De lectura (76): Marketing para escritores, de Neus Arqués

“Si quieres vender libros, busca la visibilidad” (p. 119).

 

  Voleu publicar un llibre? Teniu un original i no sabeu què fer amb ell? Heu d’enviar un mecanoscrit a alguna editorial? No sabeu com afrontar el marasme del món editorial per a un novell? Teniu una entrevista amb alguna agent literària (ho dic en femení perquè solen ser “elles”)... Si esteu en aquesta situació o sabeu d’algú que s’hi trobarà aviat, aquest és el vostre llibre.

Escriure-Publicar-Vendre; són els tres eixos del triangle que marquen el tarannà del llibre. Un triangle on la bisectriu és fer-nos “visibles”. Aquesta és la volta de clau que sustenta la tríade i  la tesi que justifica el llibre. «Escribimos para ser leídos y para llegar al lector es necesario publicar. Pero no es suficiente. En un mercado donde vales lo que vale tu último libro, es imprescindible vender. Y para ello es imprescindible conseguir visibilidad» (p. 17). En resum: com aconseguir la preuada “visibilitat” en la selva del món literari.

El  llibre és resultat per una banda, dels coneixements professionals de l’autora (especialista en màrqueting); d’una altra, de la seva experiència personal com a escriptora (ha publicat dues novel·les que vaig ressenyar aquí i aquí) i finalment, de les múltiples converses i lectures que aquest tarannà li ha aportat. Es nota doncs, la part vivencial de l’obra. Aprendrem força coses perquè aporta força dades. Jo n’he après, ho asseguro. Per exemple, que “La contra” de La Vanguardia és l’anunci que més llibres ven a Catalunya. Aparèixer-hi és tenir l’èxit assegurat. O que al país s’editen 4.000 títols a la setmana. Això és una barbaritat! O que només es tradueixen un parell de llibres del castellà a l’anglès per any. I que amb tota la necessitat de repostar prestatges a les llibreries que tenen els llibreters, a Espanya es deixen de vendre... 107 milions de llibres l’any. Collons! La biblioteca que jo em muntaria amb ells!

Arqués no enganya. Com el cotó. S’hi voleu entrar en aquest negoci heu de saber que l’autor és el “subordinat” de la cadena de valor que és la industria del llibre. Perquè no cal oblidar que el llibre és un producte. Això si no sou un Pablo Coelho, és clar. Perquè ell, com altres, ha arribat a la  categoria de “marca”, com la coca-cola (i que consti que a mi no m’agrada gens, el Coelho, vull dir; la coca-cola molt; i més, amb rom). Quan hi arribes al seu nivell, ho vens tot. Fins i tot l’ànima. Quin avorriment!

Com a manual és clar, metòdic, àgil i ordenat. Res a dir, doncs. I sembla sincer. Les referències al paper de l’agent literari i els “alts i baixos” de l’autor en tot el procés editorial són les planes  més sentides. Analitza tot el complex món del llibre. Tant en sentit intern, d’empresa (editor); com l’extern, el venedor (llibreries) i el destinatari (lector). Publicar per primer cop és com buscar una primera feina. Seguint el símil, diria que el que cal és no quedar-se a l’atur. El que succeeix és que els autors ens enganyen: és impossible treure un bon llibre cada dos anys. [Que consti que això ho dic jo, no l’Arqués.]

En la promoció el llibre està el 99,9% del seu èxit. Per vendre bé, cal disposar d’un pla de màrqueting i conèixer bé quin és el teu públic objectiu (això es diu segmentació del target) per adreçar-t’hi convenientment. L’ull crític d’Arqués passa revista a l’autor, l’editor, el dissenyador «Las portadas no son ilustraciones, són comentarios» (p. 89), l’impressor, l’agent literari, el comercial, el llibreter i, és clar, el lector. «La capacidad de atención es hoy el recursos más escaso» (p. 77). Això és aplicable a tot, malauradament: als llibres, als blogs, a la televisió i a la família o l’amant! Aprendreu a manegar termes com co-branded,  midlist, sampler, blurb, flyers, product placement, stock signing,... O descobrireu que és el Manifest Cluetrain

No hi ha mercats: hi ha converses,: per això les eines tecnològiques poden ajudar molt a la difusió d’un llibre (abans i després d’aparèixer). En aquest sentit facebook i els blogs són uns aliats indispensables. Arqués ho sap i per això té el seu grup de seguidors en Un hombre de pago. Jo entre ells. I a d'altres escriptors a casa nsotra que ja ho fa n això. Com aquest o aquest.

Per trobar-hi una mancança a l’obra li diria a Arqués que no ha valorat prou el paper de les revistes especialitzades en literatura que hi ha al mercat (Qué leer, Quimera, Biblioteca y documentación...), o el paper que tenen els programes de televisió dedicats a la lectura (Qwerty, L’hora del lector,...) tant a casa nostra com fora.

Jo tinc un recull de contes aplegats que veig que no agrada a cap concurs que envio. Com que sóc tossut, faré cas de les recomanacions de l’Arqués. El donaré d’alta al dipòsit legal, i em posaré a escriure un briefing de l’obra que acompanyaré amb una carta (i foto?) a editorials que consideri els pot interessar (a algú li interessa la literatura eròtica?) i començaré a fer un grup d’amics al facebook per començar l’operació de màrqueting avant la lettre. Suposo que algú de vosaltres, veïns del replà, me’l comprarà, no? I si no, com no publiqui, ja sé a qui anar reclamar, eh Neus?

Puntuació: 7/10

PS Totes les anteriors lectures ressenyades, les trobareu aquí

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: