De la carpeta del vei (28): L'altri

Surto de l'ostracisme voluntari al replà per anunciar al veïnat una notícia agradable. Resulta que un dia m'assabento de la convocatòria del concurs. Una altre dia decideixo participar-hi. Uns dies després esbosso quatre versos en un paper recuperant vells escrits. Un altre, decideixo enviar el poema al concurs i, finalment, ai làs!, em diuen que he guanyat el VII Premi de Poesia Jesús Serra de Palafrugell!

Doncs a recollir-ho, i cap a l'Empordà que falta gent. I especialment sent Sant Jordi! I es veu que hi havia més de 500 poemes en concurs en la meva modalitat. Encara hauré equivocat l'ofici...  De tanoca a tarambana.

L'altri

M’agrada veure’t com et pentines

d’esquena al món i a les ventades.

Blens que dibuixen atzars

per la cresta dels teus pits.

M’agrada acaronar-te el cos

nu, assegut a l’espona del llit...

Besar-te els mugrons irisats,

les mans valves, el sexe endurit;

hotel de velles topades.

Potser encendrem foc en alguna illa.

Una claror que un vigia atansi,

algun mot que el teu cos apami.

Jeu en aquesta catifa d’herbes altes:

el mantell de la nit ens serà propici.

Escriuré aleshores el teu nom a la riba,

abans que cap temporal l’esborri.

Sóc Ulisses sense nau.

Sóc Neptú sense trident.

No hi ha reialmes. No hi ha banderes.

Cap exèrcit assetjarà la plaça.

Cap enemic creuarà fronteres.

El nostre és un país petit, sense malícies.

Vull morir en tu, i no n’he après encara.

I de cop,

              es desferma la tempesta.

Hi ha algú més?, demanes.

Unes síl·labes que corren

a batzegades per la gola

i moren just abans de néixer.

Hi ha algú altre?, pregunto.

El silenci s’acotxa als teus ulls

amb volves de fum atrapades al sostre.

Respira fort, que la salabror retorna.

Deixa que el meu son t’aculli

com un jaç d’estels que aplana els marges.

Ens abaltim els cossos, doncs,

guerrers sense consignes.

No duem escuts, ni estàndards

tan sols un passat que ens justifica

i un paisatge erm a la butxaca.

Ens aboquem indolents

a un incendi de pous inacabats.

Diuen que hi ha una altra mar, t’afermes.

I la teva mà em mostra el camí

que només la complicitat atorga.

L’habitació és una glera,

els llençols un naufragi.

I aquell far, que res anuncia

una glopada de sal al teu baix ventre.

El silenci segella un pacte

que ens afebleix i perpetua.

No preguntis. No retreguis.

No demanis perquès ni et justifiquis.

El dubte ens honora i ens enalteix;

còmplices i estranys alhora.

I pels marges foravilers, l’altri

ens sotja i ens vigila.

© elveidedalt, març 2014

De la carpeta del veí (27): Fred indòmit

El 17 de març va ser el Dia de la Poesia Catalana a Internet (posats a inventar dies, oi?). El 19, va ser Sant Josep (aquest no és cap invent). I avui, 21 de març, el Dia Mundial de la Poesia. Prous motius perquè en parli, no?

Doncs mira, per partida doble:

Poso primer uns versos que he trobat per allí i que s'adiuen amb l'esperit del veïnat. Són del Carles Hac Mor, un franctiradors de llarga trajectòria. Potser el darrer dadaista.

I després, pujo a les golfes (no, no vull dir que em pugi al pis a noies de vida libidinosa), no; vull dir que vaig al quarto dels mals endreços de dalt, remeno   per la Carpeta del veí, i us poso un dels meus poemes. Àpali.

Fred indòmit

Em dono al mar

inclement i eteri,

rostolls de pedra encesa.

La figura del teu rostre 

s'emmirallen en una festa 

de llargues cintes blaves.

M’enfonso en un bosc espès

dels rínxols indomables

i el vent atàvic, ignominiós,

em perboca vells adagis.

Sé que del fred m'arribarà 

l’esgrafiat del teu nom.

Em dono al mar, sí;

i per ell salpo de nou

sense còdols a les mans

ni atzucacs a les genives.

I ara, silenci endins, pregunto:

“I doncs, d’on ve 

aquesta remor de cendres…?”

Any Vinyoli

En l'Any Vinyoli, compartim un record al poeta...

Qui em contradiu la nit, a mi?

Vinyoli a la sang

El 2014 serà l'any de totes les batalles, però també és l'Any Vinyoli, un dels meus poetes prreferits. Ja ho vaig dir fa temps. I per començar l'any, un poema del mestre.

PRIMER D'ANY

He sortit aviat a voltar pels carrers
de la matinada, he mirat els horts
de la nit freda
que finalment ha deixat entrellucar el nou dia.
He pensat que faríem
alguna cosa junts:
inventarem un núvol
de foc? Desviarem un riu?
Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?
Les mudes flors d’un altre
jardí, potser,
se’m tornaran paraules.
Aquest és el primer
dia de l’any:
et donaré dos llibres
que t’he comprat.
En un cafè
t’hi posaré minuciosament
endreces.

Beurem després alguna copa junts.

Joan Vinyoli (del llibre Ara que és tard)

III Dia de la poesia catalana a internet. Reflexions del veídedalt

La poesia és una manera de veure el món. I d’enfrontar-se a la vida. Per això hi ha tantes maneres d’escriure  poesia com maneres de viure. Hi ha tantes maneres de fer poesia com poetes l’escriguin. I tantes maneres d’entendre-la i estimar-la, com lectors s’hi enfrontin.

Per això és una art inabastable. Per això deu ser que deuen haver-hi tants poetes i tanta gent que exerceix de poeta.  I tan poca la que en llegeixi. A vegades penso si en aquest país són els mateixos poetes que es llegeixen a si mateixos. I mira que n’hi ha de bons... Perquè si una cosa tenim, són obradors de les paraules. I tenim força lectors. Però són lectors de poesia?

Tot això ve a colofó perquè avui, 17 de març, toca compartir a les xarxes socials i als blogs els versos que estimem, que hem fet nostres, que ens han ajudat a créixer. Si visiteu la pàgina del III Dia de la poesia catalana a internet, hi trobareu les diferents accions que proposen LletrA, Catalunya Ràdio i el Consorci per a la Normalització Lingüística. I si voleu piular, feu-ho a #jollegeixo.

La Catosfera és pròdiga en blocaires poetes. Jo mateix m’he deixat anar algun cop aquí, al replà. I tinc enllaçat diversos veïns a qui els agrada això d’encadenar versos. Veïns que visito sovint i que, en silenci, admiro.

Ens diran, però, que avui el país no està per romanços, que és dir  que el temps no està per gaire floritures. I precisament és precisament per això que cal reivindicar la poesia. La poesia no és floritura ni melmelada. Si alguna cosa té la poesia —i en té moltes més— és la capacitat de concreció, d’empatia, de revolta. La poesia és l’únic  art que té la força de dir en pocs mots,  com  un cop de puny, el que molts articulistes necessiten dir en mitja plana, i molts escriptors en llibres sencers. A la bona poesia li cal tan sols la voluntat de ser llegida. Els bons poetes són aquells que ens remouen de la cadira, ens fan aflorar un somrís i ens fan eriçar la pell en llegir-los. Sempre he dit que Vinyoli és el meu poeta. M’eriça la pell i em remou la consciència. En tinc molts d’altres de referència, és clar. Però Vinyoli sempre serà Vinyoli. I per això avui el torno a recordar.

            ABANS QUE NEIXI L'ALBA

És bo de tenir llàgrimes a punt, tancades

per si tot d'una mor

algú que estimes o llegeixes

un vers o penses en el joc

perdut

               o bé, de nit, abans

que neixi l'alba, algun lladruc

esquinça el dur silenci.

               I vénen els records

de tantes culpes que no has

mai expiat

               i veus el derrotat

exèrcit dels homes

arrossegant els peus feixugament

per les planúries fangoses

sota la pluja, mentre xiulen

els trens.

Que tot és dur, cruel, sense pietat

i sempre el mal i la vergonya duren.

Però com que sempre m’agrada compartir, us poso un enllaç a una pàgina web que hi ha al YouTube on podreu veure i escoltar centenars de versos de poetes. La de la Poesia als parcs. Un cicle de recitals poètics als parcs naturals del país. Una pàgina que també és una mica meva en certa mesura. Una manera de conjuminar la paraula i la natura. Aneu i escolliu. Hi trobareu centenars de píndoles poètiques recitades per poetes del país en indrets, a cops, emblemàtics. Aviat, i malgrat la crisi —o precisament per això— tornarem a iniciar el cicle d’engany. I us deixo un que m’agrada de la poetessa Laia Noguera que vaig conèixer un dia en un parc francès i que ens presenta aquest  dia a Núvol.

I seguiu sent bons veïns i veïnes.

La poesia us vindrà a buscar, aleshores.

Una darrera empenta a un projecte artístic..

Conciutadans/nes,

Una amiga poetessa s'ha llençat a voler editar un llibre a través del portal de Verkami. Queden hores per tancar el projecte i li calen alguns darrers calerons. Com que sé que a la comunitat de Blogville hi ha gent amant de la poesia i el dibuix, us linko al seu projecte a veure si algú s'anima. Paga la pena. Per 15 euros tindreu un llibre de poemes il.lustrat.

Des de les rajoles és un llibre de poemes; un llibre de poemes amanit per la força i la determinació gràfica i emotiva dels poemes de Gemma Peres i els dibuixos de l’Ariadna Gabarró, dues artsites que es van trobar a l’Escola d’art Davinci i han dut conjuntament aquest projecte.

Mireia Vidal-Conte, poeta, i Itziar González Virós, arquitecta, exregidora del districte de Ciutat Vella de Barcelona i urbanista, signen  dos pròlegs que precediran aquest poemari.

El llibre serà editat per Curbet Edicions, en la col·lecció Vincles.

El llibre es presentarà a finals de novembre, a l'Escola d'art Davinci, a Barcelona, de la mà del poeta i amic Francesc Josep Vélez,

Les aportacions serviran per finançar:

• el 50 % de l’edició del llibre
• l’exposició amb les il·lustracions originals i els esbossos previs realitzats per l’Ariadna Gabarró i que podreu veure el dia de la presentació del llibre, a l’Escola d’art Davinci de Barcelona
• la producció de les làmines seriades i signades per la il·lustradora
• la preparació de l'acte de presentació del llibre, des de la senzillesa i en un ambient amable
• els enviaments dels llibres i les làmines a qui no pugui venir el dia de la presentació del llibre

Podeu triar entre les següents dues làmines de dues de les il·lustracions que formen part del llibre. Totes les làmines aniran seriades i signades per l'autora.

Nit de Poesia al Palau

El dimarts 8, a les 21 h, comença la Setmana de Poesia a Barcelona amb a Nit de Poesia al Palau, al Palau  de la Música, és clar.

Allí, hi seré. Si algun veí o veïna hi treu el nas, farem sonets al galliner...

Aquí, el programa