Elegia de la Gran Poma: gospel a Harlem (2 de 3)

Post dedidacat a l’Alepsi, que sé que li agradava el Gospel.

A veure si així reprèn la seva activitat blocaire d’antany

.

Harlem suposo que ja no és el que era. Per sort d'ells. Evidentment que es veu un barri més tronat que els del sud de la Illa. Però es nota que l’ajuntament ha fet feina urbanística per millorar la seva imatge. Era de dia, és cert; quan hi vaig passejar, però no feia cap temor. I no tot són negres. També es veuen blancs, I algunes casetes que déu-n’hi do, també. Però si vam anar al barri va ser sobretot per assistir a una missa gospel.

Els baptismals professen el baptisme d’adult per immersió. I són fidels seguidors d’un dels salms de la Bíblia (crec que era el 105), que diu que “cal entonar cants de joia que arribin” al senyor. I a fe de Déu que canten. I molt! I molt bé. Se t’encomanen les ganes d’alçar-te del banc, picar de mans, i començar a cridar al·leluies al senyor. Ser el capellà d’una parròquia d’aquestes deu ser entretingut de mena. Segur que el cor de l’església on vaig ser deu ser semi-professional.

El document en vídeo que us deixo (fet en càmera de fotos) és de pena; ho sé, però si mai heu vist una missa gospel, ja farà el fet. El negre armari que tenia al costat no parava de donar-me copets de colze,

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: