Cadena de refranys, dites, goigs i altres...

Crec que han estat les ínclites veïnes de la Santa Trinitat:  Rateta, la Gerònima i la Carme Rosanas (crec que per aquest ordre) que han liat la troca amb això de la cadena-de-refranys-dites-goigs-i-altres. Nego qualsevol participació en aquesta original iniciativa. Per això és original i divertida...

Es tracta d'adequar algun refrany o frase feta la món dels blogs. A més, he vist que el Monyofiné m'hi convida expressament a seguir. O sigui que és un bon motiu per sortir de la letargia que ens ocupa darrerament. Hosti, mira que fa dies que espero que el carter em dugui un sobre a mi i no hi ha manera: tots van a petar al carrer Gènova.

Sapigueu que jo ja tinc un refrany de referència que apareix fa anys al banner lateral: "Catalunya serà blocaire o no serà". 

En fi, que si hagués d'escollir un seria algun amb referencia a les dues coses importants de la vida: jalar i cardar. Què és el que li agrada al veidedalt, perquè negar-ho...

A la taula i al llit, del blog, al primer crit!

Mirant en un replà i altre, veig que ja molts s'hi han apuntat. I que això s'escampa més que la corrupció al PP. Però alguna de les meves musses, encara no ho han fet. D'altres, sí.
Les convido a seguir la cadena. Què en dirà la Llum de dona? O la Violette (ai no!, que aquesta veïna ha plegat), o la Candela?o la MK? o l'Emily? (que sé que no li agraden les cadenes "blocaires"; o la Khalina? o l'Albanta? o la Xurri? o la...En fi, qui vulgui, que s'apunti. 

PS
Per cert, algú fa la recollida dels refranys?

PSS
En tinc un ideal per l'interfecte: De blogs vindran, que de casa et trauran!

De 300.000 Parèmies i altres dèries

El gurú de la paremiologia catalana a la catosfera, en Víctor Pàmies, arriba als 300.000 registres. Això deu ser molt, oi? Aquest replà no tindrà mai tant veïns com visites el seu blog; però em permeto de regalar-li un rodolí en tant magne esdeveniment.

  " Si un refrany es necessita, cuita, que en Pàmies te'l recita."

PS

Una iniciativa del també cul inquiet de Xarel.10

I el logo és és de Palli:disseny

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

De dites i frases fetes (1): "Al juliol, ni dona ni cargol"

En RdY m''ha fet conèixer el llibre en un comentari a un post. Ja us ho dic jo que des que tinc blog m'he fet més tafaner i més savi. D'alguna cosa ha de servir!

Es tracta de El libro verde de Barcelona. És clar, quan he vist "verde" m'hi he llençat de cap, pensant trobar-me una versió casolana del kamasutra barceloní. Però no. És un llibre editat el 1848 que recull, al llarg d'un any, dia a dia, costums, tradicions i hàbits de la ciutat, bàsicament relacionats amb el calendari litúrgic. Literalment "Añalejo de costumbres populares, fiestas religiosas y profanas, usos familiares, efemérides de los sucesos mas notables ... " Evidentment, nomé recomanable a malalts de la ciutat com jo.

Així al vol, he pescat aquesta entrada del dia 1 de juliol. No puc deixar de reproduir-la. Els autors, un tal Juan Cortada i José de Manjarés, es preguntaven aquell dia per una dita que havien sentit dir a la ciutat:

"Un refran se usa en el pais, cuyo orígen no sabemos, cuyas causas tal vez adivinamos, y de cuya paridad no queremos salir garantes. "Per juriol ni dona ni caragol". ¿Qué cualidades comunes pueden tener la muger y el caracol? Como cosas de comer, ni se comen las mugeres, ni sabemos que se indigesten. Tampoco llevan la casa encima como los caracoles, ni por las mientes se nos ha pasado que echen cuernos, como estos lijosos animaluchos. ¿Cuáles son las causas de la paridad? No estamos seguros de comprenderlas, por esto no las continuamos."

Vinga veïns, avui surt al replà el veí més cafre: digueu-me similituds entre dones i cargols... És que es mengen les dones? És que treuen (o fan treure) banyes? És que van en filera bavejant? És que... ;-)

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: