Quedada quellegista...

La tarda del dissabte era calorosa i xafogosa, però el motiu mereixia obviar la migdiada facultativa i enfilar cap al final del passeig de Sant Joan. Una trobada de quellegistes al Parc de la Ciutadella, aprofitant la Setmana del Llibre en Català. Això no passa cada dia. Passa un cop l’any! I jo, afaitat i amb la camisa nova; que no fos dit, m’hi deixo caure no sense abans comprar algun llibre a les paradetes que allí hi havia muntades. Arribo just a temps de recollir una bossa negra —gentilesa de la casa— amb uns pins, punts de llibres, unes enganxines i, com no, un llibre: Dobles parelles, de la Montse Benegas. No sé si serà cap premonició... Puc saludar un moment a dues quellegistes que trobo de cara: la Viuillegeix i la Giralluna, dues autèntiques bulldozers de la cosa literària. Crec que entre les dues sumen més comentaris al web Què llegeixes? que tota la resta de mortals junts. Jo crec que hi viuen enganxades tot lu dia.

—On aneu tan ràpides?

—A lluir tipet...!

—Però..., més encara?

Hosti! Ara m’adono que l’Elisenda Roca, la presentadora televisiva, fa de mestre de cerimònies dalt d’un escenari, i comença a donar els noms de la gent que forma el “nucli dur” del web Que llegeixes. Van sortint un rere l’altra i es “virtualitzen” davant de tothom. Al final surten l’Atzavara i l’Admi(nistradora): la Teresa i la Carlota. Aquesta darrer, en nom de tot l’equip, adreça unes paraules a la concurrència i presenta les novetats del curs: tot seguirà igual però amb noves propostes: unes lectures presencials amb un llibre de referència (l’Ulisses de Joyce, per començar —collons, piquen alt!) conduïdes per un expert crític literari i xerrades mensuals amb responsables del món editorial: editors, correctors, traductors,... Mira, aquí si que m’hi apuntaré.

Després pugen cinc escriptors (és clar, si va de lectura, ben han d’estar els protagonistes). Són el Ramon Solsona, l’Antoni Pladevall, la Gemma Lienas, l’Anna Manso i en David Nel.lo (no confondre amb el seu germà Dani, el saxofonista).

I rere seu, cinc quellegistes que els  fan de partenaire i s’aparellen (literàriament parlant) amb ells,. Són, per ordre: la Viuillegeix, la Giralluna (del fórum ploma), la Taronja la Silai i la Llegim (del fórum boli)  Tot dones. Què curiós... És clar (o s’escriu “esclar”, com fa el diari Ara?): les dones sempre són les més valentes.

I amb tots ells, de per mig, en Màrius Serra i l’Oriol Comes (culpable de molts dels jocs que es fan al web, habillat amb una camisa impossible!) que fan jugar a tots els assistents (uns 150) a un parell de joc entorn les paraules. Una sopa de lletres boja a trobar el major número de paraules i un joc de síl.labes aleatòries per construir les frases més inversemblants. Recordo que en el primer cas van guanyar paraules de set lletres (jo també en vaig trobar una així de llarga) i en el segon, unes frases antològiques que feien referència a una tal goril·la Ramona (no és cap quellegista, aviso)  i una altra sobre el Piqué que marcava el gol 66 amb el cul, al Madrid. Evidentment, havia de guanyar aquesta. Aplaudiments, regals i petons a dojo.

I després, a fer-la petar amb els quellegistes assistents! Ens coneixíem i ens anàvem trobant  perquè dúiem el nom sobreescrit damunt el pit, qual assistents a un congrés internacional d’Estrasburg.

(els comentaris en blau són de l’impertinent veidedalt; no li tingue en compte)

—Hola, jo sóc la Venècia!

—Doncs jo sóc del Poble Sec!

—Jo sóc el Nordhof

—Aquest és un personatge del Senyor dels Anells?

—No. És el nom del fabricant del famós cotxe escarabat.

—Jo sóc la Rumbera!

(—Jo ja et trauria  a ballar aquí  mateix...)

—Jo sóc la Iaia!

—Voldràs dir que ets la néta, si tens cara de nena!

—I jo la Hinirare!

—Vaja, una japonesa! Seràs parenta del Bola de Drac Z?

—Jo sóc l’Iluro!

—No cal dir que véns del Maresme, nano, doncs! Un sap llatí del cagar!

—I jo la Carla!

—Deus ser clara, més aviat...Ho dic perquè tens la veu potenta i clara.

—I jo la Vemalfe.

—No, noia..., no tenim mala fe, aquí.

—I jo la Licacwine!

—Fas vins anglesos de color lila?

—Doncs jo sóc l’Estrellada!

—Molt bé. Jo no en tinc cap, d’estrella ni cometa.

—Jo el Ponce.24...

—Ah!...Jo coneixia el Ponche Caballero...No deu ser el mateix,oi?

—I jo sóc la Turmix!

—Espero que no es passis a tots per l’ídem!

—Jo sóc Ambbonalletra.

—Doncs tu no has vist la meva, noia! Em faràs classes de cal·ligrafia?

—Dons jo sóc la Calatrons.

—Ostres, a ca teua no deu ploure pas tot lu dia?
 —I jo sóc el Sam Wood!
—No vols dir el Robin Hood, oi?

—I jo la Mestressa!

—Ara em al cap que tinc un munt de roba per planxar... Me n’he d’anar...

I així un rere l’altre. Allí hi havia el milloret de cada casa. La veïna del primer (que sempre la trobo a l’ascensor), l’Escaleta i la  Rateta (que són parella) també hi eren, però van desaparèixer abans d’hora i no es van poder posar a al foto de grup. Llàstima!

I ja sabem que quan una dotzena de malalts dels llibres es troben, comencen a xerrar pels colzes precisament de tot: de la marxa dels eurobons, del Barça i de la visita papal. I ja ens teniu liats fent al rotllana i a fer-la petar. Sobre el bé i el mal. Sembla que ens coneguem de tota la vida i en algun cas, ens acabem de conèixer i en d’altres, ens trobem escadusserament. Com una famíli, tu. Què més dir?

Un servidor va haver de fer mutis pel forro perquè un tren (el de mitjanit) se li escapava. Però va veure de reüll com la Viuillegeix  fardava cosa de no dir de la signatura de Ramon Solsona (a mi se’m va escapar!) en el seu últim llibre i la Giralluna, de mostrava orgullosa la signatura del Marius Serra a la capsa del joc de Verbàlia que li havien  regalat.

A tots els que havíem sortit al vídeo promocional ens va caure una samarreta del Quellegeixes especial per l’ocasió; de color negre amb la signatura al pit de diferents escriptors catalans. Ja la faig servir de pijama. La mostraré en la intimitat, si cal. O no.

I ara, fins la propera trobada.

Mentrestant, podem mostrar un vídeo que ens van fer a alguns quellegistes els de  Vilaweb per parlar d’aquest club de malalts de llibres i lectures. Aquí us el deixo.