El veidedalt a Què llegeixes? (6)

Va ser una cita a semicegues. Sabíem l’hora i el lloc. Però no qui vindria. Bé, sí que ho sabíem, però no quina cara tenien. La cita era al Cafè del Centre (¿sabeu que és el cafè més antic que queda dempeus a Barcelona, aixecat el 1873?) L’hora, les 17 h en primera convocatòria (érem cinc) i a les 18 h en segona (érem tota la resta). El motiu: quedar els membres del fòrum que un servidor havia moderat en el Què llegeixes? sobre el llibre Les set aromes del món, de l’Alfred Bosch. I la gràcia era que, a banda de trobar-nos, ho faríem amb l’autor; com a colofó d’un mes de xerrameca i comentaris virtuals. I va ser una tarda agradable. Com ho són les que fas amb gent que tenen algun tema interessant sobre el que dialogar. Fins i tot els de Vilaweb en van parlar.

Al final vam ser deu veïns, dels vint-i-cinc que havíem participat. Més ben dit, vuit veïnes i dos veïns. Escaleta, Chauchat, Helena Bonals, Jana, Hiniare, Carla, Viuillegeix, Giralluna, La veïna del primer i Macarme.

L’autor va venir a l’hora acordada. Podria dir que va córrer el cafè i el whiski per la taula. Però mentiria. Però va córrer un cert aire de complicitat literària, que ja és molt. Semblava com si ens coneguéssim des de feia temps i ara i aquí, xerrava primer l’un, després l’altra. Fins i tot ens van acompanyar els moderadors del QL, que en fan fer una ressenya.

També va haver-hi un bookcrossing de nivell. Això és: tothom duia dos llibres embolicats en paper de diari i la mà innocent de l’autor els anava repartint ací i allà. La idea , excel·lent per cert, va ser de la Viuillegeix (una àvida lectora que també té blog, per cert). I la casualitat (creu-t’ho!) em va deparar que em toqués un llibre de la Maria Pau Janer; Lola. Arrrgh! Vade retro Satanàs! Crec que li vaig entaforar subtilment a la Jana. Jo em vaig quedar amb un de Faïza Guène que ja he llegit i ressenyaré aviat. L’altre que m’havia tocat, li vaig cedir gentilment a la Hiniare (o he escrit bé?) que no em va dur cap. Digueu-me cavaller. Gràcies. Ah! I em va tocar una xapa que llueixo a la bossa que duc al damunt. Per si algun dia em veieu... Xula, eh?

La xapa

La cirereta de la tarda la va posar la Giralluna, que ens va regalar a tots una auca recreant la famosa “13 Rue del Percebe”, rebatejada com “13, Rue del Quellegeixes”. Tots els presents –i d’altres tertulians­– hi érem reflectits d’una manera o altra. No cal dir on estava jo, oi? Collons, això sí que és un curro i no les collonades que jo faig!

Us deixo algun testimoni gràfic.

Ben atents a les explicacions de l'autor

L'Alfred ensenyant el seu "bloc de notes" personal

Pregunta capciosa?

El cònclave...

L'escala de veïns

D'esquerra a dreta -si m'equivoco, em corregiu, que tinc mala memòria!- (a dalt) : Carla, Helena, el cambrer. Escaleta (el noi alt), Giralluna, Hiniare, Macarme, Viuillegeix, (a baix) Chauchat, Alfred Bosch, Jana i La veïna del primer.

I ara, l'auca de la Giralluna!

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: