De criptologia, anuncis i publicitat...

Remenant papers a carpetes velles, m'he trobat amb això. No, no es un papir. Es un paper fotocopiat que reprodueix un papir. Es diu el papir de Tebas; suposo, perquè no el van trobar a l'Hospitalet, oi? La gràcia de l'assumpte, a banda dels dibuixets egipcis ben curiosos, és que es tracta del primer anunci publicitari que es coneix; uns quants milers d'anys abans de Crist. O sigui que ni fenicis ni catalans: això del negoci una tenien clars els tebasencs (es deu dir així?): aprofitar qualsevol xorrada per fer proselitisme del negoci propi. Llegiu:




No he entès res, oi? Val... Us ho tradueixo... És que he d'estar en tot, eh?

"Havent fugit l'esclau Shem del seu amo, Hapu el teixidor. aquest convida a tos els bons ciutadans de Tebas a trobar-lo. És un hitita de cinc peus d'alt, de forta complexió i ulls color castany. S'ofereix mitja peça d'or a qui doni informació sobre on es trobi o a qui el torni a la botiga d'Hapu el teixidor, on es teixeixen les més belles robes al gust de cadascú."

Ja veus tu, busca un esclau fugitiu i de passada, com qui no vol la cosa, t'entafora això de les teles. L'Hapu aquest deu ser l'amo ara de la "La casa de las Mantas", el paio.

I posats a fer, que us sembla si ja també em faig el tebasenc i us encolomo un jeroglífic a l'estil egipci? A veure qui el resol primer. Pistes: parlo d'un assumpte proper i, dos, d'uns altres en el quals molts hi esteu implicats. És fàcil del cagar.

I jo no us faré venir a comprar res al terrat, tranquils... (o sí?)

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Del museu del disseny friki (5): el rentamans enculat

Especialment dedicat al Mossèn

La foto me l'envia la Zel, (Ara mateix t'ho agraeixo!); i no cal dir que ja m'agradaria trobar piques de lavabo com aquestes a cada restaurant...o bar de copes; però al "natural". Tot i que podria ser una proposta de pica baptismal que al mossèn li trauria suc, i altres confessions íntimes. O no?

Veïns, què passa? Que no voleu ampliar les sales del Museu? Que he d'omplir prestatges!

Esteu enfeinats acabant la vostra HV?

I algú pot trucar al pis de l'Alatrancada i treure-li el cadàver de les mans? Jo ja no sé com dir-l'hi! Si abans del 30 d'abril no respira; vaig jo mateix i li passo a la veïna del pis de sota!

Altres objectes del Museu Blocaire del Disseny Friki:

1. El gosset plomall
2. La maleta sonora
3. La discoteca amb rodes
4. La bici "empalada" (o que "em pedala?")
5. El rentamans enculat

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Meme llibres, meme va....

El Charlie-Hit-Hat, el reporter més descarnat i atrevit del veïnat i de tota la castosfera, em pasa un meme santjordienc que faig prestament, no sigui que m'oblidi (en tinc d'altres pendents però travesso uan temporada de feina dura que m'impedeix posar-me seriós...).

I em demana que què m'ha deixat el Sant Jordi? Doncs digueu-me original per ser dels pocs de catalanufos que he comprat (i m'han regalat) els títols següents. U sonen? ;-)




L'únic avantatge que hi veig és que tindreu ressenya detallada al blog d'aquí un temps. Però en duc d'endaderrides... Uf! Quin estés!

PS I per cert...que coi passa amb el cadàver...ja li queden uns deu esglaons tan sols!

PPS I amb la resta d'HV, què...? No havia de ser el best-seller de Sant Jordi?

PPS I agraeixo a les veïnes que he deixat lectura pels meus moments d'oci. També tindreu premi qualque jorn...

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Sant Jordi en l'esperit

Suposo que com a bones companyes, parelles, amants o amigues; rebreu roses a tort i a dret de qui us pertoqui. Aquesta, us la deixo, a més, especialment per a totes vosaltres, veïnes del replà. I per a totes aquelles xiquetes que avui visiteu el meu piset. Les podeu agafar del davant de la porta. I ja sabeu... els llibres que em vulgueu deixar a canvi, poseu-los al cabàs del costat. Ja miraré d'anar-los llegint i comentant-vos-los...

Que tingueu totes i tots una feliç -i literària-, Diada de Sant Jordi 2008

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Què comprar per Sant Jordi?: Un llibre de Progula!

Hi ha alguns espavilats que ja han sortit abans d’hora…I d’altres que s’anuncien fa temps. Alguns, també hi serem en el vademècum catosfèric del mes de maig. Però la novetat de Sant Jordi no serà aquesta, ni aquesta, ni aquesta,

El llibre de Sant Jordi serà aquest:

Osti tu! Algun dia havia de passar, i mira per on, un setze d’abril, el veí de dalt ha decidit sortir al replà…o era de l’armari?

Històries pornohumorístiuqes a dues llengües i quatre mans. No em direu que el títol és explícit! L’ha fet la gent de Progula, entre els quals, evidentment; m’hi compto. I què és Progula? Doncs una mica com les Històries veïnals però en plan parelles estables. Som quatre malfactors que escrivim relats de forma encavalcada de caire pornohumorístic (el que és el porno i el que és humorístic no cal que us ho expliqui, oi?) Doncs vet ací que si no sabíeu quin llibre regalar a la sogra, a l’amant o a l’estimat/ada, ara ho teniu clar. Si el llegeixen, mai més us tornaran a parlar. (Senzillament perquè es quedaran sense parla…)

Ho toquem tot: duets, trios quartets, seixanta-nous, pel davant, pel darrera, sol, en comunitat, del present, del passat i del futur, mar i muntanya, bardaixos, fel.lacions, anals,... Sodoma i Gomorra, tu. I amb un carinyo especial a la jeraquia catòlica, als peperos, i als que ens foten els quartos; que no deixen d’inspirar-nos els més baixos instints. Vaja tu; que no sé que feu aquí encara llegint aquest post i no correu a demanar-lo....

I com aconseguir-lo? Ben fàcil. Coneixeu la Llibreria Catalònia, oi? aquella que està davant aquells petits magatzem de tall britànic?, prop la plaça Catalunya, a la Ronda Sant Pere 3? Doncs allí el trobareu. Fins esgotar existències que seran ràpidament subsanades, com els transvasaments. També el troabreu a La tralla, de Vic.

Us aviso; no és alta literatura: és altíssima filosofia de la vida. Qualsevol semblança amb la realitat amb fets o persones de la vida real que pugueu interpretar caldrà atribuir-ho a la casualitat o la vostra imaginació; mai a la bona fe dels autors.

Pero eso no es todo amigos… El dia 23 d’abril, després d’haver regalat la rosa com s’escau a la parella i rebre el llibre de regal com toca, anirem a fer bolos a la ràdio. Al programa Calents i Contents. (ONA FM 103.5). Entrevista en directe! A les 12 h, de la nit! Ja sé: és tard per gent assenyada com vosaltres, però sortejarem 10 exemplars entre els oients que ens truquin. (ja veig algun que per estalviar-se els 18 € serà capaç de telefonar i anar a dormir tard i tot!). Però, tranquils, sempre podreu escoltar les progulianes respostes penjades a la web del programa dos dies més tard.

I que no voleu anar a la Catalònia, ni trucar? Doncs el podeu demanar per correu postal als editors. Sí. Tenim editors. Gent espavilada que ha vist un filó en Progula. Gent tranquil.la i valenta. Els del Portal. Els trobareu aquí. Crec que encara no l’han penjat a la web, però ho faran aviat...

I que ni llibreria, ni radio, ni web? Coi! Sou durs de pelar eh? Doncs queda la darrera possibilitat! Quina?

Venir-lo a comprar en vivo y en directo! I amb el contacte (literari) amb els autors (vestits, això sí) d’atracció principal.

Quan? Doncs aviat. A finals del mes de maig (cada dia un raig) hi haurà l’estrena mundial de l’obra. No s’invitarà particularment; senzillament s’hi va i punto y pelota. A més, hi haurà lectura en diressto a càrrec dels coautors d’alguna de les històries incloses al llibre i alguna estrena específica per l’acte (literari) del dia. El lloc? El bar L’Horiginal, al Raval. Cervesa i lectura amena per quatre xavos.

Seguiu connectats a l’aparatu i seguirem informant.

Àpali!

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Poesia als parcs

He de suposar a que a tots us agrada la Natura. Essent naturals com sou! A mi m’agrada molt la ciutat i em defineixo com a rata urbana, però això no treu que m’agradi perdre'm per boscos de faigs i falgueres de tant en tant. No: les dones d’aigua i les fades voluptuoses no les he sabut trobar encara. (Serà que no existeixen?) Això sí, encara trobo llaunes de coca-cola i gometes diverses...
A alguns, també em consta que us agrada la Poesia, així, en majúscula.

Conclusió: sou gent perillosa i de mal viure, segur.

Per tant, potser us agrada la proposta que us faig aquesta setmana (i que dura tot l’any): el cicle Poesia als parcs. Als parcs naturals, vull dir; no als pipi-cans ni als Happy Parks ni als parcs de la Ciutadella o al que ha fet Nouvel al Poblenou. Vull dir, llegir i escoltar poesia en indrets emblemàtics (o no) dels espais naturals protegits de l’entorn metropolità.

Aquest cicle, que ja fa quatre anys que dura (i que duri!) arrenca aquest dissabte 19 d’abril a Sant Pere de Reixac, I on és això? Doncs al Parc de la Serralada de Marina, a prop de la ciutat de Montcada i Reixac (evident, no?). És aquella torreta que veieu quan entreu o sortiu per l’AP-7 a l’alçada de la cimentera mirant cap a la muntanya. El cicle el coordinen en Carles Hac Mor i l’Ester Xargay i està auspiciat per la la Diputació de Barcelona (ara el seu presi se’n va de ministre de Treball, que us agafin confessats!) i la Institució de Lletres Catalanes (amén!).

El cicle es compon de quinze recitals: deu en diferents indrets de la Xarxa de Parcs Naturals (parcs de Marina, Litoral, Montseny, Sant Llorenç del Munt, Montesquiu, Guilleries, Montnegre, Olèrdola, Foix i Garraf) i cinc a Itàlia (l’Alguer entre ells).

Hi passaran figures de pes: Feliu Formosa, Montserrat Abelló (mira, l’altre dia li feia una ressenya), David Castillo, Susanna Rafart, Àngels Gregori, Josep Pedrals, Vinyet Panyella , Jordi Nopca, et alii, fins a un total d'uns trenta i escaig poetes i poetesses. Jo crec que pels indrets que visita i la gent que hi va, paga la pega treure-hi el nas. I a més, gratis! Si hi aneu, m’ho expliqueu.

Com a tastet, us deixo la presentació que en va fer l'any 2007 del cicle el mateix Carles Hac Mor. Cliqueu aquí. A més, aquí, podreu visionar, en petites píndoles, els poemes recitats pels mateixos poetes participants el 2007. A més, recordo que en vaig parlar fa un any. Com passa el temps, recoi!

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Avui toca recordar...

El Puji m'hi ha fet pensar, tot i que jo ja ho deia fa dos dies. Avui en fa 77 anys. I ho recordo amb aquest vídeo que van fer els de Vilaweb pel 75è aniversari de la proclamació de la Segona República. Inclou la versió radiofònica de les famoses paraules d'en Francesc Macià.

Això em recorda també un post que vaig dedicar a la peli que es va fer fa poc. I ja posat, us recomano la lectura d'un llibre d'un bon amic, l'Alfred Boschc; L'Avi; una biografia feta "des de dins" del personatge. Enternidora...

Tan com el record d'aquells anys. Tinc claríssim que si em donen a escollir una època passada m'hauria encantat viure en en primera persona aquells dies i tota la dècada dels trenta a Europa. És el que veig que intenten reflectir en la sèrie que fan ara a TV3, Els diaris de Pascal amb el personatge de Josep M. Planes (a qui també vaig dedicar un altre post) com a eix vertebrador del període 1929-1939. Però el pelen al noi abans, ja us ho dic ara.

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Del mes d'abril, pluges mil; al mes de juny, la falç al puny: de memes, reivindicacions i promeses.

El mes d'abril és més de commemoracions. Serà el Dia de Sant Jordi i el Dia del Llibre (ja us imagineu quin mediàtic serà líder de vendes enguany?) Ja teniu el títol escollit per regalar-me?... I segurament serà també el mes de l'eliminació del Barça de la Champinyons lig.

Però també ha estat un mes que al veïnat s'ha mogut. I molt. He vist com la Palito traspassava el llindar de les 50.000 visites i ho celebrava amb la participació, voluptuosa, de convidats i convidades amb relats eròtics d'alta graduació. N'ha sortit un experiment interessat que us convido a visitar. Jo hi vaig participar en les votacions. I no us diré si en alguna de les fotos...

Però no és l'única que està de celebracions. A ca la Cuca al cau, han passat dels 100.000 posts. Ui!, vull dir de les s 100.000 visites! Això si que és obrir la porta i no parar! Quina enveja! I per celebrar-ho ens convida a que li enviem posts ben calentons, també. Alguna cosa m'hauré d'empescar... que el Gatot i la Noa bé s'ho valen.

Però això no acaba aquí. També he vist que el nostre veí escriptor ha fet un any de vida i va de gira mediàtica amb el seu llibre amunt i avall. També hauré de fer-li la ressenya algun dia, oi? I que la nostra musa entre muses, ja n'ha fet dos, d'anyets! Qui ho havia de dir com se'ns fan de grans els blogs. Sembalva que fos ahir!

En canvi, d'altres veïns, veïnes en aquest cas, sembla que ens volen deixar definitivament. Comencen a ser masses. (Ja no sabrem més de tu, Meta?)

D'altres, generoses en excés, em fan regals injustificables, que agraeixo enormement i que col.locaré en lloc destacat del prestatge del menjador. Això dels regalets entre blocaires comença a ser una plaga. Divertida, però.

N'hauré de nomenar cinc jo ara. Doncs vinga, que és tard i vol ploure...(I busco gent que no hagi votat mai). Els meus Dards enverinats van per:

1. Babèlia, perquè gaudeix d'una sensibilitat especial
2. Anna, perquè és bibliofila i inquieta.
3. Carme Rosanas, perquè tanta poesia mereix un reconeixement.
4. Saragotana, per ser Transformador i instigador (tot iq eu no li agradin els premis)
5. Platxèria, especialment per les seves recomanacions finals

“El 1er lliurament de Premis Dardo 2008 s’obre pas entre un gran elenc de premis de reconegut prestigi en el món de la literatura i, amb ell, es vol reconèixer els valors que cada blocaire mostra cada dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu, que està i roman, innat, entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”.

Fins i tots les veïnes del replà (o sigui "elles") es van passant un regalet de l'una a altra. Ara que hi ha més ministres dones que homes, suposo que estareu felices! I ja parareu, eh? ;-)

Finalment, d'altres veïns organitzen sopars-debats d'alt nivell i rabiosa actualitat. No hi vaig ser en cos, però si en esperit.... I molts de vosaltres esteu enllestint les Històries veïnals (ja en tenim tres d'acabades) i el cadàver avança a poc a poc, esglaó a esglaó. Vinga, gent, que falta poc per penjar-lo en aquest!

En fi, que si tot això plegat no és la web 2.0 aquella que diuen els gurús de la Catosfera, que vingui la COPE i ho negui!

I després de l'abril; vindrà el maig. Mes de Maria, diuen. Més de pluges, esperem ("Pel maig, cada dia un raig"). Tant de bo! Però la pluja que caurà serà també d'una altra índole... no avancem esdeveniments i seguiu connectats a l'aparatu.

Però també hi ha crides que es fan des del món blocaire per causes "políticament correctes". La que fa a Les dones i els dies (només pel nom ferratià del blog, ja mereix una atenció, oi?) em mereix l'atenció. I especialment pel poema de Shit Tao. I avui veig que és 12 d'abril i toca dir-ho. Ho he vist a cal Llibreter.

El poema de Shi Tao, que rememora els tràgics fets de la matança de Tiananmen ha estat traduït a més de 60 llengües.

JUNY

Mai de la vida
aconseguiré esquivar el "juny".
Juny: se m'hi va morir el cor
i se m'hi va morir el poema,
també l'estimada
hi va morir en un romàntic bassal de sang.

Juny: un sol abrusador m'esqueixa la pell
i revela l'abast veritable de la ferida.
Juny: el peix se'n va del mar de sang,
neda cap a un altre lloc on hivernar.
Juny: la terra es deforma i els rius baixen en silenci,
munts de cartes ja no troben per manera
d'arribar a mans dels morts.

Shi Tao

(Traducció del xinès de Manel Ollé)

Ah! I d'aquí dos dies commemorem la II República!

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Mostar, en el record

Una amiga, acabada d'arribar d'un viatge pels Balcans, m'envia aquesta foto, que ha fet prop del pont de Mostar. Precisament Mostar vol dir "guardià del pont" en bosnicroat. Recordeu aquelles imatges d'un pont volat pels serbis al principi del conflicte de la Guerra de Bòsnia, que va durar del 1992 al 1995? Doncs era aquest.

La foto té impacte, no més fort que els impactes de bala que deurien rebre els que estaven darrera el mur defensant-se de l'atac dels genocides serbis. És segur que la mantenen així en record d'aquells anys.

Se m'acut que el senyal de circulació, "prohibit aparcar a dreta i esquerra" pren aquí tot una dimensió de la cruel hipocresia europea en memòria dels fets.

I és que això, veïns, va passar a dos mil quilòmetres d'aquí; com qui diu, al pis de sota i abans d'ahir.

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Les HV han començat i el cadàver encara pul.lula pel replà...

Estimat veïnat,

1) Les Històries veïnals comencen a donar fruit. Ja podeu assaborir la primera aquí. L'escala G, la del punt, s'ha estrenat. Enhorabona xiquetes!

2) La segona està en capella. L'escala A ha assolit els seus objectius militars. Demà la penjo.

3) Algú parla d'Històries veïnal = Aperitiu virtual. Home! Si porteu olives, patates, berberetxus i anxoves, jo ja poso la terrassa i la cervesa!

4) Els que funcioneu amb el programa establert i sou obedients, sapigueu que els tercers de cada escala hauríeu d'haver enviat la vostra part ja al quart. Valens?

5) Ara m'adono que jo no he fet els deures. Casumdoina! Dusch, em perdones?

i 6) I ARA EN MAJÚSCULES I COS 24:

que coll...s passa amb el cadàver exquisit?

Jo creia que en dos setmanes el remataven al paio aquest i el tio està més viu que unes castanyoles a la Fira d'Abril! Que sembla que se'n foti!

Dels 43 esglaons que havia de pujar abans que el pengés dalt d'un campanar, ha pujat només prop de la meitat. Sou més lents que el Renault de l'Alonso!

O sigui que... la resta de comensals que quedeu per servir, ja esteu espavilant; que és gerundi! I no miro a ningú; que si no, ja sabríeu el que són les restriccions d'aigua abans d'hora! Que quan el veí s'emprenya...rondina, coi de recoi!

Val, és broma...però només una mica.

Un petonet per a tots (i dos per a elles).

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Totes sou Eves...de supermarché!

«La Contra» de La Vanguardia i o «L’Entrevista» de El Periodico són un niu de posts en potència. En aquest cas, és el comentari que em motiva és l’entrevista que la Garcia Melero (alias, la Mirada de peix bullit) va fer a l’Eva Herman, una periodista i presentadora de la televisió alemanya que ha escrit El principio de Eva, ja fa uns dies. I quins és aquest principi? Doncs que les noies esteu perdent a marxes forçades la vostra feminitat i els dots casolans inherents a la condició femenina. Ja fa temps que us ho dic pel replà i no em voleu escoltar...

Fa temps que em demano com és que ningú ho deia amb aquesta claredat germànica. Al final he trobat la clau de volta en la veu de la Herman (que ve de germànica, serà, no?): «Si l’home es veu obligat a realitzar feines de casa [...] pot tenir problemes psíquics». (Això ho diu ella; i no em coneix!) Ara entenc d’on vénen els meus mals de caps! Ho endevineu, oi? Doncs de rentar els plats cada dia, collons!

La noia reclama tornar a les feines originals de la dona, que no és cap altre que procurar el benestar dels fills. (I del marit, jo afegiria!) És clar que per salvar els plats (valgui la metàfora redundant), diu que les dones que féssiu de mestresses de casa, hauríeu de cobrar un sou. Digues-li beneita!

Ara bé, que la Melero també es guanya el cel amb les preguntes que fa (a mi, aquesta noia d’ulls bullits i pentinat retro no em fa precisament feliç). Diu la xicota: “Està en contra de les guarderies?” Intel·ligent pregunta. Ja hi som. En la ment dels periodistes el concepte de guarderia està molt arrelat; no el de Llar d’infants. Ja ho veieu: “guardem” els nens, no els portem a educar (o a ajudar a educar-los). Però no és aquest el cas que ens ocupa. El cas és que la Herman em dóna una altra repsosta als meus neguits: «[Si duus els fills a una guarderia] Un nen no crea vincles afectius amb els seus pares, quan siguin grans, aquest hauran de treballar molt per recuperar-los». Coi! Ara entenc també perquè el meu fill gran, adolescent pavero, quan li parlo del secrets de la vida, li entra per una orella i li surt per l’altra! Arrrg! El vaig dur de petitó a una llar d’infants. Craso error, doncs!

En fi, que tot plegat m’ha fet recordar aquell gran Manual (hauria de ser de lectura obligatòria a l’ESO i en totes les discoteques rurals) editat per la Secció Femenina de la Falange Española y de las JONS, el 1958 (les negretes són meves) : Economía doméstica para bachillerato y magisterio. Un llibre de culte...

"Ten preparada una comida deliciosa para cuando él regrese del trabajo. Especialmente su plato favorito. Ofrécete a quitarle los zapatos. Habla en tono bajo, relajado y placentero.

Prepárate: retoca tu maquillaje, Coloca una cinta en tu cabello. Hazte un poco más interesante para él. Su duro día de trabajo quizá necesite de un poco de ánimo, y uno de tus deberes es proporcionárselo.

Durante los días más fríos deberías preparar y encender un fuego en la chimenea para que él se relaje frente a él. Después de todo, preocuparse por su comodidad te proporcionará una satisfacción personal inmensa.

Minimiza cualquier ruido. En el momento de su llegada, elimina zumbidos de lavadora o aspirador. Salúdale con una cálida sonrisa y demuéstrale tu deseo por complacerle. Escúchale, déjale hablar primero; recuerda que sus temas de conversación son más importantes que los tuyos. Nunca te quejes si llega tarde, o si sale a cenar o a otros lugares de diversión sin ti. Intenta, en cambio, comprender su mundo de tensión y estrés, y sus necesidades reales. Haz que se sienta a gusto, que repose en un sillón cómodo, o que se acueste en la recámara. Ten preparada una bebida fría o caliente para él. No le pidas explicaciones acerca de sus acciones o cuestiones su juicio o integridad. Recuerda que es el amo de la casa.

Anima a tu marido a poner en práctica sus aficiones e intereses y sírvele de apoyo sin ser excesivamente insistente. Si tú tienes alguna afición, intenta no aburrirle hablándole de ésta, ya que los intereses de las mujeres son triviales comparados con los de los hombres. Al final de la tarde, limpia la casa para que esté limpia de nuevo en la mañana. Prevé las necesidades que tendrá a la hora del desayuno. El desayuno es vital para tu marido si debe enfrentarse al mundo interior con talante positivo.

Una vez que ambos os hayáis retirado a la habitación, prepárate para la cama lo antes posible, teniendo en cuenta que, aunque la higiene femenina es de máxima importancia, tu marido no quiere esperar para ir al baño. Recuerda que debes tener un aspecto inmejorable a la hora de ir a la cama... si debes aplicarte crema facial o rulos para el cabello espera hasta que él esté dormido, ya que eso podría resultar chocante para un hombre a última hora de la noche. En cuanto respecta a la posibilidad de relaciones íntimas con tu marido, es importante recordar tus obligaciones matrimoniales: si él siente la necesidad de dormir, que sea así no le presiones o estimules la intimidad. Si tu marido sugiere la unión, entonces accede humildemente, teniendo siempre en cuenta que su satisfacción es más importante que la de una mujer. Cuando alcance el momento culminante, un pequeño gemido por tu pare es suficiente para indicar cualquier goce que hayas podido experimentar. Si tu marido te pidiera prácticas sexuales inusuales, sé obediente y no te quejes. Es probable que tu marido caiga entonces en un sueño profundo, así que acomódate la ropa, refréscate y aplícate crema facial para la noche y tus productos para el cabello. Puedes entonces ajustar el despertador para levantarte un poco antes que él por la mañana. Esto te permitirá tener lista una taza de té para cuando despierte.

Sobren (o falten?) comentaris....

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Funcionary: el nou joc de sobretaula veïnal?

La meva admirada Cruella (que últimament està en vaga de posts caiguts, (i que no sap com de greu em sap), em fa arribar un divertimento amb segones (i sanes) intencions. Però jo no caic en el parany, i us el presento. Ja aviso que a la propera festa veïnal, no el trauré dels fons de l'armari... Però segur que riureu en veure'l. O somriureu. I per cert, parlant d'armaris...

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

De lectura (39): Memòria de tu i de mi, de Montserrat Abelló

Per la Zel, que diu que li agrada la poesia

«La poesia existe porque sabemos que vamos a morir»

Antonio Gamoneda

Fa poc es va commemorar el seu 90è aniversari i l’ILC va retre un homenatge a una de les poetesses vives més celebrades de les lletres catalanes. Però ho reconec: no havia llegit res d’ella (n’hi ha tants autors de qui no en sé res!). O sigui que l’altre dia a la biblioteca, recordant-ho, en vaig fer amb aquest exemplar.

És un llibret breu (té 42 poemes) i es llegeix fàcil. La poesia d’Abelló és senzilla, sense gaire escarafalls; planera i sintètica. Però molt peculiar. Escriu amb versos curts; poemes breus (de dues o quatre estrofes majoritàriament) però que s’uneixen de forma molt personal. Sense cap parafernàlia. A cops, eixampla l’espai normal entre mots i mots, volgudament. Com si en la distància física hi busqués l’afirmació del concepte. Fuig dels lligams i de l’ordre lògic dels versos. Sense comes. No sempre, però. És un poesia sòbria; bàsica, diríem. I aquí és on rau la seva força. Com diu Feliu Formosa al pròleg, «trobem una recerca constant de l’”altre”, de si mateixa i d’una plenitud que a vegades es troba en petits moments singularitzables». Ben cert. Sembla que els poemes li vinguin de forma espontània.

El llibre és una evocació dels moments viscuts amb qui va ser la seva parella (suposem que durant força anys) i molts poemes semblen un diàleg entre ella i l’absent. Ens parla de l’experiència de la seva soledat, de la recerca del record, de moments viscuts, de l’amor,... I entremig, poemes de la quotidianitat «I es torna ronca / la veu de tan cridar; / No a la guerra!»; «Mireu les mans i els dits / que es mouen pel teclat»; «i fent zapping busquem / rostres més bells, imatges»;... No és estrany que apareguin en diferents poemes paraules com “llum”, “silenci”, “viure” (deu cops!); “jo mateixa”, “somni”,... «I quedes immersa / en un somni / profund.». Hi ha molts poemes referents al seu amor (físicament inassolible ja, però espiritualment, a tocar); i el mateix títol de l’obra n’és un: Memòria de tu i de mi. És una absència tranquil.la, serena i assumida. Ja ho diu als versos finals: « I visc amb força / cada cop més / el do de ser: / sense recança».

Molt cops he pensat que el corpus poètic de molts autors es redueix a una dotzena de mots i conceptes que es van unint i desunint segons el moment. Com un calidoscopi. La gràcia està en què no es noti. «Tantes promeses perdudes / en l’atzar d’una paraula»

Hi ha una musicalitat clara en els poemes d’Abelló, encara que no una versificació en la forma («que es neguen a ofegar-se / dins les aigües furients / dels més funestos presagis»). És una música lenta, perquè el tema ho demana i la poetessa sembla encaramel·lar-se en els silencis. Fins i tot crec que expressa més en allò que no escriu que no pas en el que està escrit («He perdut l’ombra / la veu / em fugen les paraules»; «Impàvida / ho contemplo / I / no ploro.») Aquesta és, en essència, la força de la poesia sobre la prosa, no? Per això m’agrada tant.

Deixeu-me que en reprodueixi un parell de poemes, dels que més m’han agradat.

RES NO OMPLE

Res no omple
el buit d’aquesta estança.
El llit ple de coixins
on ja no dorm
ningú.

Sols ombres ocupen
el lloc on abans jeies,
i els records es perden
entre els llençols plegats
damunt de la cadira.

Ens neguem a acceptar
la veritat més clara.
I ens aferrem, obtusos,
a falsedats gairebé
obscenes.

DEIXA’M TORNAR-TE A DIR

Deixa’m tornar-te a dir
allò que abans et deia:
«Demà passat, vindré
pels corriols de la lluna.

Vindré a dir-te
que t’estimo.

Demà passat i l’altre també
I no sabràs què fer-ne
d’aquest amor tan
senzill i persistent.

I no sabràs que fer-ne
ni què dir-me’n.

I te n’aniràs
i seguiré estimant-te.

I tornaràs i et miraré
amb els ulls plens de somriures.

I tampoc sabràs què
fer ni que dir-me»

M’han quedat ganes per llegir-ne Al cor de les paraules que aplega els set llibres anteriors i que el 2002 va guanyar la Lletra d’or al millor llibre català de l’any. Algú el coneix?

PS
I parlant de poemes... Què caram passa amb el nostre cadàver? Hauré de fer com Jesús amb Llàtzer (ara que ja hem acabat el període pasqual) itorna a fer-lo ressuscitar? Havíem quedat que això aniria ràpid, i us esteu adormint pels replans! Casundoina!

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: