30 de setembre del 2013

De suport a un veí que vol editar...


Un veí del replà, en Monyofiné, àlias David, natural de Carcaixent, País Valenià, autor del blog Fantasia i erotisme, està de gira. Està de gira per Verkami. Ja sabeu, el portal aquell que permet dur a terme el somni de qualsevol a força de petites aportacions voluntàries. Com el que vam tenir en editar les Històries veïnals, recordeu?

Doncs es veu que el noi, per cert, un assidu de les HV des que les va descobrir, s'ha llençat a autoeditar-se una novel.leta eròtica. Es diu, provisionalment, Maduresa II. Dic provisionalment perquè una idea del Monyofiné és trobar-li títol entre els mecenes que l'ajudin. 

Jo ja ho he fet.

I com que es tracta de ser bon veïns i ajudar la parròquia, i especialment si és per una finalitat voluptuosa, doncs aquí queda dit.


Maduresa pdfJo em vaig llegir el Maduresa I, i la veritats que està molt bé.  El llibre era la història de la relació entre l' Alicia, supervisora en la Caixa del Mar, entitat en crisi per l’assumpte immobiliari, i en Marc, director de sucursal que es troba, sense saber com, al mig de dos focs: la crisi econòmica-financera i el furor de la seua nova cap.

A la novel•la hi ha tot un joc de seducció de Marc i Alicia, i relata com l’erotisme (d'alt voltatge) d’aquesta relació esquitxa les relacions amb companys i companyes de treball, amb les parelles i amb la clientela. Un joc on el Marc aviat es troba en les mans d’Alicia, que el bandeja emocionalment sense cap escrúpol.Vaja, que el relat té fusta i , a més, et posa calent, que d'això tracta la literatura eròtica, no?

Si voleu anar al seva pàgina de Verkami, deixar una aportació i fer-ne difusió, aneu  AQUí . Queden 20 dies, només!

I si voleu tastar la Maduresa, aquí.

29 de setembre del 2013

Donem suport a la vaga de docents de la Illes



Poz no...



Poz no... No em busqueu en aquesta  imatge on s'apleguen els diferents guanyadors de les 12 modalitats de premis del Premis Blogs Catalunya 2013. La categoria"Literatura" a la qual era un dels cinc finalistes el blog "Històries veïnals" se l'ha endut El lloc del crim un punt de trobada per als seguidors del gènere negre i de misteri en totes les seves formes: literatura, cinema, televisió… 

Doncs felicitem-los perquè el blog és molt bo.

Al certamen, a la sala  del teatre Auditori de Granollers,  he coincidit amb una gran veïna granolletenca, la Mar i Cel, que s'ha  afegit als nervis del moment. Un plaer de companyia. I també he coincidit  amb un vell blocoaire  de llarg recorregut, ,en Vilapou (el de les escales, recordeu?), que també optava a un premi en al modalitat de Blogs compartits. Tampoc ha tingut sort el noi.

El que m'ha agradat és que el premi especial se l'ha endut l'Amical de la Wikimedia, una colla de militants anònims  i independents, sense ànim de lucre, que promouen la Viquipèdia catalana. Un aplaudiment per ells i pel discurs del seu jove president, l'Arnau Duran. No ho sabia i el tenia al costat. 

Aquí, tots els guanyadors.

En fi, ara ja se que si et nomenen a un premi i no et truquen abans per anar-lo a recollir, pot ser és que no t'ha tocat. Els que sortien a recollir-los feia tot la pinta de saber-ho ja abans. Ja us deia jo,...

En fi, un altre any serà.

I per què no decaigui la festa, vés per on que aviat muntaré una altra tongada de les Històries veïnals, què collons!

Algú s'apuntarà?

28 de setembre del 2013

Vetllada veïnal



Ahir va ser un vespre agradable. Una retrobada puntual amb alguns veïns de l'escala. El motiu, veure algunes fotos del Barbollaire en una pizzaria de Badalona. Quotidianitat absents. Dono fe que les fotos no eren fotocòpies tretes de l'Hola ni plagis del Català-Roca. Exposició i sopar alhora. Tot en un. 

Cal dir que les fotos del Barbollaire, la majoria en blanc i negre, tenen un to de melangia i pau. Persones anònimes, en posat tranquil, introspectives, captades a l'atzar. Indrets solitaris que evoquen el pas del temps. Si mireu els seus blogs o Instagram . ja ho sabreu. La de la noia escrivint a peu d'unes escales, la que més em va agradar. Totes pagaven la pena!

I en el sopar, retrobament amb el FraMiquel, la Mar, l'Abogadaenbcn (com trobo a faltar els post dels seus pleits!), el seu marit, i l'Helena Batlle. Un passeig noctàmbul per la Badalona marítima va tancar la nit.

Ah! I es veu que la Batlle també farà una exposició aviat de fotografies seves a Barcelona. I el Frare, s'ho està pensant. Ja he dit sempre que al veïnat està ple d'artistes en majúscules!

I aquest vespre, a veure el lliurament de Premis Bloc Cataluna 2013, del SITC, en el marc de les Jornades de la Catosfera, a Granollers. A veure si sona la flauta i les  Històries veïnals tenen premi!

A veure si cau res...

Seguim a l'aparatu

23 de setembre del 2013

Les Històries veïnals als Premis Bloc Catalunya 2013


Associació STIC.cat

Veïns i veïnes (i altres passavolants del replà),









vés per on que els del SITC.CAT  han tingut a bé nomimar el blog de les Històries veïnals com un dels finalistes als Premis Bloc Catalunya 2013 que es lliuren el 28 de setembre a Granollers. L'han nominat perquè entenc que també l'heu votat. No cal dir que el veí hi serà en nom de tots vosaltres, polit, cofoi i amb "pajarita" d'smòking. Si hi voleu ser i ens saludem, us heu d'inscriure al seu web.

En fi, no cal dir que si el blog surt escollit (no valen suborns al jurat?), la festassa al replà serà de les històriques. Que ja fa temps que estem reclosos i mandrosos...

Per cert, el 5 finalistes a la modalitat Literatura (Personal) són:

Sigui com sigui, això m'animarà a muntar una altra tanda d'Històries i cadàvers veïnals. Estigueu a l'aparatu.

El 28, el resultat.

7 de setembre del 2013

Cadena blocaire, i anar fent.


Blocs per la Independència

Dimecres  es farà el miracle de la ubiqüitat: físicament seré en una cadena humana, la de la Via Catalana pels volts del Maresme, i virtualment, en una altra, aquí,  a la Catosfera.

L’11 de setembre el país viurà una jornada històrica. La cadena per la Via Catalana per la independència serà, segur un èxit. Ho ha estat abans de fer-se i tot. Ja ho és el mateix fet logístic d’organitzar-la i dur-la a terme; malgrat la tossuderia derrotista i cagadubtes de molts. Prop de mig milió de persones enllaçades del Pertús a Alcanar al llarg de 400 km, per força ha de tenir un ressò mediàtic i ha de fer commoure consciències; més enllà del teu credo polític o social. Vaja, que dona per pensar.

En fi, que engrescats per aquesta voràgines d’alçar la veu i que ens deixin dir i saber què en pensa realment la gent de Catalunya, una colla de blocaires, 291 exactament (que es diu aviat!), ens hem llençat a fer una cadena virtual. Crec que tot va sortir de la Carme Rosanes i el Xexu i el Srgatana. Però en fi, fos de qui fos, endavant! El nostre Pertús és el Joan  i l’Alcanar, el Josep

A mi m’ha tocat el número 131 (i mira que havia demanat el 69!) i em toca enllaçar pel davant amb el Jaume, que es veu que és un bsuca-raons;  i a mi m’enllaça pel darrera (sempre és millor que sigui una noia), la  Pilar-Àfrica (caram aquest nom si que no l’havia sentit mai!), que es veu que li agrada l’allioli.  Cap problema ;-)

En fi, salutacions als companys de baula.
Salutacions a tots els companys i companys de cadena blocaire.
I a tots els que per aquí us passeui la vulgueu fer petar (la xerrada, no la cadena)

El veí també està pel dret a decidir, què collons!

I des de Buscant raons, passant per Malerudeveure't, passo la cadena a All-i-oli.

I fent Via!