Un trompe-l'oeil cevenol

Fa uns dies vaig ser al Parc Nacional de les Cévennes, (l'únic parc nacional francès habitat) a la regió de la Lozère; país d’Occitània; acompanyant una amics poetes que anaven a fer-hi un recital, sota el cel ras, enmig d’uns prats ventosos, acaronats per “cabells d’àngels” (és com li dieun a aquestes herbes altes de color blanc); sota una volta estelada de lluna nova i un pèl freda. Un recital que en recordava temps de bohèmia, hippisme i bon rotllo (algún veí/ïna va estar a Canet o a Woodstock?)

Les Cévennes és un parc que paga la pena de visitar, per les seves altiplans sorprenents (les Causses), per les seves gorges profundes per on circulen rius angostos com el Tarn (on podeu navegar en caiac –el Nadador, no, que segur que s’ofega), pels seus avencs i coves (l’avenc Armand és espectacular), pel seu passat medieval (amb llogarrets candorosos com Saint Enimie); per les seves lluites del passat (on hugonots i catòlics se les van tenir durant les guerres de religió del xvii i proliferaven les partides de “camisards”; herois locals que s’oposaven al poder reial); pels seus vestigis paleontològics (hi ha empremtes de dinosaures –i no són meves!); per la seva artesania basada en el formatge, la seda i la castanya (en fan pa i mil derivats); per les seves pistes d’esquí de fons; i sobretot; pels seus paisatges, mescla entre mediterranis, europeus i boreoalpins (el cim més alt és el Mont Aigoual, amb 1.697 m; on hi ha un important estació meteorològica visible d’arreu), que el solquen com un mosaic ordenat de camps de conreu, prats i boscos densos de roures, avets, faigs, alzines o castanyers.

No puc amb el xovinisme francès, però és innegable que ens porten molts anys d’avantatge pel que fa a l’ordenació territorial i al savoir faire turístic. És un país realment ordenat i que funciona. Jacobí fins la medul·la, però funciona. Això sí: no els parleu de drets lingüístics ni de drets nacionals. La grandeur és per tot i l’uniformisme cultural, totalment impregnat en la sang de la població. Ni un trist rastre d’occità.

I tot aquest rotllo perquè? Doncs perquè passejant per Florac, la capital de la regió; em vaig trobar de sobte amb una placeta on hi havia això. Un trompe l’oeil. Una paraula encantadora, oi? Un trampantojo, en castellà. Un … en català (ostres, com es diu en català?). De nit, i amb poca llum feia el seu efecte. Quasi pico la porta per entrar! Però sabríeu dir quina de les finestres que veieu SÍ era de veritat?

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: