Ens fem grans... Cel.lebrem-ho?

Veig que la veïna més calenta de l’escala fa anys. En aquests temps llegeixo altres natalicis. I això em fa pensar que demà serà l’onze de setembre. I què passa cada Onze de setembre? Tres coses:

1) alguns catalans tornaran  a somiar en una nació més rica i  plena;

2) els ianquis homenatjaran els morts del seu  atemptat de les torres bessones; i

3) el veidedalt fa anys. Fa anys blocaires, s’entén. Quatre exactament. Cada dia més gran i cada dia més guapo, tu! (Com que no tinc avia, m’ho dic jo mateix).

Sé que darrerament no estic tan actiu comme d’habitude. Serà que el paio aquest alemany ja s’ha instal·lat definitivament al meu magí. I que la crisi d’idees veïnals és pertinaç (com la sequera en temps de Franco). O que realment, ja ho he dit tot i no hi ha més oli en el llum.

I mira, per on, em poso nostàlgic (sóc dat a la melangia) i miro enrere per fer balanç. I penso si paga la pena de seguir. Tranquis: abans que digueu “Veí, no, no te’n vagis!” (sóc sibil.lí, eh?) , ja us dic que em quedo. Coi, si el lloguer aquí dalt és gratis! I sempre trobo missatges a la bústia!

Quan va néixer el blog - ni sé com- va voler tenir un toc entre literari i bandarra. Crec que segueixo fidel als meus principis. Si és que encara hi ha principis. En aquests quatre anys he obert diversos fronts: comentaris de llibres a De lectura; he recollit algunes cites a La frase de la setmana, he desempolsat poemes De la carpeta del veí; us he ressenyat històries a De pel.lícula; he promogut –i heu participat en set tongades  de les Històries veïnals (algun dia, us ensenyaré una edició que vull preparar); us he dedicat algunes Memedicatòries; he mostrat les vostres imatges del Museu blocaire del disseny friki; ens hem escalfat plegats amb relats a De calents i contents; hem ballat junts am Sabates vermelles; hem fet alguna juerga de nivell al terrat, ens hem fet regals amb el Blocaire invisible, us hem ensenyat els veïns de la  13 rue de Blogville,... En fi. Hem rigut força i crec que encara tinc ganes de dir coses. I tinc reptes pendents. Us he d’explicar com va anar el meu exili a Colmenar Viejo, per exemple. O mostrar-vos la vintena de llibres que tinc pendent de ressenyar-vos. O les pallisses futbolístiques que les meves acòlites del FC Maleruveïnes han infringit a les HFC del tanoca. Però el veí té una vida complicada fora del replà i hi ha altres fronts oberts. Anem a pams o d’aquí quatre anys més, tots calbs.

I abans d’acabar, per si encara no ho heu vist, us recordo que fa setmanes va acabar el 1er Microrelat veïnal! Va quedar rodó! Serà per coses com aquesta que em no em resigno a abandonar-vos.

Vinga! Teniu sacher, cava, mojitos i porrets al terrat. I a discreció. Fins i tot el convido a ell (sempre té alguna bola que explicar-vos). I mira, per on, també podem celebrar que he superat aquest mes els 100.000 polvos! Vull dir les 100.0000 visites!  (algú que em sé ,dirà que el 90% sóc jo mateix que les faig) Poso música i a les noies, que vulgueu, us reservo un ball, per ordre alfabètic.  Això sí, vaig descalç: per no fer mal.