I demà què?

Aquí normalment mai parlo de política. Tot el dia anem plens i ja cansa... Però us he de dir que demà votaré. I mira que cada cop em fa més mandra... Però entenc que la marea blava que se'ns endurà a tots pel davant durant una temporada llarga haurà de tenir algú que li repliqui i li digui les coses pel seu nom.  I a la cara. I sense estridències ni vergonyes. I amb la raó dels fets, les xifres i la història. Fer-ho al blog tindria el seu públic entre el veïnat, suposo. Però com que el Diario de les Cortes no es fa ressò del que succeeix a Blogville; deixaré que aquest noi digui el que jo diria si tingués un escó.

Primer, perquè no és polític de formació i està per polir (no sé si es deformarà precisament per estar entre tant polític de gomina i bisturí); segon, perquè amb ell pujarà el to literari dels discursos soporífers i repetitius als quals ens tenen acostumats tota la colla pessigolla  (fins i tot diria que serà dels pocs que s'escriurà els seus textos i sense faltes). I tercer, perquè en essència penso com ell pel que fa als temes clau del nostre país. Digueu-me il·lús, però ja estic fins els collons de tanta martingala.

Crec per tant, que ara per ara, aquesta és la millor opció. I seguim tots tan amics.

I si teniu ocasió, llegiu I ara què? Una manera prosaica de definir amb contundència literària les vies per assolir un somni.