27 de maig del 2007

De la carpeta del veí (2): Glacis

Plou. Sempre hi ha camins on arrecerar-se del fred, d’aquest fred boscà, tardoral, nocturn. El futur no és tan sols un temps verbal. Sé que el verb té un sentit més pregon que el que la tarda anuncia. Ho veig tot des d’un clarobscur, de llibre ratat. No sé on desares els records que em mostrares, ni el que ens van dir, ni el que he après. Perquè mai més podràs dur-me paisatges efímers: Ara sí; tot el que tens davant ho hauràs assajat prèviament. Aniràs a llevar-me els ulls de tots els matins delerosos, que són vells abans de néixer. Llisco apressadament la ploma sobre el full. És aquest un pou, un moll o una platja? Aigua per tot. Escarni de promeses. Petjades d’algues en cos apegalós, convuls. Ànimes sorrenques, meloses, en un atzur destí.

Plou. La ciutat se’ns fa esquiva, massa gran, inabastable. Hem fet un viatge sense llastres i ara visc tan sols per l’encalç des mots. Per què no fugir d’aquest bosc immens que ara anomenes fúria? El bassals són curulls de retrets. Esquivo el pentagrama al disc. Bec un i altre cop, del buit que deixà el teu rostre. Plantejo indrets, esgrafio adagis i records. Fa temps ja que em digueres un incert adieu. Retorna’m el gust del llavis hivernals. Dels joves, no, no els vull aquests. Hi haurà moviments no previstos: el cos d’altri dintre teu; jo dins el cos d’algú altre. No sortim del cercle. No trenquem el cercle. Gots d’alcohol, amarats d’escorces.

Plou enfora. Violentament ens posseïm i ens rebel·lem al món. Tu i jo, i la mort que ens sotja. Una mort silent que creix brivall als peus d’aquest llit prestat que ens representa. I el fum de la cigarreta ens apropa a escenaris impossibles, que els nostres cossos dibuixen.

Plou arreu. I no deixarà de fer-ho mentre no pari la veu que t’acompanya. I t’emmirallis amb valentia a aquest nou miratge.

24 comentaris:

Anònim ha dit...

Ara plou, pero al mati feia sol, p.m.! No podia haver esperat aquesta pluja unes horetes, fins que arribes jo a casa!!! I jo no tenia cap got d'alcohol amb mi i a mes, encara si hagues tingut no se si me'l podria haver pres...

neus ha dit...

quina preciositat Veí...

una abraçada :*

Robertinhos ha dit...

a vegades emmirallar-te fa una por terrible, i més si estàs endinsat en aquests cercles viciosos. Per sort, jo sóc jove i en aquests cercles no m'hi volen. A més, jo sóc dels que quan plou fort, tira el got d'alcohol i arrenaca a correr per eixuplugar-se

onix ha dit...

fantàstic veí gràcies ;)

Mikel ha dit...

Realment es pot dir que plou i fa sol perque amb aquest temps no hi ha qui s´aclari....

Anònim ha dit...

Et saludo, Veí, peqruè sàpigues que no t'oblido. Però no esperis que digui res: val més callar quan les paraules són tan torpes.

euria ha dit...

Jo sóc de les que porta un paraigua al bolso, però que sempre s'acaba mullant ;ppp Merci veí!

Anònim ha dit...

tristor, nostàlgia, enyor.......

preciós, veí!!

sabateta

Montse ha dit...

merci beaucoup, mon cher voisin (on dites comme ça?)

yrun ha dit...

Veí, només dir-te que m'ha calat fons, molt...

BACCD ha dit...

I tot això arrel de la pluja... Em trec el barret!

Anònim ha dit...

Redéu, redéu, redéu, Veí, m'ha deixat amb la boca oberta...

El veí de dalt ha dit...

Ahse,
doncs ja me'l prenc jo a la teva salut! Un Jack Daniels, va bé?

Elur,
Una altra per tu.

Thinos-cadell,
ui...!ja cauràs, ja...

Ònix,
un plaer llegir-te; pecadora....

Mikel,
i no és interessant no saber quin temps ens espera?

Cruella,
paraules torpes, tu? No dona! Un bes!

Euria,
ah! Ho imaginava!

Sabateta
i rebel.lia!

Arare, comme'nt allez vous, ma chérie sirène?

Yrun,
espero que no tant, que et faci mal!

Duschgel,
no dona! Que aleshores et mulles el caparró!

Avi,
ei! com anem! Content de sentir-vos feinejar per ací!

BACCD ha dit...

Però si ja estic acostumada a dur el cap mullat, que sóc la Dusch, home, que no te'n recordes? :P

Escolta: no ens voldràs pas ensenyar les teves sabatetes?

Anònim ha dit...

Molt maco, veí, felicitats!! M'ha agradat el sentiment que transmeten les paraules.

Waipu Carolina ha dit...

Qué bello veí! y la foto espectacular, plasmas en ella todos los sentimientos.
saludos

Candela ha dit...

Ara sí que ha valgut la pena tancar els llibres (de la uni) per llegir-te. Un petonàs amic meu.

Joana ha dit...

Noi.... és preciós!.
Un petonet.

El veí de dalt ha dit...

Dusch,
val. Perquè m'ho demanes tu, eh?

Pd40
De res, nano! Gràcies a tu.

Waipu-Carol,
però la foto no és meva, l'he tret d'internet i no sé de qui és (ho diria, si no).

CAndela,
no te'n pots estar, eh? de xafardejar al replà? Ben fet!

Joana,
celebro que t'agradi! Un altre per tu.

Anònim ha dit...

Suposo que ho ha de ser. Tot i que amb una vodka a mi m'aniria millor, eh!

BACCD ha dit...

Passa't pel bloc, que aquí anem tots ensenyant les nostres sabatetes. No has vist les de la Déjà i les del Clint a casa seva?

Tranquil, que aquesta vegada no t'he nominat com a successor de meme... No específicament, vaja! ;)

gatot ha dit...

Noi...... a ca teua plovia diumenge i a ca meua dilluns...

si ho arribo a llegir abans... no escric lo meu!!!

petons i llepades plujoses!!!

Joana ha dit...

El miratge de la pluja t'ha fet treure la vena poètica.
I tot plovent has escrit cortines i cortinatges...
M'agrada molt!
una abraçada!

Unknown ha dit...

I quan ens plou endins, ben endins?