Segòvia en el record....i en la ressaca.

He estat un dies fora. Ja veieu on. Pel mateix motiu que fa un any. I és que aquest és un Seminari que no et pots deixar perdre. Després de set anys trobant-nos i retrobant-nos, ja et sents com una petita família, que es reuneix per anar-se explicant com ens va la vida a cadascú. I és que hi ha gent encantadora. I sempre és bo tenir noticies de les espanyes de primera màs.

Sempre hi ha cares noves, és cert; i d’altres que ara vénen, ara no. L’any passat la trobada va ser a Galícia. Aquest cop, a Segòvia, la ciutat de l'aqüeducte i el cochinillo. I el que ve, potser, al País Basc. I anar fent…I es treballa, eh? Que no tot és ji,ji,ji o ja,ja,ja, eh? Que m’enduc una de feina que em surt per les orelles!

Però en tos els congressos hi ha un moment o altre per fer excursions pels entorns. I on era, ve pagava la pena. Boscos de pins roigs, aprofitats secularment per fer-ne fusta, amb un riu on s'hi pesquen truites. Ja ho feia el Carles III, que com a bon Borbó, seria tontet però no estúpid. Un encant de paisatge amb Navacerrada al fons.

Per tal d’anar creant “caliu” entre els assistents, aquest any em vaig empescar fer una “cata” de vins de les diferents zones de l’Estat espanyol (si dic nacions; la lio segur; perquè hi ha força pepera entre el col·lectiu; però com que no m’escolten i no em llegeixen,…). La convocatòria la vaig fer per la llista de distribució que tenim uns dies abans. I va ser un èxit. Vam arreplegar 48 ampolles (a sota, una mostra) per 46 assistents que érem en total (32 dones per 14 paios; fa enveja, eh, Robertinhos?). Ja em direu si això no té gràcia. Deixo la prova del delicte abans que arraséssim amb tot…

I a sobre, després del sopar de cloenda una de les xiquetes ens va delectar amb danses àrabs… Hosti, tu! Encara tinc la boca oberta! Per l’any vinent, a veure si entre el gènero masculí ens empesquem una sessió de Full Monthy…

Del que no hi haurà proves és, com sempre, del karaoke final festa on sempre m'arrosseguen els més troneres. VAig tornar a destrossar el Sabina i el Serrat. Però el duo Pimpinela va ser dels que fan època! Acabar a les sis per començar a pencar a les nou l'endemà ja cada cop està més difícil... El veí ja no està per tantes calaverades...

PS
I parlant d'enterrar algú... JA NOMÉS QUEDEN QUATRE ESGLAONS PER ACABAR EL CADÀVER EXQUISIT!!! Nenes: espavileu que ja no sé ni quan el vam donar per difunt!

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: