Per bruixa i metzinera!

Vinc de veure aquesta exposició. Senzilla però eloqüent. Això de la màgia i la bruixeria dóna per molt i ve de lluny: ja els romans la practicaven amb amulets i sortilegis. Hi creieu? Algú ha vist fer un salpàs per algun poblet, en Setmana Santa? Ben curiós. No sé si encara es fa aquesta pràctica litúrgica. I és que Catalunya n’és plena de toponímia referida al món de les bruixes i els seus aplecs. Aquí ens vam passar per la pedra unes 400 dones acusades de bruixeria al segles XV-XVI. No és molt. Moltes més van ser a Escòcia (1.500) o al nord i centre d’Europa, on cremaren o penjaren a milers.

L’exposició és un repàs històric a certes pràctiques fetilleres i a com el poder (llegiu-hi, l’Església catòlica), s’hi va afrontar amb tota la seva sapiència i mala folla. O sigui, a sang i fetge. Fa gràcia veure escrits originals i llibres impressos dels tractats (escrits sobretot per dominics) on atiaven l’odi per la bruixeria entesa com a mal universal contra la cristiandat. En aquesta sentit, destaca l’obra dels dominics germànics Kramer (el de Kranmer vs. Kramer?) i Sprenger: el Malleus Maleficarum (1468); [qualsevol semblança fonètica amb Malerudeveure’t és pura coincidència]. Un llibretet del que se’n van fer desenes de reedicions amb uns trenta mil exemplars corrent per l’Europa del s. XVI. Tot un bestseller de manual "antibruixeril".

Hi veureu quadres, gravats, llibres, filmacions que recreen sàbats, sortilegis, conjurs, i un divertit punt interactiu on sabreu els poder de les herbes remeieres per conjurar mals d’amor (ai làs!), fer vudús a tercers (bien!) o senzillament guarir malalties. T’hi pots passar una bona estona i prendre notes. Jo ja sé tot el que es pot fer amb la mandràgora i la viola de bruixa.

Les transcripcions que podeu escoltar -mentre veieu una reconstrucció a escala d’un estri de tortura- dels durs interrogatoris que feien inquisidors o autoritats locals a dones acusades de bruixeries (com a la pobra Joana Martí, el 1465, a Seva), fan posar els pèls de punta. Però també fan posar els pèls de punta els 8.000 musulmans que es van carregar en un plisplas a Sebrenica els nacionalistes serbis fa deu anys; i ara, un savi tribunal ha dit que aquí pau i després glòria.

Les dones són sàvies. Pot ser també per això les autoritats civils i eclesiàstiques no podien suportar que velletes de pobles rurals tinguessin coneixements ancestrals. Això ho sabem encara avui. Els homes, som una mica més brètols i barroers. Els inquisidors d’ara no cremen ni pengen la gent però atien les multituds al carrer amb manifestacions contra el descrèdit de les parelles homosexuals, negacions al diàleg pertrobar la pau, i fal.làcies de secessions territorials. Són els dominics amb sotana d’ahir vestis amb corbata d’avui. Són inquisidors de verb encès i somriure fals.

Les bruixes d’ara no volen en escombres ni donen petons al cul del gran boc. Algunes són senzillament veïnes nostres (la del meu tercer primera n’és una) o s’abstenen en lleis de la paritat home-dona en llistes electorals i consells d’administració. Moltes són adoradores del gran Bruixot i de les seves viperines i caríssimes elocucions arreu del món.

En canvi, a mi sí que m'agraden les bruixes d'avui. Són aquelles bruixes que m'encandilen amb la tendresa, el verb, la iriscència, el somriure, la constància, la candidesa, l'acidesa, la follia, el bon gust, la fermesa, la sorpresa, la imaginació, l'excitació, el savoir faire , la transgressió, la taromancia, la desimboltura, la mirada i, sobretot, la sana ironia.

A la sortida, fullejo el llibre de visites. Hi veig la d’un pedant: «Em dol d’haver pagat per perdre el temps veient una exposició amb quatre vitrines mal il·luminades (és cert, hi havia bombetes foses), textos amb faltes d’ortografia (en algun lloc saltaven les lletres i n’he vist una) i, escrits en llatí mal transcrits (no en sé i per taNT, no puc assegurar-ho)». Però si en sé prou per dir que un comentari així només el pot deixar o algú que va mal cardat (perdoneu l’expressió) o un dat pel cul (perdoneu-me més encara). Més interessant, per creïble, era aquesta altre comentari deixat uns dies enrera: «La meva dona i la meva sogra, que a l’infern estaran cremant, eren bruixes. Així rebentin”. Tota una declaració d’amor d’un incomprès.

Ja veieu: seguim gaudint dels defectes dels antecessors medievals. Algú sap d’algun sortilegi o conjur per fer tornar impotents als del PP? O perquè tots els Losantos es tornin muts? O el Papa es faci gay? O la parenta digui sempre "sí" als meus instints carnals més baixos i prosaics?