29 de març del 2007

De teatre: "Alas furtivas", d'Angel Pavlovsky

«De joven, mi papá me decía: “Hijo, el amor es la respuesta. Búscala”. Pero mientras tanto yo miraba abajo y me decía: “Pero en el sexo tengo las preguntas”. »

Un entranyable, confidencial, introspectiu Ángel Pavlovskyomple les quatre parets del gracienc Teatreneu aquests dies. Una figura cansada de tanta “locura” en el passat reflexiona sobre ella mateixa: el seu present, els seus neguits, les seves il·lusions, la seva tendència, el seu inconformisme, el seu futur,… Tot amb una pàtina d’àcida ironia. Mai l’havia vist en directe i em va semblar un personatge entranyable.


Omplir hora i mitja de monòleg i no mirar el rellotge es fa difícil. I Pavlosvky aconsegueix que el temps et passi volant. Volant amb unes ales que intenta trobar al llarg de l'espectacle. Les ales que li han servit per tirar endavant tots aquests anys. Les que duen els vertaders actors en sortir a escena, com la seva estimada Sara Bernhardth.

Un joc de llums sobri; una escenografia encara més sòbria(un simple sofà) i només el gest i la paraula de companys de viatge. Un amarament en la forma i una veu que tothora va jugant a les muntanyes russes. Un tête a tête amb el públic que sap entrar en el seu joc de circumloquis de forma intel·ligent i còmplice. Aquest home (que abans negava ser-ho) ha nascut per actuar. I sobreactuar.

«Yo no soy moderno ni clásico: soy contemporáneo». I això, juntament amb moltes d’altres ocurrències qeu es van entrellaçant d'una manera estuadiadperò que semblen improvisades, i dit tothora amb aquest accent inequívoc d’argentí ja mig barceloní, fa escoltar-se amb un somrís als llavis. Pavslovsky sap que el pas del temps castiga el cos i l’ànima; és un llast inexorable que cal sobreportar; amics meus. El difícil és saber-ho assumir amb intel·ligència, convenciment i optimisme. Crec que el paio ho ha aconseguit. O bé ho fa creure.
Que ja sabeu que en el teatre, com en el cinema i la la literatura, tot és màgic i equívoc. Un somni. Una quimera.

14 comentaris:

Montse ha dit...

L'havia anat a veure quan a la sala del costat actuava Rubianes i sempre feia brometa al respecte. Mai no m'ha acabat de convèncer, tot i que crec que és una persona honesta. No és sant de la meva devoció, si he de pagar una entrada, abans aniré a veure qualsevol obra de teatre que un monòleg d'ell. Però gràcies per la teva ressenya, veí.

Petonets nocturns i alevosos.

Anònim ha dit...

Encara actua? Feia molt temps que no sabia res d'ell. M'ha fet gràcia llegir el teu post, em cau bé el Pavlovsky.

onix ha dit...

a Mi m'encanta La Gran Pavlovsky

jo de gran vull ser com ell ,crec que es un dels grans oblidats i menys promocionats , gràcies veí

gatot ha dit...

eps veí... una altra coincidència que compartim. Trobo que és un dels grans professionals de l'escena.

Potser un dels darrers bohemis de debó. Que sobreactúa? sempre. Que no ho fa en Flotats, també? O en Dustin Hofman, o l'al Pacino? o en Woody Allen?

Només estic en desacord en una cosa: no és el pas del temps, al meu entendre, qui castiga cos i ànima; els castigadors són els vicis: la confiança, la rutina, les addiccions...

El pas del temps només envelleix el cos i, de vegades, embelleix l'ànima.

petons i llepades escèniques!

BACCD ha dit...

Uf, trobo a faltar anar al teatre! No he vist mai en Pavlovsky en directe i la veritat és que amb la teva ressenya me n'han vingut ganes.

De tota manera, no sé fins a quin punt tot és una quimera. Hi ha coses que s'exageren, que es tergiversen, però l'ego de l'ésser humà és massa gran i sempre en perdura una part.

Candela ha dit...

A mi sempre m'ha flipat el Pavlovsky en directe - a la tele perd moltíssim la gràcia i l'encant que té.

Aniré!

Anònim ha dit...

Ufff, Veí, sento un gran alleugeriment, en llegir aquesta ressenya teva!!!

Per primer cop, em trobo que tenim gustos diametralment oposats en alguna cosa!

Això satisfà. Perquè si no, de tant estimar-nos, feríem oi.

(NOTA ACLARATÔRIA: no he vist l'espectacle, és clar. Seria incapaç)

Puji ha dit...

El Pavlovsky no em crida l'atenció, però la seva història (segons ell real) de l'àngel de la guarda em fa posar la pell de gallina cada cop que hi penso.

Anònim ha dit...

Aix, hauria d'anar més sovint al teatre. A en Pavlovsky mai l'he vist en directe, però segur que és una d'aquelles figures que cal conèixer. Saluts!

Anònim ha dit...

Nunca lo he visto en directo, pero me gusta mucho, como las plumas...pero puedo hacer una excepcion y morder...¡¡No quiero llevarme mal con los vecinos!!

Anònim ha dit...

Jo segurament no aniré mai a veure'l. No és el meu rotllo, la veritat... Però m'agrada el fet de que em sembla un tiu que es fa gran amb molta dignitat. I aixó és molt important!! i de una grana inteligència!!

Anònim ha dit...

A mi el Pavlosky em desperta un somrís proper a la tendresa. Recordo un vell acudit: "A mi, de joven me gustaban los chgicos altos, rubios, ojos azules... Ahora, con que respiren... Crec que es dels grans monologuistes quan encara no estava tant de moda. Fa temps que no el segueixo. El darrer espectacle que vaig veure va ser fa set o vit anys ben bé.
Gràcies pel enllaç

El veí de dalt ha dit...

Arare,
les ples, que sempre són poques, però allò que t'agradi.

pd40,
encara, encara... hi ha que tenen edats indefinibles; no com tu! ;-)

Ònix,
tu de Pavlosvky? No, no t'imagino...

Gatot,
i com anem de belles ànimes per Salt?

Duschgel,
una mica de teatre sempre s'agraeix; tot i que jo sóc més de cinem

Candela,
és que en directe...tot guanya! Ja has "pelat" el carabassó?

Cruella,
quin plaer llegir-te! Em sento honorat de veure que vas deixant petjades ací i allí. I el doble de feliç de saber que no estem d'acord en alguna cosa! Ara ja ens podem barallar (cordialment). Un petonàs!

Puji,
ara no caic en això de l'àngel de la guarda, dolça companyia, no em deixis n de nit ni de dia!

Musa,
salut i violes!

Teresa,
ya sabes que en mi rellano nunca hay peleas.

Escarabat,
Parlant de veïns, tu ja tens feina amb els teus, eh? (Aneu, aneu a veure què explica!)

Manel,
bevingut i atxes!

Lara ha dit...

Diumenge passat vaig gaudir d'en Pavlovsky al Teatreneu i també vaig comentar-ho al meu blog, amb la mateixa foto.
Veig que et va agradar com a mi.

Una abraçada.