28 de setembre del 2011

Sagarra, in memoriam

Ahir va fer 50 anys de la mort de Josep Maria de Sagarra. Sempre he tingut la seva Vida privada entre els millors llibres que he llegit mai en català. Però el Sagarra és molt més que aquesta novel·la. Poeta, erudit, home de tertúlia àcida i fina ironia. Vilipendiat i elogiat per igual per uns i altres. Escriuria més coses d'ell, però perquè fer-ho, si algú com la Júlia Costa, de La panxa del bou en fa un post antològic? Aneu i llegiu-lo. I després, agafeu un llibre seu (del Segarra, vull dir; que la Júlia també en té).

Post de: El veí de dalt a les 12:40:00 a. m.

Etiquetes

3 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

No forma parte del sistema de los elegidos, su hijo ya lo dijo hace tiempo. Ni él, ni Plá, ni Pere Pruna, ni nadie que no comparta el espacio político de la cultureta y nosaltres sols...Así es la política ¡¡ Salut

8:59 a. m.
rhanya2 ha dit...

Vida privada és una novel·la excel·lent!! Literatura catalana a nivell universal.
I estic absolutament d'acord amb en Miquel. Del tot. És llastimós. Però sempre ens queda revisitar-los.

10:45 p. m.
El veí de dalt ha dit...

Miquel,
tampoc és això!

Violette,
que'l honneur! Je t'embrasse.

11:26 p. m.

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)