De dites i frases fetes (1): "Al juliol, ni dona ni cargol"

En RdY m''ha fet conèixer el llibre en un comentari a un post. Ja us ho dic jo que des que tinc blog m'he fet més tafaner i més savi. D'alguna cosa ha de servir!

Es tracta de El libro verde de Barcelona. És clar, quan he vist "verde" m'hi he llençat de cap, pensant trobar-me una versió casolana del kamasutra barceloní. Però no. És un llibre editat el 1848 que recull, al llarg d'un any, dia a dia, costums, tradicions i hàbits de la ciutat, bàsicament relacionats amb el calendari litúrgic. Literalment "Añalejo de costumbres populares, fiestas religiosas y profanas, usos familiares, efemérides de los sucesos mas notables ... " Evidentment, nomé recomanable a malalts de la ciutat com jo.

Així al vol, he pescat aquesta entrada del dia 1 de juliol. No puc deixar de reproduir-la. Els autors, un tal Juan Cortada i José de Manjarés, es preguntaven aquell dia per una dita que havien sentit dir a la ciutat:

"Un refran se usa en el pais, cuyo orígen no sabemos, cuyas causas tal vez adivinamos, y de cuya paridad no queremos salir garantes. "Per juriol ni dona ni caragol". ¿Qué cualidades comunes pueden tener la muger y el caracol? Como cosas de comer, ni se comen las mugeres, ni sabemos que se indigesten. Tampoco llevan la casa encima como los caracoles, ni por las mientes se nos ha pasado que echen cuernos, como estos lijosos animaluchos. ¿Cuáles son las causas de la paridad? No estamos seguros de comprenderlas, por esto no las continuamos."

Vinga veïns, avui surt al replà el veí més cafre: digueu-me similituds entre dones i cargols... És que es mengen les dones? És que treuen (o fan treure) banyes? És que van en filera bavejant? És que... ;-)

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: