8 de març del 2007

De cinema (quatre).Volver vs. Fauno. Golejada per l'al.legoria

El diumenge em vaig cascar un sessió doble de cinema casolà: Volver i El Laberinto del fauno. No era el Cèntric (eh, Pd40?), però déu-n’hi do. Crispetes a dojo i cubatilla a la mà. La parenta al costat, i a criticar!

Realment algú amb cinc dits de seny pot creure que la Penélope Cruz, la “Pe” (de Pedorra, potser?) pels amics (pijos, suposo) es mereixi un oscar? Bé, jo crec que no se’l mereix ni per aquesta ni per cap altra pel·lícula que hagi fet (tot i que a "Jamon, Jamon", a banda d’estar ídem, no ho feia del tot malament. Té un escot espectacualr, cert, quem em recorda la Gina Lollobrigida. I uns ulls marítims i un llavis carnosos. Val, sí. Però és una pelandusca. Encara recordo aquell clip musical que va fer amb el Nacho Cano, el seu descobridor. Però bé. No venim a criticar a la pobra noia, ni el seu fals glamour hollywoodià, si no les pelis.

I és que Volver, una més de l’univers Almodóvar, sembla un retorn sempitern al fantasmes que sotgen aquest ex-drag queen de la movida madrilenya. És una peli sobre els morts que no ens abandonen, sobre els paisatges d'infantesa, sobre el món de la dona i la seva la fortalesa, sobre les relacions humanes complexes, a voltes inverossímils; una necessitat a recórrer a primers plans, a silencis volguts i al poder de les mirades, una peli d'elipsis i paràboles; del triomf dels humils,... molt bé. Però a mi no em va convèncer. No prou per ser escollida guanaydora dels Goya i tots els premis que ha recollit. Faig tard en dir-ho, però el vei és lent de reflexos.

La peli no és del tot dolenta, cert; però vaja,... I és que des de Todo sobre mi madre”, l’Almodovar ja no em fa trempar (en sentit figurat, eh?; que ja sabem quin oli gasta el noi). La mala educación ja em va semblar barroca. Y Hable con ella, una peli tendra però a mig gas. El que és cert és que l'Almodóvar és un director d'actrius. Les secundàries estan superbes. La Carmen Maura (la mare de Raimunda (Penélope Cruz) i la Sole (la germna, Lola Dueñas, la Rosa de "Mar adentro") ... La historia té la seva gràcia; especialment en aquest enrenou inicial on juga amb l’espectador entre la realitat i la fantasia, entre el record amarg d’una mare morta (Carme Maura) i la seva reencarnació en un fantasma.

És el retorn als orígens d'Almodvoar, a la seva terra, als seus patis, al vent sec i terrós, a la mort, als velatoris, a les forets relacions familiars i d'amostat,... La Raimunda (Penélope Cruz) és mare i germana alhora de la seva filla; aquesta, al seu torn, és l'assassina de qui ella creu el seu pare i que no és tal; la mare-fantasme és assassina del marit i de l'amant d'aquest, una amiga que creu en esperits i busca un mare que ha perdut sense saber-ho; ... en fi; un cúmul d'històries recambolesques i univers inverossímilituds molt a l'estil del director manxec.

Un rosari que acabarà per encaixar al final de la peli. Però la Penèlope! Qui coi amb dos dits de front es pot creure el seu rol de dona de poble, tan ben posada ella, amb aquest volgut accent extremeny? No cola. I l’escena entranyable de la cançó.. val, maca; però sense la intensitat que ens l’han volgut fer vendre.


En la propaganda de la peli, escrit pel mateix Almodovar, llegeixo Volver” destruye los tópicos de la España negra y propone una España tan real como opuesta. Una España blanca, espontánea, divertida, intrépida, solidaria y justa. Doncs que m'ho expliquin, jo no ho he vist per enlloc; perquè el veí, a banda de perbicia, deu tenir la neurona adormida. Però és clar, ja se sap, sóc home...i gens estepari. Que ni el formatge m'agrada.


Ara bé, El laberinto del fauno, ja és una altra cosa. Aquesta sí que paga la pena. Una gran peli. Una gran història. Una gran faula. Un molt bon guió. I una gran "elenco" d’actors. Algú (Arare?) deia fa uns dies que la Maribel Verdú semblava cada dia més la Lola Gaos (!!). Osti, fa un paper semblant al que aquesta feia a Furtivos, però vaja...El que està sublim, com sempre, és el Sergi López, plenament en el seu paper És que li fotaries d’hòsties del maricón que és!

Estem al 1944. Els anys durs del franquisme. Una nena (Ofelia; Ivana Baquero) arriba amb la seva mare (Carme; Ariadna Gil) embarassada en segones núpcies amb un capità de l’exèrcit (capità Vidal; Sergi López) al lloc de comandament que aquest dirigeix en un poble perdut al nord d’Espanya, on té a les seves ordres un destacament de soldats que lluiten contra el maquis; un dels darrers reductes de l’antic exèrcit republicà. Entre la gent del servei a la caserna, que és un antic molí, està Mercedes (Maribel Verdú), la mestressa, obedient i submisa, però en realitat, en contatce permanent amb el maquis, a qui ajuda “des de l’interior”. Un doctor (Alex Angulo) que ha de tenir cura de la gent del poble i de la muller del capità Vidal, fa també el doble joc. I és tal la brutalitat i la duresa del nou món que envolta Ofèlia, que aquesta es munta un món paral·lel. El món de “El laberint del faune”. Al costat del molí existeix un antic laberint que esdevé escenari paral·lel de l’acció principal: la repressió política i ideològia que exerceix Vidal al seu voltant, a la dona, al servei, als soldats i, és clar, als maquis (la pallissa al pobre camperol, on li destrossa el cap a cops d’ampolla, fa mal de veure). En aquest laberint, Ofèlia hi trobarà un faune que li revela que ella és en realitat la reencarnació d’una princesa i que per retrobar-se amb el seu pare, haurà de passar tres proves abans de l’arribada de la lluna plena. Per saber quines són i com ha d’actuar li lliura un llibre en blanc on se li apareixeran, per art de màgia les ordres a seguir. Y hasta aquí puedo leer, que si no us foto enlaire el final.

No són dues pelis en una. És una sola història vista amb els ulls dels repressors i dels sotmesos. Uns lluiten amb les armes. Un altres, amb el món dels somni i la imaginació. Amb el món dels somins i la seva força. Alguns sortiran triomfants momentàniament. La major part, moriran. Tots a mans de les dues concepcions del conflicte. M’he pres la peli com una metàfora, i potser m’equivoco, però surts del cinema amb un regust de cos ardent; de revolta; de sentiments complexos.


Però els somnis d’Ofelia s’acompleixen. El seu contes de fades esdevé cert. El seu germanastre serà el testimoni que lliura primer a l'horror (el padrastre), per passar tot seguit a l'esperança d'un futur incert (als baços dels combatents), dels darrers lluitadors romàntics. Els dos móns es troben en unfinal colpidor. El del seu pare (“de qui el fill mai sabrà ni el nom”, com li retreu Mercedes), i el d’Ofèlia, el d’una infantesa segada d’arrel abans de madurar, per una dictadura asfixiant, brutal, opressora. Sempre hi ha espai per l’esperança, doncs. Perquè els móns somiats només són això: desigs i imaginacions. Només en el compromís i en la lluita, està la redempció. Per això pagarà amb la vida el doctor. I els rebels. I Ofèlia. I una mica, amb la seva dolça ingenuitat, també tots nosaltres.

Per veure el trailer:





25 comentaris:

gatot ha dit...

alssa que si jo m'embolico explicant el que vull dir, i l'alepsi s'enrotlla com una persiana... vos senyor meu... us surt la vena acadèmica i deunidó!!!!!

eis, que molt bé, eh? però... què vols que et digui? la Pe... que si, que és una pija, una malcriada, una jamona... quan vaig fer un campari amb ella, ja era així... i no crec que canvii... Sí, que no és una bona actriu, d'acord... jo sempre vaig preferir la Vistoria Abril, que també era una pija malcriada, fins i tot fent porrets.....

Amb la del fauno si que t'agraeixo la info... per objectiva (no sé perquè però et crec objectiu en la crítica de l'art). Guardaré el post per repassar-lo abans que la emetin per TV.. que lamentablement no vaig al cinema si no m'hi conviden. Però guardaré el post, imprès, per apuntar-hi amb llàpis els meus comentaris.

petons i llepades cinèfiles!

Unknown ha dit...

El món dels Òscars és cruel per a l'Espanya casposa i rància.

Tenen la mala sort de que aquest sigui una pel.lícula que de retruc deixa a l'alçada del betum els franquistes i d'altra banda no penso que cap estatueta faci cap a una prestageria madrilenya... Coses de la vida.

Molt bon post veí, m'agrada com ho escrius ;-9 Un cop més

Anònim ha dit...

Volver no l'he vista, la tinc pendent. El fauno sí i em va agradar molt. Tens raó en el Sergi López, ho fa rodó el tio, arriba a ser odiós i tot.
I la referència al Cèntric... Sessió doble, crispetes i cubata, la parenta al costat... segur que no ho era? ;)

Júlia ha dit...

A Almodovar li passa com a molts altres directors, artistes, cantants... un cop ja tenen fama, doncs tot ho fan bé, sembla. Afaga fama i fote't a jeure, deia el meu iaio.

M'ha lloat molt i molt la del faune, però també m'han dit que fa patir, així que no hi he anat. El Sergi López, quan fa de dolent, em fa mooolta por.

Montse ha dit...

No, veí, no vaig ser jo qui va dir que la Verdú s'assembla a la Gaos, va ser algú que m'ho va comentar. Bé, a mi Volver em va agradar molt, però és que jo sóc almodovariana, per molt exagerat que sigui el noi... què hi farem? i la Pe no és que m'entusiasmi, però tampoc crec que ho faci tan remalament com dius (tot són opinions)...

Continuo dient que la del laberint del fauno em va fer patir. Digue'm

Una crítica exhaustiva i molt ben fonamentada, veí, dóna gust. Gràcies.
petonets.

Montse ha dit...

Ondia, al comentari de dalt t'havia dit "Digue'm patidora"... i el patidora no ha sortit. Coses de la informàtica o de la inútil que és davant de l'ordinador que deu haver esborrat la paraula sense voler (calla, Arare, ets una inútil i s'ha acabat)

SU ha dit...

Veí,

He vist "Volver" (perquè "he de veure" tot el que fa Almodóvar, també em passa amb Woody Allen), i estic totalment d'acord amb tu. Està més que sobrevalorada! I a la Pe -que només em va agradar a "La niña de tus ojos" no me la vaig creure en cap moment!!!

No he vist "El laberinto del fauno". Quan la vegi, ja et diré el què!

Ciao!

Dessmond ha dit...

Totalment d'acord amb el que dius de la Penèlope. No crec que mereixi cap òscar. Ni la pel·lícula, tampoc. Està bé, però no n'hi ha per tant.
L'altra tampoc no em fa gaires ganes, tot i el que en dius. Massa truculenta, em sembla a mi.

Déjà vie ha dit...

a mi el fauno no em va agradar. A tothom li agrda, si, pro a mi no, massa sang. Volver, si i força. No soc d'almodobar, pro akst cop em va sorprendre. Farigola dius? :P

Júlia ha dit...

Doncs per això no hi he anat, per la sang excessiva i un excés de truculència, segons alguns testimonis, encara que en això tots tenim mides diferents. Això de la Verdú-Gaos crec que és cert, per fotos i tràilers, no sé si fins i tot no es buscada, la semblança. Sobre el mateix tema voldria recordar 'Silencio roto' on, malgrat prendre partit, alguns guàrdies civils eren, també, unes víctimes de la situació, esporuguides.

El veí de dalt ha dit...

Gatot,
merci per la confiança. L'Abril, tot i venir de l'1,2,3,...és molt millor actriu que la Penélope.

Tondo,
el món dels ôscars, és a voltes sorprenent. M'alegro del que els han doant a la parella catalana pels efectes especials del Fauno i el de director a l'Scorsesse; però a vegades són més casposos els ianqius que els fatxes spanglish.

pd40,
salut i crispetes!

Júlia (x2)
Val. Hi ha sang; hi ha escnes dures (que recorden "El crimen de Cuenca"), pe`ro tampoc és l'essencial. El que és elogiosa, és la epli en si, el seu guió i la factura dels personatges. "Silencio roto" la vaig veure i és més una peli "realista", amb temàtica semblant (els maquis a Astúries), però amb un posicionament ideològic evident.

Arare-patidora,
bé, no coincidim. Ja està bé, oi? de tant en tant I d'inutil, res, ehin?

Su,
doncs esperem veure què en penses.

Dessmond,
no, no diria truculenta. Potser "angoixant"?

Déja vie,
seguirem contrastant opinions...

chamb ha dit...

El meu problema amb Almodovar i el seu ambientillo deu ser una aversió genetica que fa que em posi histèric tot el que fa.

Vaig veure Atame i em va semblar una de les pitjors pelicules que he vist en ma vida. Un bodrio de serie B.

l'home de la musica ha dit...

Home, jo també he vist les dos, i crec que els hi passa que Almodovar està glorificat, i qualsevol cosa que fa, ja és mereixedor de un Oscar, però la veritat es que el Laberinto es moltissim mes bona!!!

Joana ha dit...

Veí,
les tinc pendents... no m'acabo la feina...
Estic amb tu, la Victoria Abril millor que la Pe i sí contenta amb els òscars als catalans .
Bon cap de setmana!

Anònim ha dit...

M'alegro que el lirisme melancòlic de "El laberinto del fauno" t'agradès més que el realisme tragi-còmic de "Volver".

A mi em va decepcionar la darrera edició dels òscars, perquè es van complir tots els pronòstics i no va haver lloc per les sorpreses.

Anònim ha dit...

Doncs el unico que puc dir-te és que ami, m'agraden les dues,cadascuna clar en el seu estil...

onix ha dit...

Com sempre que parles de cinema genial !! em trec el barret , i no soc d'afalagar , la que va dir lo de la Lola Gaos vaig ser jo, intentaré demostrar-ho xDDD a mi Volver m'ha reconciliat amb Almodobar tot i que la Pe(dorra) em sobra perquè lo meu amb ella ja es visceral.. la interpretació de la Maura val tot lo del mon , Sergi Lopez que no m'agrada gens Magistral ;)**

Clint ha dit...

crispetes i cubatilla? com ens cuidem!

Puji ha dit...

Osti veí, ara que havia fet els deures, me'n tornes a posar. És que encara no n'he vist cap de les dues...

Mikel ha dit...

a mi no em va agradar cap de les dues...

Candela ha dit...

Coincideixo amb tu. Bon dilluns Vei!

Anònim ha dit...

trobo molt injust que volver (una peli normaleta normaleta) tingui tants premis i resso, i un a com Salvador, amb un Daniel Bruhl impressionant, no tingui tant de seguiment mediatic...

Alls cuits mai couen ha dit...

a mi el laberinto del fauno em va encantar! volver no la he vista! però referent a la primera, trobo que és genial la convinació realitat-ficció!
magnífica.. no m'ho pensae pas..

Anònim ha dit...

Fa anys, vaig estar a Girona, en un sopar, en el que hi havia gent del diari i l'Adolfo Marsillach. Durant el sopar vam estar parlant d'actrius i un dels assitents va dir-li al Marsillach: "Que et sembla la Penelope Cruz" i, ell va respondre, sense immuntar-se: "Però que no estavem parlant d'actrius"?

Unknown ha dit...

Avui he llegit una notícia sobre l'estudi d'efectes especials dels dos guanyadors dels ôscars catalans i m'ha agradat per la senzillesa i professionalitat que desprèn...

I si: de caspa n'hi ha a tot arreu... tot i que prefereixo tindre-la ben lluny ;-))