28 de novembre de 2011
26 de novembre de 2011
De poesia: Crosses, de Joan Vigó
He entrat al laberint per perdre’m
per trobar l’arrel, el moll d’una mirada
d’aquests ulls que tot i ser meus
vull que siguin els d’un altre.
Per perdre’m en aquest terrat immens
per resseguir els maons
que podreixen tots els fils
i han violat les ariadnes.
Per passar els dits fins a la sang
per totes les portes barrades
que són les d’aquell pis
on torno ulls clucs de matinada.
Només per poder ser un altre.
Post de:
El veí de dalt
a les
7:11:00 p. m.
8
comentaris
Etiquetes De poesia
22 de novembre de 2011
De la carpeta del veí (24): Un pati a l'escola
Recorda aquell estany rodó, enmig el pati, envoltat d’una reixa de ferro que no podien saltar, amb aquells peixos de color vermell nedant amunt i avall i una carpa negra, tan gran com el seu braç, que els empaitava. I aquella pobra granota que va morir, dessagnada, després d’una combat desigual. I com els tiraven molles de pa tot i les recriminacions de les mestres. I les tortugues mediterranies que s’amagaven entre el petit bosquet i el bardissar que envoltava l’estany, i acotaven el cap en ser caçades per les mans ansioses dels menuts. Els xiprers i eucaliptus del jardí, altíssims. Els terraplens des d’on saltaven en jocs que a ells els semblaven proeses atlètiques. Les rodes de camió gastades. Aquella atracció infantil, de bicicletes que giraven sobre un eix circular, i els saltadors de goma.
Recorda saltar la corda amb les noies, tot i que algú pensés que no era convenient fer-ho als futurs homes de la pàtria. I la cova del fons, a tocar dels lavabos, una recreació de jardí romàntic, un indret màgic on amagar-se per recrear jocs imaginats i imaginaris. La finestra de barrots, oberta al carrer estret que circumval·lava l’edifici, avui transformat en plaça infantil, on sempre acaba caient la pilota amb que jugàvem al futbol i que un passavolant havia retornant-los-la amb força, sobrepassant la paret pel damunt, atenent els seus precs educats. “Gràcies, senyor, mil gràcies!”.
Recorda les migdiades impossibles en unes tumbones de lona verda. I aquella escala que baixava al soterrani. Niu d’històries tèrboles. I la celebració del carnestoltes, de la castanyera; i del caga tió (aquell empatx de caramels i llibres), i del pessebre que fèiem, dibuixant-lo, entre tots. I el dia del Sant Jordi, amb parades que els alumnes atenien davant els pares orgullosos de fer-los una compra.
Potser aleshores el nostre nen no sabia valorar res d’allò perquè corria encalçant altres nois, recreava les sèries de televisió al pati, escrivia petits contes i dibuixava somnis en llibretes de tapes vermelles que es doblegava per les puntes. Allò també li suposava un martiri. Com era que cap altre noi tractés tan malament les llibretes i ell sí? Era la seva creu. Però d’aquelles aules deurien sortir, com a mínim, bones persones. I això, en un món com el nostre, és el baluard primigeni que pot tirar endavant un país.
Post de:
El veí de dalt
a les
7:00:00 p. m.
13
comentaris
Etiquetes De la carpeta del veí
19 de novembre de 2011
I demà què?
Primer, perquè no és polític de formació i està per polir (no sé si es deformarà precisament per estar entre tant polític de gomina i bisturí); segon, perquè amb ell pujarà el to literari dels discursos soporífers i repetitius als quals ens tenen acostumats tota la colla pessigolla (fins i tot diria que serà dels pocs que s'escriurà els seus textos i sense faltes). I tercer, perquè en essència penso com ell pel que fa als temes clau del nostre país. Digueu-me il·lús, però ja estic fins els collons de tanta martingala.
Crec per tant, que ara per ara, aquesta és la millor opció. I seguim tots tan amics.
I si teniu ocasió, llegiu I ara què? Una manera prosaica de definir amb contundència literària les vies per assolir un somni.
Post de:
El veí de dalt
a les
7:23:00 p. m.
6
comentaris
Etiquetes De política
18 de novembre de 2011
De lectura [s/d, s/a, s/solta ni volta]
Estic llegint....
Prometo ressenya crítica. Però ja avanço que crec que finalment he trobat la mare dels ous.
I no són els meus, precisament.
Post de:
El veí de dalt
a les
11:46:00 p. m.
4
comentaris
Etiquetes De lectura
16 de novembre de 2011
Microrelat al blog Tu mateix, llibres
El Blog Tu mateix llibres ens convida a participar en un Joc de Nadal de microrelats. Es tracta de fer un microconte amb un màxim de 50 paraules, de tema lliure però que no tingui res a veure amb el Nadal, que contingui el nom d'alguna de les editorials que surten al seu blog (Fonoll, Proa, Butxaca, Cossetània, Maeva, Galera, Setze Vents, Columna, Campana, 62, Bromera, Plataforma, Meteora, March o Bambú) i basat en alguna de les dues imatges (que formen part del seu altre joc "Quin llibre és?").
Naufragi
Post de:
El veí de dalt
a les
7:09:00 p. m.
3
comentaris
Etiquetes de microrelats
14 de novembre de 2011
No venien a per tu?
Aquest matí, en baixar d'hora al carrer, l'he vist aparcada davant el xamfrà...
Algú a Blogville deu estar prou malament... Deu ser perquè no sap a qui votar.
Al millor em venien a buscar a mi...
Post de:
El veí de dalt
a les
11:43:00 p. m.
14
comentaris
Etiquetes De galindàines
11 de novembre de 2011
De lectura (109): Todo lo que se llevó el diablo, de Javier Pérez Andújar
Post de:
El veí de dalt
a les
12:25:00 a. m.
5
comentaris
Etiquetes De lectura
9 de novembre de 2011
Arribarem als 10.000 quellegistes?
Fa temps que a banda de blocaire, sóc quellegista. [Sóc més coses, a banda de carallot com diu el meu veí tanoca; però ara no vénen al cas]. Què que és això del quellegisme? Doncs un grup de gent malalta de la lletra impressa que corre per la xarxa. Avui tot corre o s'escorre, per la xarxa, ja sabeu...
Aquesta gent de mal viure i pitjor fortuna del Quellegeixes? es dedica a penjar opinions de llibres, fer algun concurset, fer trobades literàries amb autors, lectures conjuntes entre els seguidors -sense barrejar-se gaire- , assistència a conferències, llegir avenços editorials, retrobar-se amb els clàssics, opinar, puntuar, fer llistats, xerrar, jugar,.. ; en fi, fer la petar en el web, sobre el món màgic i tràgic de la literatura en general (en català i/o castellà), vaja.
Ara som uns 9.850 inscrits. I diuen que volen arribar als 10.000 inscrits. [Per ser com els 100.000 fills de Sant Lluís ja caldrà fer una OPA hostil a algun altre lloc]. En fi, que si algun veí/veïna li passa per la barretina d'apuntar-s'hi, serà benvingut. Hi ha gent molt interessant. I s'aprenen un munt de coses! [vull dir, de literàries, que de cuinar, no gaires].
I si dieu que veniu de part meva, encara em regalaran un cap de setmana tot pagat a les Seychelles [diuen]. A fer un lectorat de català, és clar.
Ah! I a sobre és gratis!
¿Qué más quieres, baldomeru?
Post de:
El veí de dalt
a les
11:37:00 p. m.
3
comentaris
Etiquetes De Que llegeixes?
7 de novembre de 2011
Comença la Desena Tongada de les HV: alea jacta est!
"—Quiero que tengas tu propio negocio —le dijo su padre en el lecho de muerte—. Ahora el ganado se está pagando bastante bien. Véndelo y monta un negocio. Una carnicería no sería mala idea. O una licorería.Lo que tú quieras.
Cogió a su padre de la mano y miró a los ojos al hombre que más había querido, a su papaíto, su sabio papaíto, que siempre había pasado estrecheces para darle a ella lo mejor y cuyos pulmones se habían llenado de polvo en las minas. Las lágrimas le dificultaban el habla, pero alcanzó a decir:
—Voy a montar una agencia de detectives en Gaborone."
11. I finalment, al Puji, afinador de cullerades i de guitarres elèctriques, li vaig demanar una cançó dels seus devots Dire Straits. I em va enviar Southbound Again. I el millor indret per escoltar-la, la versió que el seu grup va fer a la Sala Monaterio.
Membres: 1) Carles Mulet, 2) Zel, 3) Khalina, i 4) Té la Mà Maria
Escala 2:
Membres: 1) Laura T., 2) Ricderiure, 3) Viuillegeix, i 4) L’Avi
Escala 4:
Membres: 1) Fons d’armari, 2) Carme Rosanas, 3) Albanta, i 4) Violett
Membres: 1) Andrea, 2) Dissortat, 3) El Paseante, i 4) Xurri
Membres: 1) Carina, 2) La RaTeta Miquey, 3) Elveidedalt, i 4) Joan Guash
Post de:
El veí de dalt
a les
8:25:00 p. m.
11
comentaris
Etiquetes D'Històries veïnals