15 de setembre de 2011

El primer Renga veïnal

Ha costat, però ha sortit... Després d'un estiu que encara sembla que es vulgui allargar inexorablement, el Primer Renga veïnal ha assolit el seu darrer objectiu, que era rebre el seu darrer vers. Tenim un altre poema conjunt a la butxaca!

No s'ha allargat per aquest darrer vers, si no per tot el retard acumulat al llarg de l'estiu (la platja, la muntanya, els viatges, els kiquis,  les festes majors, ...ja se sap...). Però bé està el que bé acaba. Això sí: sou tots una colla d'encesos passionals, a qual més excels. Perquè mira que ens ha quedat líric, el noi... (entre parèntesi, s'indica l'autor/a de cada vers).

I ara a esperar la finalització de les Històries veïnals pendents de la novena tongada. En tenim tres i en falten tres. 

I després, ja veurem si en teniu (tinc) ganes de més...



El primer Renga veïnal


1. Hi ha mirades que omplen paisatges i silencis que encenen dreceres (elveidedalt)
2. però sovint les deixem morir en el secret hermètic de les ànimes (xurri)
3. en la saviesa dels cors, cansats de tant apedaçar sentiments. (violette)
4. Sempre hi ha un nou esguard per fluir conjuntament amb el silenci (carme rosanas)
5. i una llum que il·lumina el bell camí de les paraules i desitjos (eli)
6. malgrat esquinçar els vells records que ens omplen de melangia. (llum de dona)
7.A voltes estenem l'ànima, amb embolcall d'esperança (arare)
8. d'altres, la desem dins del racó més amagat del nostre cor per no ser ferits (zel)
9. i algunes la fem sortir a passeig, cridant, jugant i rient per distreure'ns de les penes. (laurat.marcel)

10. Hi ha dreceres que atreuen mirades i paisatges que evoquen silencis (puji)
11. Però el secret és saber triar el camí que et marca la teva ànima (robertinhos)
12. i tanmateix descobrir el viatge, que neix del silenci dels somnis, tenyint la vida de color. (fons d'armari)
13. Hi ha insinuacions que dibuixen esperances i melangies a la vegada (té la mà maria)
14. i d’elles en surten històries noves, forjades amb mirades intenses (srta. tiquismiquis)
15. com la d'aquella dona amb el cabell enreixat que era lliure i no la vaig saber empresonar (el paseante)
16. i ara em sura endins d'un record que no vaig viure (nausica)
17. el record d'una vida que no vaig viure al triar en aquella cruïlla vital el camí fàcil (monyofiné)
18. la por va triar per mi i em va allunyar de descobrir nous paratges, tancant la malesa nous camins. (ricderiure)

19. Vaig recollir l'anima, vaig plegar veles, i vaig romandre al buit (pratinsky)
20.Hi ha buits que sempre són a temps d'omplir-se, nosaltres decidim quan (khalina)
21. i un cop decidits i encaminats, els colors de la vida es multipliquen (filadora)
22. es barregen, es difuminen, com focs d'artifici, espurnes fugisseres (la meva perdició)
23. mentre les busques del rellotge corren inexorables fent-nos cada segon més vells (l'avi)
24. i més suficientment savis per eclosionar i congelar les tenebres (cèlia)
25. més preparats per desitjar i estimar, per prendre les nostres pròpies regnes i, finalment, viure. (yáiza)

5 comentaris:

Miquel ha dit...

Ostres ¡¡¡¡

Joana ha dit...

Em quedo amb el final...Prendre les pròpies regnes".M'agrada tot tot líric i poètic !
Hem de celebrar-ho no?

Globos.blog ha dit...

Caram! qui poema més reeixit que os ha sortit! Felicito a tota la patuleia de blogers/blogeres que hi han col·laborat.
Els hipertextos veïnals son una passada,
perquè dius que no han tingut èxit? jo els he trobat molt divertits.
Veig que d'iniciatives no en falten a Blogville! M'hi apunto!

fra miquel ha dit...

Rodó. Us ha quedat rodó.
També em quedo amb el final.
Una abraçada a tots.

Montse ha dit...

jo també crec que s'ha de celebrar, on és el cava??????