28 de desembre del 2013

Darrera tongada de les HV...



No. Això no és cap innocentada...

Fa sis anys, un friki de la catosfera, anomenat elveidedalt, va promoure un blog literari participatiu anomenat "Històries veïnals" per promoure la literatura 2.0 a la xarxa (excuses: el que volia era lligar i no avorrir-se). 

Des d'aleshores s'han generat 13 tongades d'històries conjuntes (12+1, pels supersticiosos), amb 123 relats escrits a quatre mans, cadàvers exquisits,  microrelats i 1 Hipertext veïnal, fets tots ells, conjuntament entre més de 100 blocaires participants. Per no parlar del llibre Històries veïnals editat per micromecentage -encara queda algun exemplar!- i els sis volums que podeu troabr a lulu.com

I en el record, un parell de festes trobades sonades (presencials i virtuals) entre altres galindàines que s'han anat fent en aquests anys. Per no parlar dels centenars d'emails tramesos, un vídeo promocional editat i altres encontres i coneixences de veïns i veïnes que tot això ha generat. El millor de tot, per cert. 

Però el veí es fa gran o mandrós. I per acabar bé el que va començar millor, proposa fer una darrera tongada i retirar-se, en pau, als quarters d'hivern. Tot té un principi i un final i les HV, també. La farem entre el gener i l'abril de 2014. No fos que ens distreguéssim gaire d'altres afers. 

Les normes, no cal dir-les, oi?

T'hi apuntes?  

Tens temps fins el 20 de gener de 2014. Aleshores, farem els grups, el calendari i direm el motiu dels relats. I també, del microconte, que sempre ve parell.

Si vols participar, deixa  un comentari al post o envia u email a: elveidedalt@gmail.com.

I bon fi d'any!

18 de desembre del 2013

Concurs microcontes: "Canvia la història"



Un és pobre i il·lús. I com que sé que la Loteria de Nadal ni la Grossa em tocaran (tampoc hi jugo), almenys, potser, si arrepleg alguns vots vés a saber si guanyo aquest curs d'escriptura i em ve al cap alguna idea per compartir. Que el dic està sec.

He escrit aquest microconte a la pàgina de la Gemma Lienas que sorteja un curs d'escriptura. Es triste pedir pero más triste es robar...

De jove volia guanyar el Nobel de literatura. El seu mestre el va advertir: “Primer, hauràs de saber». Va estudiar. Va llegir. Va viatjar arreu. I va estimar tot el que va poder. Anys després, quan s’hi va posar, havia oblidat què escriure. Encara gargoteja fulls a l’encalç d’una idea.

Si us agrada, aneu AQUÍ i voteu. Si no, poz no.

El proper bestseller us el dedico. ;-)