28 de novembre de 2011

De lectura (110): Maletes perdudes, de Jordi Puntí

“El pas del temps sempre deforma la realitat” (p. 38)

“Aquestes coses, passen” (p. 231)

“A més, ja sabem que tot és cíclic , el temps es repeteix,
 i a vegades el passat i el present es confonen” (p. 325)


Curioses versemblances.

En Christof (ventríloc, resident a Frankfurt, nascut el 1965), en Christophe (professor universitari, parisenc, nascut el 1967), en Cristopher (londinenc, venedor de discos de vinil, nascut el 1969) i en Cristòfol (barceloní, traductor del francès, nascut el 1970). Quatre noms iguals per a quatre històries diferents que tenen un nexe en comú. Tots quatre són germans sense ells saber-ho. No es coneixen de res perquè viuen en ciutats diferents i mai han sabut l’un de l’existència de l’altre. Ho sabran, ja grans, per un fet casual que desencadena tota la trama de la novel·la.

Cal dir que en aquest cas, el punt d’arrencada és ben original. Poc versemblant, però plausible. En Jordi Puntí haurà de fer-lo creïble al llarg de la novel·la. I ho aconsegueix. Altra cosa és que ens satisfaci. El Gabriel, el pare de tots ells, els va abandonar quan eren petits (a ell i les seves mares respectives), tot i que va conviure en temporades curtes amb tots quatre en algun moment o altre. “No és que fos un home tímid, ni reservat, sinó que semblava guardar-se una sortida. Tampoc no era nerviós, ni inquiet, ni desconfiat.” (p. 16) En Gabriel, orfe al seu torn, és transportista d’una companyia de mudances que es movia per diferents països europeus. D’aquí la seva mobilitat i la possibilitat de tenir “un amor a cada port”. La Sirgu, la Mirielle, la Sarah, i la Rita. Totes elles tindran també el seu moment per justificar-se. “És tot un símptoma que les quatre mares coincideixin d’en Gabriel com un home bo, independent, fugisser, sense nanses per aferrar-lo. Una desgràcia dolça, diuen o un regal amarg.” (p. 391). Els seus viatges a Europa els fa sempre acompanyat dels inseparables Bundó (amic des de l’hospici) i en Petroli. Tots tres, a més, duen entre mans un negoci encobert amb pèrdua d’embalums entre mudança i mudança.

Un bons dia, Cristòfol descobreix un pis on vivia el seu pare. I en els objectes que hi troba, pot reconstruir part del passat i contactar amb els seus germans. Tot i que fa dues dècades que no saben res del seu pare i ja l’han oblidat, els quatre fills decideixen buscar-lo per resoldre els dubtes que sempre els han acompanyat: ¿perquè duen el mateix nom?, ¿per què el pare va desaparèixer un bon dia sense deixar rastre?

La novel·la és la reconstrucció d’un passat fet a partir de quatre punts de vista, a l’espera del cinquè, el definitiu, el de Gabriel, que ho lligui tot i resolgui els dubtes primigenis. El narrador no és un de sol. “Tot i que només es pot viure anant endavant, l’existència, qualsevol existència, únicament pren sentit quan mires enrere i proves d’entendre-la en el conjunt.” (p. 398) Són tots quatre germans que prenen la paraula a cada capítol. En certa manera, és com el diari d’un historiador, que reconstrueix les històries que algú altre ha escrit. El fet que a més, Christof sigui ventríloc i hi faci partícep de la seva història al seu alter ego en Cristifini (el ninot que l’acompanya en els espectacles), dona encara més joc als punts de vista. Amb el relat de cada germà, assistim als fets històrics que van marcar els anys 70 i 80’s a Europa: el maig del 68, l’emigració a Alemanya, els avortaments a Londres, la gauche divine,...). O la coincidència de tres suïcidis històrics encavalcats: la dels actors Jorge Mistral i  Georges Sanders i del poeta Gabriel Ferrater.

Gabriel tindrà un motiu per tot plegat. Per posar aquest nom als seus fills i per fugir d’arreu. Un motiu tràgic. El títol del llibre, també té un motiu que enllaça amb la història d’una de les quatre companyes (en Gabriel, per cert, no es casa amb cap). I el creuament esperat dels quatre germans amb el pare tindrà lloc d’una manera sorprenent; vodevilesca, diria. En fi; no us diré com.

Si de cas, el mèrit de Puntí està, a banda de lligar personatges diversos en situacions curioses (en Bundó és el més entranyable per mi i la seva relació amb la prostituta Carolina mereixeria una novel·la pròpia) en saber mantenir viva la incògnita del dubte, i en mantenir l’agilitat estilística de la narració. No és fa pesat; però a vegades, la trama s’allarga innecessàriament amb anècdotes paral·leles (com l’episodi del cavall la transbordador de Dover; o la família de perruquers de la Rita) que fa perdre vivacitat al relat. Com sempre sol passar a moltes obres, a la novel·la li sobren pàgines. Potser no en calien tantes per concloure que:“Els humans som així: ens atreuen i emocionen les històries d’amor que neixen en les condicions més adverses, improbables i fins i tot absurdes, però oblidem que per a cada final feliç, n’hi ha un milió que no prosperaran mai”. (p. 364)

En el llibre n’hi ha d’històries felices i moltes de tristes. Com la vida mateixa.

Puntí, Jordi. Maletes perdudes. Ed. Empúries, col. La butxaca; Barcelona 2010

Puntuació: 7/10

Totes les lectures ressenyades pel veidedalt, AQUÍ 

8 comentaris:

Yáiza ha dit...

Uuuuuiiishhh!! Tanco els ulls i passo de puntetes per aquest post, ja que parles del llibre que tinc entre mans ara mateix. N'he llegit més o menys una tercera part i està molt i molt interessant, així que no en vull saber ni mitja paraula!! =P

(potser quan l'hagi acabat torno a passar per aquí... hehehe!)

XeXu ha dit...

Aquest sí que l'he llegit! Coincideixo força amb la valoració, em va agradar el llibre, el vaig trobar una bona obra que passa força bé tot i la seva extensió, però vist amb perspectiva és cert que alguns passatges del llibre són perfectament retallables, però amb compte, eh, no com el govern actual, només eliminant algunes coses aquí i allà. El que sí que et diré és que trobo que n'expliques massa coses! Jo l'he llegit fa poc i el tinc fresc, penso que cites coses que passen massa endavant en el llibre i la gent que el vulgui llegir, o l'estigui llegint com la Yáiza, sabran massa coses de la història.

Sí, ja sé, cadascú fa les ressenyes com vol! Però jo sóc molt maniàtic d'aquestes coses, no m'agrada que m'esbudellin res del llibre, així que segurament no llegiré una ressenya d'un llibre que tingui pensat llegir...

Núria Túrpal ha dit...

A mi em va agradar moltíssim aquest llibre! Però jo crec que no li sobra res. La història està molt ben defensada, però és que amb el capítol del transbordador de Dover vaig riure molt. I per això sol per mi ja val la pena. D'acord que els fets importen molt en una novel·la, però si la història enganxa, ¿per què no donar-se llicències per anar una mica més enllà?

el paseante ha dit...

El tinc pendent. Més que res perquè el Puntí és veí de replà dels Hayden i s'han de llegir els llibres dels veïns de la família. Oi?

commuter ha dit...

A mi em va encantar! Trobo que el Puntí és un monstre: o s'ha documentat d'una forma brutal (tot i que no em quadra la data de la cançó 'Aline') o ha viscut cent vides...
Molt generós per part seva oferir tantes històries en un sol llibre. Hi hauran spin-off?

Sort que ja me l'havia llegit!!! ;-)

fra miquel ha dit...

Jo també el tinc llegit, VEÍ. Amb les dones del club de lectura...
Si, Veí. Si.
Vaig a un club de lectura on tot son dones. (Menys jo es clar :)

El que em va agradar més del llibre són els personatges. Sobretot els del camió de mudances.. tant entranyables tots ells
I a estones rius i a estones voldries passar rapit.
Una abraçada

El veí de dalt ha dit...

Yaiza,
doncs no et dic que al final, tots es casen.

Xexu,
és que m'agrada destriar-los a fons. Ja posaré "spoliers"!

Núria,
d'acord. Tot són opinions, oi?

Paseante,
i el teu, quan el llegim?

Commuter
spin-off? Que sóc de poble, jo!

Miquel,
sa senyoria sol entre dones? I encara no us heu convertit ni pecat?

Yáiza ha dit...

Un cop llegit i acabat el llibre torno al teu post i me'l llegeixo de cap a cap. Sí, trobo que la teva ressenya està molt bé i li fa força justícia al llibre. Però també dono gràcies de no haver-la llegit abans, perquè m'haguessis espatllat la novel·la de cap a peus!!! Spoiler! =P