18 de març del 2007

Per bruixa i metzinera!

Vinc de veure aquesta exposició. Senzilla però eloqüent. Això de la màgia i la bruixeria dóna per molt i ve de lluny: ja els romans la practicaven amb amulets i sortilegis. Hi creieu? Algú ha vist fer un salpàs per algun poblet, en Setmana Santa? Ben curiós. No sé si encara es fa aquesta pràctica litúrgica. I és que Catalunya n’és plena de toponímia referida al món de les bruixes i els seus aplecs. Aquí ens vam passar per la pedra unes 400 dones acusades de bruixeria al segles XV-XVI. No és molt. Moltes més van ser a Escòcia (1.500) o al nord i centre d’Europa, on cremaren o penjaren a milers.

L’exposició és un repàs històric a certes pràctiques fetilleres i a com el poder (llegiu-hi, l’Església catòlica), s’hi va afrontar amb tota la seva sapiència i mala folla. O sigui, a sang i fetge. Fa gràcia veure escrits originals i llibres impressos dels tractats (escrits sobretot per dominics) on atiaven l’odi per la bruixeria entesa com a mal universal contra la cristiandat. En aquesta sentit, destaca l’obra dels dominics germànics Kramer (el de Kranmer vs. Kramer?) i Sprenger: el Malleus Maleficarum (1468); [qualsevol semblança fonètica amb Malerudeveure’t és pura coincidència]. Un llibretet del que se’n van fer desenes de reedicions amb uns trenta mil exemplars corrent per l’Europa del s. XVI. Tot un bestseller de manual "antibruixeril".

Hi veureu quadres, gravats, llibres, filmacions que recreen sàbats, sortilegis, conjurs, i un divertit punt interactiu on sabreu els poder de les herbes remeieres per conjurar mals d’amor (ai làs!), fer vudús a tercers (bien!) o senzillament guarir malalties. T’hi pots passar una bona estona i prendre notes. Jo ja sé tot el que es pot fer amb la mandràgora i la viola de bruixa.

Les transcripcions que podeu escoltar -mentre veieu una reconstrucció a escala d’un estri de tortura- dels durs interrogatoris que feien inquisidors o autoritats locals a dones acusades de bruixeries (com a la pobra Joana Martí, el 1465, a Seva), fan posar els pèls de punta. Però també fan posar els pèls de punta els 8.000 musulmans que es van carregar en un plisplas a Sebrenica els nacionalistes serbis fa deu anys; i ara, un savi tribunal ha dit que aquí pau i després glòria.

Les dones són sàvies. Pot ser també per això les autoritats civils i eclesiàstiques no podien suportar que velletes de pobles rurals tinguessin coneixements ancestrals. Això ho sabem encara avui. Els homes, som una mica més brètols i barroers. Els inquisidors d’ara no cremen ni pengen la gent però atien les multituds al carrer amb manifestacions contra el descrèdit de les parelles homosexuals, negacions al diàleg pertrobar la pau, i fal.làcies de secessions territorials. Són els dominics amb sotana d’ahir vestis amb corbata d’avui. Són inquisidors de verb encès i somriure fals.

Les bruixes d’ara no volen en escombres ni donen petons al cul del gran boc. Algunes són senzillament veïnes nostres (la del meu tercer primera n’és una) o s’abstenen en lleis de la paritat home-dona en llistes electorals i consells d’administració. Moltes són adoradores del gran Bruixot i de les seves viperines i caríssimes elocucions arreu del món.

En canvi, a mi sí que m'agraden les bruixes d'avui. Són aquelles bruixes que m'encandilen amb la tendresa, el verb, la iriscència, el somriure, la constància, la candidesa, l'acidesa, la follia, el bon gust, la fermesa, la sorpresa, la imaginació, l'excitació, el savoir faire , la transgressió, la taromancia, la desimboltura, la mirada i, sobretot, la sana ironia.

A la sortida, fullejo el llibre de visites. Hi veig la d’un pedant: «Em dol d’haver pagat per perdre el temps veient una exposició amb quatre vitrines mal il·luminades (és cert, hi havia bombetes foses), textos amb faltes d’ortografia (en algun lloc saltaven les lletres i n’he vist una) i, escrits en llatí mal transcrits (no en sé i per taNT, no puc assegurar-ho)». Però si en sé prou per dir que un comentari així només el pot deixar o algú que va mal cardat (perdoneu l’expressió) o un dat pel cul (perdoneu-me més encara). Més interessant, per creïble, era aquesta altre comentari deixat uns dies enrera: «La meva dona i la meva sogra, que a l’infern estaran cremant, eren bruixes. Així rebentin”. Tota una declaració d’amor d’un incomprès.

Ja veieu: seguim gaudint dels defectes dels antecessors medievals. Algú sap d’algun sortilegi o conjur per fer tornar impotents als del PP? O perquè tots els Losantos es tornin muts? O el Papa es faci gay? O la parenta digui sempre "sí" als meus instints carnals més baixos i prosaics?

30 comentaris:

Joana ha dit...

Deu ser interessant, l'exposició.
Tot el que té relació amn la bruixeria desperta una certa màgia i encanteri.
De fet potser sí que les dones som una mica bruixes i els homes ... una mica bruixots!
Jo en sé d'alguna poció màgica... però això pertany a la intimitat.
Bona setmana veí!
Farem la revolta de les Bruixes!

Alepsi ha dit...

Goita tu! Una exposició interessant....

Sortilegi? Mira, per a que el papa es torni gay.. uhm.... i si escrivim un llibre basat en fets històrics que demostrin que Déu volia un món masculí, només? Perquè ja em diràs, sino perquè va fer la tonteria aquesta de només crear a l'home, al principi... el que passa és que va tenir mala sort i el primer home li va sortir hetero... sino... otro gallo nos cantaría!
xDDD

Vale, vale, se me'n va la bola, ho sé! xDDDD

Unknown ha dit...

Déu n'hi do amb les perles del llibre de signatures, no?

Júlia ha dit...

Una exposició que tinc pendent. Sobre el tema, certament, en van estossinar moltes més pr allà les alemanyes, amb això de la llegenda negra hispànica i la inquisició pensàvem que per aquí érem els més dolents de tots... doncs no. Sembla que on el poder estava més repartit i feudalitzat la cosa era mooolt pitjor, vaja, no ho sembla, que és cert i està documentat. Fins i tot un inquisidor enviat al País Basc per un afer d'aquests crec que reconeixia que no hi havia hagut ni bruixes ni bruixots fins que la gent no n'havia començat a parlar... com ara, vaja.

Júlia ha dit...

Aquests llibres de signatures sempre recullen moltes perles, la gent vol deixar emprempta...

Tako ha dit...

Merci per la recomanació. Aquesta setmana mateix penso fer-hi un volt. Jo també crec en les bruixes.

Una abraçada.

Anònim ha dit...

Benvolgut Veí,

Del teu post m'encanta especialment l'aquelarre final: amb la Dejà vie, l'Allenja, l'Arare, la Joana, la Candela, la Violette i etcètera :-) Em pregunto qui és la Sacerdotesa Major (jejejejjeje). Ha de ser una bruixa d'encanteris foscos i pèrfids com pocs!

Candela ha dit...

Genial ser una bruixa transgressora!!! gràcies veí!!! Aniré a veure l'exposició segur.

SU ha dit...

Ser bruixa i encandilar-te són dues de les millors coses que em podien passar en aquest món!
Gràcies veí!
Un petó!

Puji ha dit...

Caram veí, m'ha sorprès molt com ho has lligat tot. Ets un crack.

Pel que fa a l'últim paràgraf, tots els teus desitjos són possibles. Tots menys l'últim...

Alls cuits mai couen ha dit...

ei vei! ARa si que veig que toco fondo... per mi, krammer és un mètode de resoldre equacions matricials... jjaja. Hauré de venir més sovint a casa teva per culturitzar-me una miqueta!

salut!

BACCD ha dit...

Vaja, això de bruixa m'està calant fons aquest any. I m'alegro que sigui mirat en l'aspecte positiu. O potser ens tens por i te'n vols cuidar? ;P

L'exposició sona molt interessant i sort que en fas un resum, perquè des d'aquí on sóc no la podré pas veure.

Petons, veí!

La Cuca ha dit...

Ai veí... que jo encara no sóc bruixa.. només aprenenta, però gràcies per esmentar-me.

Prefereixo pensar que hi ha una colla de bruixots per aquí també!

petonets!

Anònim ha dit...

El post és bo, i els enllaços són senzillament genials :)
El comentari de l'Emma va fet riure molt, ja no recordava el mètode Krammer de resolució d'equacions :P

onix ha dit...

Genial el post !! ;)
i no pateixis per els teus desitjos estic treballant en la "pocima" per portar-los a bon terme

Montse ha dit...

Oich, oich, oich! fa dos dies que no puc entrar als blogs (no em miris així, la informàtica i jo som in-compatibles, així, en dues paraules) i no havia vist que m'havies anomenat bruixa de la tendresa (que bonicccccc)

No ens diguis mai quina és la Sacerdotessa Major, així ens quedarem totes pensant que...Arare, calla i torna a la feina, va! (és que quan la deixes, s'embala)

Petonets embruixats!

Clint ha dit...

Ei Veí, molt bé molt bé com ho lligues per quedar com un senyor amb totes aquestes bruixes! plas plas.
Clar que esment especial a la dedicatoria del vidu! brutal!

PS-si trobes el sortilegi com a mínim a l'última petició, siusplau, fer-lo públic! i amb això no vull referirme a la "teva" de parenta, cadascú la seva ;)

El veí de dalt ha dit...

Joana,
i tu l'encapçalaràs, la revolta?

Alepsi,
què passa? que ens vols a tots homos? No fotis!

Tondo,
sempre hi ha qui ha de deixar petja arreu.

Júlia,
el lloc que dius es deia Zugarramund (Navarra). Havien penjat sis dones i encausat a 7.000! Tot era una falsedat!

Tako,
vigila que hi ha bruixes bones i de dolentes.

Cuella,
visca els akelarres! La Bruixa Major...hmmm, publicaré al DOGC el temari d'oposicions. Ves estudiant.

Candela,
transgredeix i multiplica't, va dir aquell.

Su,
caram! No exageris, que el teu bloc és el millor que et pot passar a tu.

Puji,
i els últims serna els primers, també va dir aquell...no?

^emma^
ja veus que jo sóc de lletres...Però vine i fes unes quantes derivades, si vols.

Duschgel,
Sí. Millor que em cuidi de vosaltres i vosaltres de mi.

Cuca,
bruixots i carallots!

Pd40
un altre que li va la bena aritmètica...Doncs a veure si això t'ajuda a resoldre algun dels dubtes existencials que tinc.

Onix,
avisa, que aniré a collir el pitet.

Arare,
estudia tu també, que només hi ha una plaça i va buscada (per allò del grau de productivitat).

Clint,
no hi ha solució ni sortilegi. Déu les feu i elles vingueren a nosaltres...(o era nosaltres a elles?)

Anònim ha dit...

certament...

hi ha gent molt malgirbada...

jo també vull ser bruixa, o bruixot en el seu defecte...

gatot ha dit...

Ei veí.......

coneixes els "manuscrits del bé i del Mal"? (Arxius vigatans -Segles XIV-XVII- de Lluí Orriol, Rafael Dalmau Editor.)

No té desperdici.... i si el tema et motiva... potser encara hi trobaràs el conjur necessari...

:DDDD

petons i llepades emmetzinades!

rhanya2 ha dit...

Mmm... Estic encantada de ser la bruixa del "savoir-faire", c'est tout un honneur!! Gràcies!
Per cert, jo la plaça de S.M. no la vull, a mi em va més ser segona bruixa i en la foscor...

(I ara acosta't una mica i et diré un secret: ... jo SÍ sé l'encanteri per aconseguir l'últim dels teus desitjos...).

Júlia ha dit...

Efectivament, tinc un vell llibre de Caro Baroja -crec- sobre el tema.

BACCD ha dit...

Collons, veí, que em fas entrar el yuyu!

Anònim ha dit...

Benvolgut Veí, coincideixo en el seu rànquing de bruixes. En quan a les seves peticions penso que no cal que els del PP es tornin impotents, crec que si fan i diuen tantes bajanades és precisament perquè van mal follats. Als Losantos no fa falta que es quedin muts, tan sols no s'ha de sintonitzar l'emissora per la que treballen ni esbombar les bestiesses que diuen. Que el Papa es faci gai?... Primer hauriem de saber si no ho és. I la parenta... hostia, aquí sí que no ser que dir-li

Waipu Joan ha dit...

no crec que trobem res per fer impotents als del PP... poerò bé, força xulo el post!

El veí de dalt ha dit...

Esteve,
ja has fet el curs per correspondència?

Gatot,
me l'apunto..

Violette,
sempre m'ha agradat estar en la segona línia de foc. Per cert, m'acosto i no sento res...

Dushcgel,
yu-yu o yo-yo?

Avi,
no diguis re, que ja ho has dit tot.

Joan,
salut i trempera!

Joana ha dit...

Bueno,
gràcies... je je m'has posat vermella!.
Aquesta bruixa mataronina és molt petonera.

Anònim ha dit...

Bé, jo et visito de tant en tant, i comento encara menys (perdó, és un tic que tinc) però ara voldria expressar la meva sorpresa davant d'aquest article. Perquè? Diràs. dons perquè jo també hi era el dia 18 a l'exposició de per bruixa i metzinera i m'ha fet gràcia. Concretament al migdia, entre les 12 i les 2.
Jo, però, em quedo amb una idea llançada pel "conductor" de l'exposició - el qual hi posava molt d'interés- en que afirmava que les bruixes d'abans són els terroristes d'ara. Els simples caps de turc d'una societat que no sap solucionar els seus problemes.

En fi, que potser ens hem vist i no ho sabem! Quines coses que té la catosfera...

Tako ha dit...

I aquest cap de setmana faré cap a la teva recomanació.

Una abraçada.

Ona ha dit...

Molt interessant el tema, l'exposició i les notes del llibre de visites XD.

Jo estic fent el Treball de Recerca sobre això (la cacera de bruixes, vull dir) i la veritat és que n'estic aprenent molt, llàstima que no en sé cap, de sortilegi...