De Personatges itinerants (segona època) i aniversari veïnal

Ja ha començat la roda poètica de Personatges itinerants. Si hi aneu, em llegireu...

Per cert, avui sóc un dia més savi, però us any més vell. Amb alguna cana i alguna arruga de més. Però segueixo essent guapo del cagar! Hauré de muntar una festa en el meu honor... Evidentment, només pels vsotres regals... (us ho havia dit que no tenia àvia?) .

;-)

PS Val, ho diré! Són 23, però com si fossin el triple, 69. O és només el doble? Ui, ja m'ha vingut l'alzheimer de nou...

Que quan vaig néixer? Pistes... El dia que Ferrari va posar a la venda aquest model; tot i que jo vagi amb aquesta, del mateix any. Si me'l regaleu, us faig una volteta pel barri. L'any que aquesta noieta treia aquest disc i uns dels reis de la bossa nova editava aquesta cançó (sentiu-la mentre em llegiu). L'any que una tal Tita va participar en un concurs de Miss Món, tot i que lo li hagués donat el premi en aquesta, que se'n va endur l'Óscar aquell any. L'any que Correus treia aquest segell (en rècord de vells imperis) i aquest paio donava una volta per l'espai (on hi sóc sovint, mirant la lluna de València). L'any que es feien aquesta mena d'anuncis mentre uns altres feien discursos i s'estilaven revolucions de debò. L'any que s'estrenava aquesta pel.lícula, mentre a Barcelona la censura permetia que s'estrenés aquesta altra. El mateix any que aquests quatre penjats començaven a cantar i aquests altres quatre, també (cal que digui de qui sóc seguidor jo?). L'any que aquest galifardeu demanava exili polític a París (mare de déu senyor! Alguna ja el voldria exiliat al seu piset! No és una foto meva, tranquil.les, xiquetes...). Quan jo vaig naíxer (ja semblo el Raimon!) es publicava la primera pàgina d'aquest veïnat (res de semblant al nostre) en un còmic que segur heu llegit. I l'any que naixia aquesta princeseta que si hagués anat al cole amb mi, ja li hauria avisat de com són els llops al bosc. Finalment, el que no sé és si en saber que jo naixia, aquest heroi meu de joventut va decidir dinyar-la i aquest altre, fotre's un tret. No vaig tenir temps de preguntar-los-ho.

En fi..., està clar, no? Un any amb una collita de puta mare. La nostra.

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: