1 d’agost de 2009

De calents i contents ( 29 ): El vestit negre, de l'Emily


Els Calents i contents, amb la calor d'estiu, arriba la seva fi. Els companys d'ONA FM, el Mestre Vigó més concretament, em diuen que no tindrà continuïtat passades les vacances. Coses de la ràdio... Els mitjans de comunciació són així: avui et vull, demà et deixo. Com la meitat dels matrimonis d'aquest país. Evidentment no ho deixen per la qualitat dels relats que els heu enviat, ans al contrari! És que segurament un programa sobre erotisme deu ser difícil de subvencionar... No és de futbol, certament. I mira que hi havia relats d'alçada; com aquest de l'Emily, amb la qual acomiadem aquesta aventura veïnal del Racó del blocaire calent. Moltes gràcies als que heu enviat relats, tant si han estat emesos com si no (en nom meu sobretot i també dels coordianadors del programa) i espero que us hagi agradat a la resta de lectors-oïdors ocasionals. Però si acaba una aventura, ja ens empesacvrem una altra; no patiu.


I mira per on, si em permeteu, li dedico aquest relat (amb permís de l'autora), al nostre Gran Mestre Blocaire, el Gatot; el qual sembla que ens deixarà de fer llepades i miols durant una temporada. (Hosti! Això és una febre que s'escampa, l'abandonament dels blogs!) Però ja us dic jo que tornarà, segur. Ell és cm la bona música que no mor mai.


MOLTES GRÀCIES, i seguim...!


Tots els relats de Calents i contents:

1. "Mitja taronja", de El veí de dalt

2. "Papers cubans", de la Joana Torres

3. "Unes botes fetes a mida", de la Caliope

4. "Debilidad", de Guiller Pirata (no té blog)

5. "Un dissabte qualsevol" de l' Estripanits

6. "Mandra", de Llum de dona

7. "Cita a cegues", de Trina Milan

8. "Ments-turbacions, de El Gatot

9. Entrevista de feina de l' Skorbuto eròtic

10.Rashia , de Rebeca

11. Bassals, de Clint

12. Tan diferent, de Lady Griselda

13. La taquillera. de El veí de dalt

14. Menjarte'm, de l'Arare

15. Orgasme compartit, de la Iruna

16. El mòbil, de la Mar

17. La febre americana, del Gatot

18. Emdeixes fer-ho a mi? de l'Albanta

19. Vols una catània?, de Violeta

20. Si véns, de El Veí de Dalt

21. Boeing 707, de Guspira

22. Des de les altures, de Té la Mà Maria i el veí de dalt
23. La ressaca, del veí de dalt
24. Trobant Remei, de Lady Griselda
25. Reencontre (Ell) , pel vei de dalt
26. Reencontre (Ella), per Violeta
27. Conte d'estiu, pel Vei de dalt
28. Xocolata calenta, per Llum de dona
29. El vestit negre, de l'Emily




Aquí, l'audio




Aquí, el text



El vestit negre


Entra com si estigués a casa seva. S’asseu i es descorda les sabates, sense deixar de mirar-me. S’estira i es relaxa fumant una cigarreta. Mai m’ha demanat permís per encendre’n una. No li cal. Si jo li negués, ella l’encendria igualment, sense fer-me cas.

Fa dos anys que escolto les seves històries. Ja té l’alta, però ella continua venint tots els dijous i jo l’espero amb delit. Tinc una teoria sobre ella. Crec que durant dos anys s’ha inventat la seva vida amb mil fantasies.

—Avui ho he tornat a fer –espera una paraula meva.

—Dispara –responc.

Fa una calada profunda a la cigarreta i continua. Jo aprofito també per relaxar-me i li n’agafo una.

—Sempre em passa el mateix, quan comença el bon temps. Miro la roba que tinc de l’any passat i em torna a sortir el vestit negre. Me’l poso i decideixo sortir al carrer sense roba interior.

La miro i veig que encara el du posat.

—Continua –li dic.

—Espero un bus i trio el que hi ha més gent. Com que he d’anar dreta, m’agafo d’una anella per no caure i no passen ni dos segons que sento la respiració d’algú al clatell. Miro el reflex al vidre i si l’home que és al meu darrere m’agrada, li somric. Quan el conductor agafa un revolt amb massa velocitat, em deixo anar. L’home m’agafa dels malucs i aprofita per refregar-se al meu cul. Miro on puc baixar i premo el botó vermell de parada. Ell es posa al meu darrere per baixar amb mi. Em segueix a certa distància i noto com em mira. Vaig cap al Morryssom i m’assec a la barra, deixo la bossa al costat. Demano una cervesa ben freda i em quedo mirant les tapes. Tinc gana. Ell ja ha entrat i s’asseu en una de les taules que hi ha lliures. Continua mirant-me, potser esperant un senyal meu. Bec un glop de cervesa i m’encenc un cigarret. Ell fa el mateix a la seva taula i deixa anar el fum mirant el sostre.

—Com és que has triat el Morryssom? –li pregunto, encuriosit.

—Hmmm, perquè m’agrada, per res més –contesta ella, contrariada per la meva inoportuna interrupció.

—Doncs com et deia… Per on anava?

—Ell fuma.

—Ah, sí. Continuo, no?

Li contesto que sí amb el cap.

—Apago la cigarreta i bec un altre glop de cervesa. Agafo la bossa i me’n vaig cap al lavabo, esperant que ell em segueixi. El lavabo està ocupat i m’espero al passadís. Quan estic a punt d’entrar, m’empenyen cap dins amb violència i m’agafen les mans per darrera. Em posen un mocador al ulls i em giren. El meu cor ha començat a bategar, cada vegada més fort. No sé si cridar o deixar-me fer. Però unes mans que semblen de dona per la seva suavitat em pugen per les cuixes, alçant-me la faldilla. “Ho has fet mai amb una dona?” –em pregunta una veu femenina. Li contesto que no amb el cap i em deixo anar. “Mai”. “Acostumes a no dur roba interior?” Somric. “Només quan em poso aquest vestit”, li responc. “Jo, no en duc mai”, em diu ella “Quant he vist que no se’t marcaven les calces al vestit de punt he sabut què volies”.

Mentre ella em va contant què feien les dues li agafo un altre cigarret.

—Continuo?

—És clar, dona. Només volia fumar.

—La dona sap què ha de fer, sembla experta en l’art d’estimar les dones. Em besa i em frega un mugró per sobre el vestit. Em besa el coll i va baixant fins als pits. Ara les seves mans ja són a l’entrecuix i em separa les cames. “Obre’t”, m’ordena. Li faig cas i comprova amb un dit el meu estat. Estic realment excitada i se’m nota. M’entra suaument i mou la mà. Amb el palmell em refrega i no deixa de besar-me i de moure’s dins meu. Sento que d’un moment a l’altre arribaré on vull i al final ho aconsegueixo. Tinc una explosió dins meu com feia anys que no sentia. Piquen a la porta i ens continuem besant agafades de les mans. Li vull correspondre, però ella m’atura. “Tranquil·la, ens tornarem a veure”, em diu. Vull treure’m el mocador que em tapa els ulls i em diu: “Deixa-te’l fins que jo marxi. Te’l quedes com a record.”

Es queda callada uns minuts i encén una altra cigarreta. S’incorpora i busca alguna cosa dins la bossa. Treu el mocador. Em somriu. S’alça i ve cap a mi amb una expressió riallera als ulls.

—He decidit que avui és l’útima vegada que ens veiem. No voldràs decebre’m, oi? –em diu mentre em tapa els ulls amb el mocador de seda…


© Emily, juny 2009


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!

9 comentaris:

Emily ha dit...

Quina sorpresa! Gràcies, Veí i al programa per acceptar el relat. Em va agradar molt fer el relat i participar al Calents i Contents.
La pena és que no continui el programa, què hi farem. Segur que en neixerà un altre, quan una cosa mor en neix una altra. Ja inventarem alguna cosa, això ha de continuar! Jo ara en coninuaré fent, es que em costa començar, però després no hi ha quí em pari!
El permís per dedicar-li al Gatot ja te'l dono. Se'l mereix! I a veure si torna...
Bones vacances a tothom i a vigilar, que les platges són perilloses...

Violeta ha dit...

Buffff, Emily, quina calor m'ha agafat tot d'una. Magnífic relat. Felicitats.

Veí, quin disgust, això del Calents i contents.

Gatot_X ha dit...

ai, Veí... li he dit al carallot del Gatot que li havies dedicat un post i que el tractaves de "gran mestre"...

m'ha dit, que ahir devies venir d'alguna festa de les que "muntes" i que algú et va convidar a peyote perquè el títol aquest sona a lògia o secta (sexta?), no?

jajajajaja

el gatot t'agraeix el gest però és de vacances i potser no tornarà si s'hi troba bé allà... però no pateixis, sempre us quedarà la Cuca al Cau!

:P

o és que els meus petons i llepades no valen??? eh? eH? EH?

khalina ha dit...

Molt xulo Emily :)

Ara als autobusos tots miraran a veure si troben la dona del vestit negre :)

Veí, és una pena que acabi el programa però com diu l'Emily, es pot inventar una altra cosa.
Es poden seguir fent relats Calents i Contents encara que no es llegeixin per la ràdio

helena ha dit...

Molt Xulo el relat!! felicitats a l'autora.

Mecachis, amb lo que m'ha costat acabar el meu relat... en fi. El guardaré en un calaix i quan hem mori i les meves fotografies es venguin a preu d'or algu obrirà el calaix i el publicaran com una extranya extravagancia...

Us quedareu sense saber la quantitat de coses interessants que e spoden fer en un ascensor quan marxa la llum jajajajajaja...

Duschgel ha dit...

Oh, qui la decep, ara aquesta dona, eh? Un relat molt impetuós i calent, Emily!

Veí, llàstima que ja no facin el Calents i contents. Volia empescar-me alguna per vosaltres. Espero que trobin una bona opció com a substitució del programa.

Bona resta de diumenge!

El veí de dalt ha dit...

Emily,
el mèrit és teu. Tu ves fent relats que ja els penjarem!

Violeta,
el mateix et dic, tu escriu que ja trobarem lloc on posar-los!

Ei, Gatot!
Sempre seran benvingudes les teves llepades! I vistarem la Cuca, a veure que cau! Cuida't

Kha,
el ametix et dic: tu escriu que ja ho posarem en algun blog o altre!

Helena,
què dius! Ara amteix inauguerar el CAlents i contents (2a època) i começo amb el teu relat. Vinga!Envia'l!

Dush,
ja m'estàs enviant un relat!

el paseante ha dit...

M'agrada el relat de l'Emily. És un erotisme rebuscat, sofisticat potser. El que no m'agrada és que una jugadora del meu equip perdi el temps per aquí. Veí, em sap greu lo del Calents i contents. De veritat.

Rita ha dit...

Et veig en forma, Emily! :P

Un magnífic relat, felicitats!

El vaig escoltar, però encara m'ha agradat més llegir-lo...


Veí, segur que alguna cosa t'empescaràs... Serà per idees!
Petons a tots dos!