13, rue de Blogville: la mestressa de la pensió
—Escolti senyora, sap que no paro de sentir sorolls a l’habitació tota la nit?
—Deuen ser l’aigua de les canonades... O els roncs del seu veí, que té un son profund...
—Que aigua ni que roncs! És la seva ràdio que posa a tot drap! Faci el favor de baixar l volum! Si està sorda no en tenim la culpa...
—Sorda? Sàpiga que vaig ser concertista al Liceu, jo!
—Voldrà dir corista a un hipogeu. I per cert... Jo creia que no es podien tenir animals a la pensió.
—Doncs com no ho digui per vostè...
—Ho dic pels escarabats que veig passejar fent curses cada dia pel passadís! Vostè ha escombrat alguna vegada rere els mobles?
—Escarbats? Deu veure visions. Vostè beu, oi?
—Beure? Si sóc abstemi! L’únic que veig és que li clavaré una denúncia per manca d’higiene i maltractaments.
—Maltractaments?
—Tot el menjar que prenem està caducat. Els coberts, ronyosos. El llençols, encartonats. Les cadires, coixes. Els armaris, corcats. Les parets, florides. No hi ha aigua calenta. Ni paper higiènic. Fot un fred que pela. I a sobre, ni ens renta ni ens planxa roba...I té la barra de dir que és una “casa de categoria”.
—Doncs sàpiga que aquí he tingut allotjats actrius de cinema...
—Sí, la pajillera de l’última filera, voldrà dir...
Pujo cap al pis perquè encara rebré si em veu que escolto rere la porta. Aquesta dona és capaç de sortir volant damunt una escombra...
Altres veïns/es de Blogville
1. La portera
2. El rompetetxus
5. La mestressa de la pensió
2 comentaris:
Coi de veïnat, jo els denunciaria a tots, tots i tots.... :)
La veritat, és que és per a no avorrir-se :)
Publica un comentari a l'entrada