Crisis? What Crisis?

Tots recordeu aquest famós disc de Supertramp. Doncs supertrempat estic jo amb el coi de crisi financera, borsaria, empresarial i anímica que ens aclapara allà on anem. És ben cert que alguns ho estan pasant malament de debò i no és cosa de fer broma. I encara menys quan el pitjor sembla que ha devenir el 2009. I tot per uns credit options enverinades que es van empescar quatre financeres de poca volada allà pels EUA i que de retruc, van caure per aquí. Com si no haguéssim après res des d'aquell pelotazo famós del Mario Conde i Cia. Vinga regalar crèdits i a consumir desaforadament que ara hem de pagar justos per pecadors.

Els catalans tenim una dita per això: "No estirar el braç més que la màniga".

I el veidedalt es demana: si hi ha una llista internacional d'organitzacions titllades de terroristes que són perseguides pels estats; no pot haver una llista de terroristes especuladors, bancaris i financers que siguin buscats i posats a la garjola? Perquè no em fareu creure que els culpables de tot aquest sidral no tenen noms i cognoms...i ben coneguts per alguns. (Ah! Que són els mateixos els que fan la llei que la trampa? Ui, no m'havia adonat...Ingenu que és un!)

Però si algú no ha entès encara l'origen i l'abast real de la crisi finacera mundial (bé, del món capitalsita), no té més que llegir aquí , el blog de Leopoldo Abadía, on en el seu article LA crisi Ninja posa els punts sobre les "is".

Si us resulta pesat, podeu escoltar (o llegir, si no sabeu anglès) aquest entrevista amb clau d'ironia on es diu el amteix de foram més entenedora. I és que sempre ens quedarà el sentit de l'humor per sobreviure a tanta misèria.

The Last Laugh - George Parr - Subprime - subtitulos
Cargado por erioluk

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: