30 de juliol del 2009

Un trompe-l'oeil cevenol


Fa uns dies vaig ser al Parc Nacional de les Cévennes, (l'únic parc nacional francès habitat) a la regió de la Lozère; país d’Occitània; acompanyant una amics poetes que anaven a fer-hi un recital, sota el cel ras, enmig d’uns prats ventosos, acaronats per “cabells d’àngels” (és com li dieun a aquestes herbes altes de color blanc); sota una volta estelada de lluna nova i un pèl freda. Un recital que en recordava temps de bohèmia, hippisme i bon rotllo (algún veí/ïna va estar a Canet o a Woodstock?)

Les Cévennes és un parc que paga la pena de visitar, per les seves altiplans sorprenents (les Causses), per les seves gorges profundes per on circulen rius angostos com el Tarn (on podeu navegar en caiac –el Nadador, no, que segur que s’ofega), pels seus avencs i coves (l’avenc Armand és espectacular), pel seu passat medieval (amb llogarrets candorosos com Saint Enimie); per les seves lluites del passat (on hugonots i catòlics se les van tenir durant les guerres de religió del xvii i proliferaven les partides de “camisards”; herois locals que s’oposaven al poder reial); pels seus vestigis paleontològics (hi ha empremtes de dinosaures –i no són meves!); per la seva artesania basada en el formatge, la seda i la castanya (en fan pa i mil derivats); per les seves pistes d’esquí de fons; i sobretot; pels seus paisatges, mescla entre mediterranis, europeus i boreoalpins (el cim més alt és el Mont Aigoual, amb 1.697 m; on hi ha un important estació meteorològica visible d’arreu), que el solquen com un mosaic ordenat de camps de conreu, prats i boscos densos de roures, avets, faigs, alzines o castanyers.

No puc amb el xovinisme francès, però és innegable que ens porten molts anys d’avantatge pel que fa a l’ordenació territorial i al savoir faire turístic. És un país realment ordenat i que funciona. Jacobí fins la medul·la, però funciona. Això sí: no els parleu de drets lingüístics ni de drets nacionals. La grandeur és per tot i l’uniformisme cultural, totalment impregnat en la sang de la població. Ni un trist rastre d’occità.

I tot aquest rotllo perquè? Doncs perquè passejant per Florac, la capital de la regió; em vaig trobar de sobte amb una placeta on hi havia això. Un trompe l’oeil. Una paraula encantadora, oi? Un trampantojo, en castellà. Un … en català (ostres, com es diu en català?). De nit, i amb poca llum feia el seu efecte. Quasi pico la porta per entrar! Però sabríeu dir quina de les finestres que veieu SÍ era de veritat?


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

27 de juliol del 2009

Del Museu del Disseny Friki (40). El ganivet compàs

Que heu de tallar el pastís d’aniversari de xocolata en set parts iguals? Que heu de fer una canapès mil·limètrics per no posar més caviar beluga del necessari? Que heu de fer un tast de formatges i necessiteu adaptar-vos al format de la torrada? Doncs aquí teniu la solució: el ganivet compàs. Fins i tot, el podeu desar al plumier de l’escola i encara us servirà per les classes de trigonometria.

Una aportació pel Museu del nostre bon amic McAbeu del blog Xarel· 10


Els altres objectes del Museu Friki

10. El teclat Chiquiliquatre (de la Kpi)
13. El casori de cucudrulus (de la Llum de dona)
14. El pallasso piltrafa (de Jesús M. Tibau)
15. La Sagrada Família levitant (per Pere)
16. Urinaris evangèlics (de Núria Aupi)
17. El pessebre emmarcat (de Té la Mà Maria)
18. La pistola alcohòlica (del Chamb)
19 El ratolí brillant (d'Eva)
20. La parelleta porcelanosa (d'Abogada en Barcelona)
21. L'USB follador, del Bixo
22. La samarreta felina, de Kapitana64
23. El cagalló retratat, de Lucrècia de Borja
24. L'astronauta muntanyenc, del Viatger
25. El mòbil nicotinat, de Xarel_10
26. El cendrer pulmonar, de Patrinsky
27. La banyera motera, de Roi
28. La medalla de l'amor, de l'Arare
29. Altaveus marcians, per CETINA
30. El pitram mòbil, de No me puedo creer que lo hayan inventado
31 i 32. El gat manequista i la Repollo, de la Xurri
33.El bicicony, de Roberthinos
34. L'interroptur celestial, de Tondo Rotondo
35. La bicidisco, de Roi Marphille
36. El kit antivampirs, de Té la Mà Maria
37. La regla monàrquica, del veidedalt
38. La samarreta-calçotet, de Té la Mà Maria
39. La bici cagadora, de Té la Mà Maria
40. El ganivet compàs, de Xarel·10

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!

24 de juliol del 2009

De cinema (tretze): El primer dia de la resta de la vostra vida.



Escolteu-la mentre el llegiu


Qualsevol dia potser el primer de la resta de la vostra vida. El dia que enterreu al jardí el vostre gos que tenia la mateixa edat que vosaltres. El dia que decidiu marxar de casa a la recerca d’una llibertat anhelada per caure de nou en una presó fingida. El dia que decidiu donar la vostra virginitat en aquella persona que sabeu íntimament que no s’ho mereix, i tot i així, pengeu al fons de l’armari el vestit de la infantesa. El dia que us declaren una malaltia incurable i afronteu amb submisa parsimònia un final anunciat. El dia que el mirall us bufeteja l’ànima, mostrant-vos arrugues i canes que clamen que el temps passa inexorable, ni que el vulgueu retrobar en quiròfans quimèrics. El dia que us agafeu amb força a la vostra pròpia buidor perquè aquesta és, tanmateix, ben vostra i us mou a omplir-vos d‘atzucacs efímers. El dia que feu el salt a la vostra parella, encara que només sigui de pensament; amb la primera mentida. El dia que descobriu el diari secret de la vostra filla adolescent que amaga secrets terribles i inconfessables. El dia que us enamoreu bojament, per sempre més, d’un rostre i d’un somrís, que mai més no tornareu a veure i que malgrat tot, marcarà les vostres passes. El dia que els vostre fill us anuncia que mai us heu dignat a escoltar-lo perquè tampoc el vostre pare, el seu avi, mai us ha ensenyat a estimar. El dia que decidiu no créixer i transitar amb pas lleuger pel futur incert de la mediocricitat. El dia que sortiu de casa sense rumb decidit, a les palpentes; sense bitllet de tornada. El dia que us adoneu que tot allò pel que heu treballat ningú ha sabut valorar-ho i en canvi, us omple de satisfacció. El dia que l’odi acumulat s’ensorra per una nimietat i podeu vomitar d’un plegat, l’agror atàvica dels silencis retinguts. El dia més feliç de la vostra vida es gira en el més amarg dels malsons possibles; quan la mort i la felicitat plena es troben en una morbosa coincidència. El dia que rebenteu el nas del vostre germà que sempre us ha pres com un heroi; i no deixarà de fer-ho; o abofetegeu la vostra filla que demanava a crits ser escoltada. El dia que us adoneu que fa mesos que no feu l’amor amb la vostra parella i ni ella era conscient que ho sol·licitava. El dia que proclameu clarament que malgrat tot, us sentiu orgullosos d’allò que heu creat i heu dut al món.


El dia que voldreu respirar el mateix alè d’aquell ésser estimat que ja no hi és perquè us insufli nova vida.


Hi ha tants dies que poden ser el primer dia de la resta de la vostra vida que potser no us pareu a pensar que llegir aquest post pot induir-vos a l’error de creure-us-ho. I us aixecareu l’endemà, novament, sabedors en el fons, que cada dia és un regal que cal saber prendre a curtes glopades. Com beure un vi nostrat que ha sabut envellir entre humitats acollidores i foscors de bodegues fàtues. Com envellirà aquest post l’endemà d’haver-lo escrit. I envelliré jo mateix quan tanqui la porta del celobert i us digui que demà serà un altre dia. Potser el darrer. Pot ser el nou d’una nova existència.


Aneu-la a veure. No us canviarà res; però us portarà al pit amb compungida delicadesa alguna veritat amagada des del dia aquell que vau creure, ai làs!, que éreu amos i senyors de la vostra vida. Tenir fills és quelcom d'encisador. Viure en família té el seus reptes. Saber estimar és un combat diari amb un mateix. Sentir-se estimat és ja tot un misteri.


Ja se sap. El primer dia...


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!

23 de juliol del 2009

Idelfons Cerdà, un avançat al seu temps.


Ja sabeu que sempre m’ha agradat tot allò que tingui a veure amb Barcelona. Avui, passejant per la ciutat he entrat a veure aquesta exposició: “La política pràctica. Cerdà i la Diputació de Barcelona”. Coneixem Ildefons Cerdà com l’autor de l’Eixample barceloní i per ser un dels pioners de l’urbanisme modern. Si fos americà, Hollywood ja li hauria fet una peli, segur. De família benestant de la ruralia vallesana, va abraçar de jove els ideals del liberalisme i del federalisme polític. La seva va ser una època convulsa –tota el segle XIX i el XX ho han estat en aquest país-, i va viure d’aprop les revoltes del 1835, del bienni progressista (18554-56) i del Sexenni Revolucionari i de Ia I República (1868-73); que el van conduir a un republicanisme federal explícit. Precisament va ser president de la Diputació uns mesos abans de la restauració monàrquica el 1874. En aquesta època va advocar –i això no ho sabia- per una ordenació de la província sobre el principi de la “Confederació regional de municipis”; això és, un model basat en la cooperació intramunicipal enter grans i petits. I és que aquesta disbauxa de l’ordenació territorial (tornaran les vegueries algun dia?) ja ve de lluny!

De jove –de més jove, vull dir- vaig poder llegir i estudiar la seva “Teoria general de la urbanización”, on feia un estudi detalladíssim del modus vivendi de la classe obrera a la Barcelona de finals del XIX. Riu-te’n de les novel·les del Dickens i l’Oliver Twist! Sempre em va deixat impressionat la capacitat de treball d’aquest home. Un paio interessantíssim, que si tingués temps, ganes i savoir faire, li dedicaria una novel·la. Us deixo la idea...

Si us recomano l’exposició, a banda de ser senzilla, clara i directa; és pel vídeo de quinze minuts de durada en que es fa un recorregut, a partir de fotografies de l’època, per les principals capitals comarcals de la província barcelonina (inclosa la capital) de finals de segle XIX; que eren els paisatges de Cerdà. Veureu uns nuclis històrics i uns paisatges rurals desapareguts per sempre. El que no havia vist mai és el recurs videogràfic que s’utilitza: a partir de les fotografies planes es van empalmant les imatges i sembla talment com si fos una gravació en video i en directe. Algunes seqüències les fan girar 180 graus al voltant d'un objecte; com si fos un vol d’ocell. És espectacular, realment. Una currada de documental gràfic. No vull saber el que haurà costat...

L’expo es pot visitar gratuïtament, fins l’octubre d’enguany a la seu de la Diputació de Barcelona, Rambla de Catalunya, 126.


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

21 de juliol del 2009

De calents i contents ( 28 ): Xocolata calenta , del Llum de dona

En la relació dels relats de Calents i contents no podia faltar una de les veïnes que escriu amb més sensibilitat literària del veïnat. Per això els dels premis C@ts li van donar el premi al bloc més carismàtic el 2008. I és que l'és. Sempre diré que va ser la primera veïna que va llogar piset al replà. I això marca caràcter. Per això un dia li vaig dedicar una de les meves memedicatòries blocaires (val, això és autospam, que diria l'Striper) i per això va tenir a bé convidar-me a prendre xocolata amb xurros un dia a la seva cuina. No cal dir que (a força de no ser groller) que els xurros els vaig enviar a canpistraus. A mi, el que m'agrada de debò és la xocolata; què collons! Però la pregunta és... com es menja la xocolata amb la Llum de dona? Escolteu i ho sabreu. Jo encara em llepo els dits...; literàriament, és clar.



Aquí l'audio



Aquí el text


Xocolata calenta

Vaig deixar que la meva mà llisqués suaument sobre aquell bé de Déu de sexe incandescent, tibat, hermètic, sota uns boxers de seda. Un home elegant per dins i per fora. No esperava menys… El seu vestit de marca ja ho deia tot. Un gust exquisit i refinat.


Quan el vaig veure palplantat a la porta ja desprenia aquella aroma d’acabat de dutxar. De net i perfumat. Acurat amb la camisa de fil, blanca i el vestit gris de tela bellugadissa, amb les espatlles i els punys a mida. Els pantalons ben planxats amagant un cos fibrat, potent… fins caure damunt unes sabates impecablement llustrades de color del vi. La corbata, afluixada, adornava un coll fet per a mossegar-lo i menjar-te’l a llepades. La pell rasurada desprenia l’elixir del desig… Tot ell en conjunt desplegava un aire distret però amb una mirada profunda tal com em va mirar el dia del ball. Dues joies blavoses com una cova humida, unes pestanyes negres i el posat tendre. Un home d’aquells que sap què vol i amb el qual més d’una dona frisaria per a passar-hi una nit. Ara el tenia tan a prop que no sabia per on començar.


Després de l’últim esgarip i un cop amainat el plaer, el meu cos restava endolcit i aplacat. El respir pausat i el somriure dibuixat. Com si el cel s’hagués apropat. Era el moment d’endolcir-lo i assedegar-me’n. Volia tastar-lo. Sentir com es desfeia a la meva boca i assaborir la barreja dels seus efluvis amb la xocolata. Abans però, m’acosta un got de Coca-cola amb unes gotes de Jack Daniel’s. La frescor del líquid em deixa la boca a punt per una glopejada més lasciva, tèbia i perfumada.


No m’entretinc a treure-li la roba. Ell m’ajuda. Es desfà la corbata i comença a desbotonar la camisa mentre jo m’ajupo i començo a feinejar amb la seva verga que, ofegada, treu un gland rosat per sobre la cintura dels boxers. Li baixo els pantalons i m’entretinc amb els llavis. Petites mossegades per sobre la tela setinada. I amb els dits siluetejo els engonals, ressegueixo la pell delicada del voltant, li beso el melic... M’aturo i pujo fins els seus mugrons tot refregant-me a la seva panxa. Amb la punta de la llengua encerclo el que serà la meva joguina durant una llarga estona.


El sento gemegar apuntalat al marbre de la pica. Noto una pressió suau de les seves mans envoltant-me el cap i seguint el meu joc compassat. El vaivé dels llavis entre xuclades i llepades. M’esbulla els cabells i m’alça a poc a poc. Ens besem amb desfici. Noto els meus mugrons erectes acariciant els seus. Aquell pit ample que m’atrapa. Em noto humida un altre cop però he de controlar-me. És a ell a qui em dec ara i necessito menjar-me’l.


Amb passes curtes ens estintolem vora la xemeneia i en un no res ens estirem sobre l’estora. Ens capiculem i encetem de nou un llenguatge fet de besades. M’abraono al seu sexe i amb les mans m’ajudo a desvetllar el seu racó més fosc. Ensalivo i li llepo l’escrot. Vaig de la tranca al perineu i m’endinso a la cova. El so gutural és quasi inaudible. Panteixa mentre noto la seva llengua entaforada a la meva petxina. No sé si, abans que ell, em desfaré de nou…


Engoleixo la verga fins a la campaneta i endinso un dit ensalivat dins el seu anus, suaument, endins…. Només insinuant una penetració tímida. M’entretinc als vorals, a les natges i a l’entrecuix…


—No paris, no paris... –em diu amb la veu entretallada.


No pararé, però abans t’he de tastar barrejat amb xocolata. Em moc amb un vaivé generós, lent, sense pressa gaudint del plaer de cada llepada. Els cossos desprenen perles de suor. Barreja d’olors… Aquella escalfor amb gust de sexe.


Un segon glop de Coca-cola ens atura breument d’aquest frenesí… No hi ha calma que valgui per ara. Dibuixo rierols a la seva pell i els meus dits es perden resseguint-lo. Em poso damunt seu. M’assec i li atanso el pitram. S’hi aboca mentre no deixo de moure’m al seu compàs.


Té pressa i vol penetrar-me…


—Encara no –li dic–. He d’empastifar-te de xocolata i no deixar cap racó per llepar.


Té la mirada perduda. Els seus ulls busquen on distreure’s i em mira de dalt a baix. Em contornejo. M’aturo. Amb un salt vaig fins a la cuina, arreplego les tovalles de lli blanques i me les nuo a la cintura. No fos cas que el cos perdés escalfor. Omplo un bol de xocolata, ja tèbia, i amb el cullerot torno a l’estora.


—Deixa’m que et pinti – dic a cau d’orella mentre li ressegueixo el lòbul amb la llengua.


S’eriça tot. Baixo per el coll i li xuclo els mugrons que ja esperen la seva ració. Començo a traçar pinzellades amb aquest líquid espès i dolç. M’hi atanso I el llepo. El seu sexe no s’ha desplomat ni un moment. Té ganes de brega. Llepo el cullerot i m’acosto als seus llavis. El beso. Ens besem delitant-nos amb aquesta barreja. Les seves mans m’engrapen de nou els pits. S’hi recrea mentre les meves mans s’alternen per no deixar-lo. La verga tensa a les meves mans. S’ha engruixit. La ressegueixo de nou amb la llengua. Em desnua les tovalles que fan de faldilla i les estén sobre l’estora…


—Farem un picnic vora la llar –em diu. I jo que el deixo fer.


Noto que el final és a prop. Ara sona “Ne me quitte pas…de Jacques Brel.


Agafo una cullerada de xocolata i m’omplo la boca. A poc a poc engoleixo el seu sexe i em delecto en un joc de llengua i llavis. Mossegades lleus a la punta. Ara a la soca. Ara passo la llengua de dalt a baix. Premo els llavis i un altre cop l’encerclo. M’ajuda a mantenir un ritme que cada cop és més salvatge. Vorejo les seves natges i m’hi aferro.


Respiro profundament mentre m’aparta els cabells de la cara. Aixeco la vista i ens mirem. Sé que no li queda gaire. Aguanta. De nou li penetro l’anus que de sobte prem i es deixa anar amb un esbufec llarg i arquejant la pelvis. El seu sexe inflat m’omple el paladar. La barreja dolça em regalima per la barbeta i la seva llengua em sella amb un bes…


—M’has mort…–em diu fluixet–. M’has mort…


És el moment fet poesia!


“Aquell compàs de notes extraviades que amb una fonètica inventada esdevenen sospirs. La interacció amb el respir compassat de mots que es vocalitzen a mitges, amb sons fets a pinzellades… El fregadís de les pells desconegudes i el deliri; la passió abrupte, sorgida de dins, d’aquell racó on el foc ha sofert l’impacte de milions de molècules bellugant-se. Els canvis sensorials al cos, el primer senyal inequívoc del desig fet realitat…”


Arraulits amb les tovalles fent de vànova ens acomodem uns minuts, potser uns quarts, o unes hores. El temps s’ha aturat entorn nostre. El tou de les brases deixa anar una tebior narcotitzant-


—Després ballarem un altre bolero –em diu, segur–. Després…


Tots els relats de Calents i contents:

1. "Mitja taronja", de El veí de dalt

2. "Papers cubans", de la Joana Torres

3. "Unes botes fetes a mida", de la Caliope

4. "Debilidad", de Guiller Pirata (no té blog)

5. "Un dissabte qualsevol" de l' Estripanits

6. "Mandra", de Llum de dona

7. "Cita a cegues", de Trina Milan

8. "Ments-turbacions, de El Gatot

9. Entrevista de feina de l' Skorbuto eròtic

10.Rashia , de Rebeca

11. Bassals, de Clint

12. Tan diferent, de Lady Griselda

13. La taquillera. de El veí de dalt

14. Menjarte'm, de l'Arare

15. Orgasme compartit, de la Iruna

16. El mòbil, de la Mar

17. La febre americana, del Gatot

18. Emdeixes fer-ho a mi? de l'Albanta

19. Vols una catània?, de Violeta

20. Si véns, de El Veí de Dalt

21. Boeing 707, de Guspira

22. Des de les altures, de Té la Mà Maria i el veí de dalt
23. La ressaca, del veí de dalt
24. Trobant Remei, de Lady Griselda
25. Reencontre (Ell) , pel vei de dalt
26. Reencontre (Ella), per Violeta
27. Conte d'estiu, pel Vei de dalt
28. Xocolata calenta, per Llum de dona



Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!