31 d’agost del 2008

Del Museu blocaire del disseny friki (12): La bicicleta florida

Gent,

Acabo d'aterrar de les vacances. Veig que molts ja fa dies que esteu fent el ronso pel replà esperant retornar a la feina (com jo; snif!) i d'altres, que ja fa dies que pugeu i baixeu escales. M'he de posar al dia amb les vostres novetats. Ara per ara, us deixo una adquisició que he fet pel Museu del Disseny Friki del lloc d'on vinc.

D'on l'he treta? Doncs del país dels dics i canals, dels coffee shops, del formatge de bola, dels molins de vent, i del Johan Cruyff. O sia, d'Holanda; alias Països Baixos (perquè mira que és plana aquesta terra!) on circular a peu per Amsterdam -i pèr la majoria de ciutats- és un perill constant; vigilant de no caure a un canal, que no se t'endugui un tramvia, esquivant els ciclistes i mirant de saltar les cues de güiris (que com jo) hem anat a fer cultureta arreu.

En fi, que entre els milers i milers de ciclistes que pul.lulen per la ciutat, n'hi ha d'haver algun que encara està a l'època hippy, o sigui la del Flower power! No m'he pogut resistir i me l'he endut per una vitrina d'honor al nostre Museu. A banda, d'això, el país paga molt la pena.





I torno amb ganes, eh? O sigui, que atents a l'aparatu, que vénen un munt de posts...



Altres objectes del Museu Blocaire del Disseny Friki:


7. La tomata ensucrada (del Gatot)
8. Les mans dorades (
de l'Arare)
9. Les teles-filmines (
de Viatger)
10. El teclat Chiquiliquatre (de Kpi)
11. La tele-aixella (d
e Roy Marphille)
12. La bicicleta florida (del Veí de Dalt)


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

20 d’agost del 2008

Recordatori cadavèric i deures estiuencs...


Aterrisso d'una revolada al replà des de terres holandeses; miro la bústia, les poques notes sota la porta, responc alguns emails, miro en diagonal tots els blogs que heu anat actualitzant aquests dies d'agost -no puc deixar ni comentaris-, i torno a saltar fora del veïnat quasi sense desfer la maleta... i fins el setembre! Per tant, sóc fora dues setmanes més. Però no puc deixar de fer uns recordatoris cuita-corrent.

1) El cadàver exquisit ascendet i el descendet s'han creuat ja! Just a la meitat, com era de suposar! La pobra Silver ha rebut a la vegada la paraula de la Cruella i de la Palito. Ara, ella, ha de seguir donant joc cap amunt i cap avall. Els que aneu rebent les paraules dels vostres antecesors, no oblideu d'enviar-me el vers sencer a mi per correu (elveidedalt@gmail.com) ! (Trina, encara no tinc el teu!)

2) Les Històries veïnals es van publicant a mesura que m'arriben. Ja n'he penjat la meitat, cinc. La resta, teniu aquests calorosos dies d'estiu per acabar-les i enviar-me-les. Perquè suposo que voldreu seguir amb noves HV durant les pluges de la tardor, oi?

3) Ja he rebut sis relats per ser emesos als Calents i contents! Recordeu la convocatòria, oi? Moltíssimes gràcies, doncs! Però n'espero més... Especialment d'aquells i d'aquelles que ja saben que escalfen sovint la catosfera i el veïnat amb el seus postsi comentaris. I els que no, ho proveu, què caram! Que es tracta de fer-la més grossa cada cop!

4) Algun dia, haurem de publicar tot això..., cada dia ho veig més clar.

5) Ah! I les integrants del Maleruveïnes Futbol Club, seguiu entrenant i escalfant-vos com ja us vaig explicar. Si puc, en faré alguna ressenya aviait... Podeu anar a emprenyar a les de l'equip contrari a cal Paseante, mentrestant; que no paren de provocar...

Bona canícula agostina!

Sigueu molt bons (o dolents) veïns i veïnes!



Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

6 d’agost del 2008

Del Museu del Disseny Friki (11 ): La tele-aixella

Que us avorriu al metro o a l'autobús? Que voleu estar assabentats del que passa al món? Que us voleu despertar veient alguna peli d'estrena? Teniu la solució... si aconseguiu posar el nas sota l'aixella d'algun bon samarità que us informi. Jo ja n'he vist dos a la línia 5

Esperem que els nous portadors d'aquest invent., s'hagin dutxat i posat desodorant abans de començar la seva singladura pels transport públic... Més detalls a:


http://www.aboutcolonblank.com/2008/07/24/armpit-tv-concept-revealed/

Un regal del Roi, un marphil.lià insigne.

Altres objectes del Museu Blocaire del Disseny Friki:

7. La tomata ensucrada (de Gatot)
8. Les mans dorades (deArare)
9. Les teles-filmines (de Viatger)
10. El teclat Chiquiliquatre (de Kpi)
11. La tele-aixella (d
e Roy Marphille)



Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

4 d’agost del 2008

De lectura (45): Elegia, de Phlip Roth

“La vejez no es una batalla. La vejez, es una masacre” (p. 129)

Tristot.

No havia llegir res d’ell, i desprès de saber que la peli Elegy, de la Coixet estava basada en un llibre seu em va agafar el cuc. Vaig trobar aquest a la biblio, que es diu igual que la peli, però no hi té res a veure. Ja ho sabia, però no tenien cap altre.

No el llegiu si esteu en estat depressiu o desanimats. I menys si sou hipocondríacs. Us posarà dels nervis. Però està molt ben escrit. Roth sap jugar amb el tempo dins el fil narratiu i ens fa anar endavant i enrere amb suma facilitat. El llibre és cutre i us el poliu en dues tardes. Com que comença igual que acaba no us descobriré cap secret. Els detalls són l’essencial

El protagonista de la novel·la —de qui no sabem el nom en cap moment— mor d’un atac de cor al quiròfan. La novel·la comença amb el seu enterrament, on ja apareixen els personatges que han configurat el seu passat Aún era solo sexagenario cuando su salud empezó a resentirse y su cuerpo parecía constantemente amenazadao. Se había casado tres veces, había tenido amantes e hijos y un trabajo interesante ene el que habia triunfado, pero eludir a la muerte parecía haberse convertido en el asunto central de su vida y al decadencia física en toda su historia.”

L0home era un director d’art e una agència publicitària d’èxit a Nova York. Té dos fills d’un primer matrimoni, a qui va abandonar de ben petis i que per això, el menyspreuen, i amb qui no es relaciona. En canvi, amb el segon matrimoni, el vertader amor de la seva vida, té un fulla, la Nancy que l’adora i es preocupa per ell. Els seu pal de paller és el seu germà, EN Howie. Un home sis anys més gran que ell a qui sempre ha admirat i que s’ha fet ric gràcies al seu talent i esforç, a més de tenir una salut de ferro “Todos sus matrimonios habían sido un desastre, pero a lo largo de sus vidas adultas él y su hermano se habían mantenido verdaderamente fieles”; fet que li desperta una sana enveja . Tot i haver estat casat tres cops i tenir força amics, sembla un home solitari, aïllat. Sembla que busqui i no trobi allò que vol, i quan ho té, la Phoebe, una dona encantadora; una llença tot a rodar per una infidelitat continuada als cinquanta anys. “Ojala ella no le hubiera dicho: “Nunca he dudado de ti, pocas veces se me ha ocurrido cuestionar lo que me decías, y ahora no puedo crer una sola de tus palabras. Jamas podré confiar en que vuelvas a serme fiel!”. Osti, quan un dona us diu això, ja heu begut oli, creieu-me. És clar que la xicota (que serà la seva tercera dona), és una model per sucar-hi pa, que li deixa fer-li tot el que vulgui “Si te gusta tanto jugar con este agujerito —el del cul— por qué no lo tomas?” Diga-li beneit! Doncs sí, és un beneit del cagar. Acaba més sol que la una en una residència de ricatxos amb més operacions al damunt que liftitigs s’ha fet la Marujita Diaz.

El llibre és una evocació tothora de la mort; present en tot moment i que sempre es vol defugir. Potser la moralitat està en saber afrontar-la quan et ve i no pensar-hi obsessivament. Un home que volia ser estable, però mai estava quiet. I que visita quiròfans a cor què vols: l’intervenen d’urgència d’una apendicitis de petit; d’una peritonitis aguda als quaranta que quasi s’hi queda, d’una obstrucció coronària als seixanta amb cinc bypass. . I els seus millors amics cauen en depressions agudes, es suïciden o es moren de càncer. Colons, quin quadre!

La seva màxima que recorda sovint a la seva filla i de la qual, sembla no recordar-se ell mateix; “Pero es imposible cambiar a realidad –(...) Tómala tal como viene. Mantente firme y tómala tal como viene. No hay otra manera.” Una filosofia de la vida...

Doncs, ben ferm, us dic que encareu amb tranquil.litat la vellesa. Ja sé que tots i totes sou gent amb salut de ferro i una joventut insultant (com jo mateix; que, a sobre, sóc guapo del cagar). Per tant, fora teranyines i mal rotllos que la vida ja és prou complicada com per menjar-se més el tarro del que és just i indispensable.

Sí, Sóc optimista de mena. Com el paio d’Elegia. I mira com acaba...


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!