26 de setembre del 2014

#Barnatropia: Barcelona amb ulls d'Instagram, amb ulls de Batlle


Barcelona és ciutat artística per excel·lència. Musa i destí de milers d'artistes que l'han pintat, dibuixat, esculpit, poemitzat, assajat, filmat, evocat, ressenyat, grafitejat, escrit i... fotografiat. Entre aquest darrers, la càmera d'Oriol Maspons,de Xavier Miserachs, de Català Roca o de Joan Colom, per citar-ne alguns de més  rellevants; han deixat obres immenses de referència obligada. Eren temps que imperava el blanc i negre, però  (uns tons que a mi m'agraden molt, per cert).  Fa ben poc, el 2010, l'avanç imparable de les tecnologies digitals van posar al món Instagram  Abans d'ahir, vaja. I sembla que faci un munt. Instagram es carecteritza per donar  forma quadrada i arrodonida a les puntes de les fotografies que s'hi pengen, en honor a la Kodak Instamatic i les càmarrs Polaroid, al revés de la majoria de càmeres actuals i telèfons mòbils, que tenen una aparença 16:9. Diuen que a Instagram hi ha més de 100 milions que té d'usuaris.

I vés per on, entre aquesta burrada de gent, tinc el plaer d'haver conegut una jove fotògrafa, hiperactiva en les xarxe,s que domina a la perfecció aquestes tècniques digitals: l'Helena Batlle. Blocaire de pro i a més, veïna del barri. Que algun dia la noia fes una exposició per mostrar la seva mirada sobre la ciutat que l'acull era cosa cantada. I aquí la teniu: #Barnatropia (títol poètic on hi hagi i amb hastag incorporat). Una mostra excel·lent d'una mirada inquieta, agosarada, singular i atrevida sobre l'altra Barcelona, sobre les "altres" Barcelones, que diria Montalbán. I és que les imatges d'Helena Batlle tenen una qualitat que els fa peculiars: miren allà on no solem mirar el conjunt de mortals. Hi ha una força en els seus angles incerts, en els seus vermells o blaus intensos; en la seves escenes quotidianes, en els seus detalls caçats al vol;... Una intensitat que només dóna la professió i la modèstia. Ho podeu veure amb calma al Cafè Té Quiero

Helena Batlle no ha arribat a la consagració dels grans fotògrafs que citàvem més amunt, (encara). Però doneu-li temps i  deixeu que segueixi expressant-se a través de l'objectiu del seu Iphone. Que segueixi mostrant la realitat a través del quadres escènics que pengen de l'exposició i que podeu seguir en el seu facebook, també.

Barcelona diuen que és la tercera ciutat més fotografiada del món. Entre aquest munt de gent, Batlle té el seu gra de sorra. Un gra de sorra que bé podria ser una platja. Com la de la foto...

Foto: En #Barcelona el sol se pone en litoral, solo hay que mirar al este para ver como cambia el color del cielo y va bajando la luz... Es uno de los muchos espectáculos que ofrece la ciudad, el cual puede variar dependiendo de lo que pongamos delante, la playa, las siluetas de los edificios...

#Barnatropía 

www.helenabatlle.es/barnatropia
.

24 d’abril del 2014

De la carpeta del vei (28): L'altri

Surto de l'ostracisme voluntari al replà per anunciar al veïnat una notícia agradable. Resulta que un dia m'assabento de la convocatòria del concurs. Una altre dia decideixo participar-hi. Uns dies després esbosso quatre versos en un paper recuperant vells escrits. Un altre, decideixo enviar el poema al concurs i, finalment, ai làs!, em diuen que he guanyat el VII Premi de Poesia Jesús Serra de Palafrugell!

Doncs a recollir-ho, i cap a l'Empordà que falta gent. I especialment sent Sant Jordi! I es veu que hi havia més de 500 poemes en concurs en la meva modalitat. Encara hauré equivocat l'ofici...  De tanoca a tarambana.




L'altri

M’agrada veure’t com et pentines
d’esquena al món i a les ventades.
Blens que dibuixen atzars
per la cresta dels teus pits.
M’agrada acaronar-te el cos
nu, assegut a l’espona del llit...
Besar-te els mugrons irisats,
les mans valves, el sexe endurit;
hotel de velles topades.

Potser encendrem foc en alguna illa.
Una claror que un vigia atansi,
algun mot que el teu cos apami.
Jeu en aquesta catifa d’herbes altes:
el mantell de la nit ens serà propici.

Escriuré aleshores el teu nom a la riba,
abans que cap temporal l’esborri.
Sóc Ulisses sense nau.
Sóc Neptú sense trident.
No hi ha reialmes. No hi ha banderes.
Cap exèrcit assetjarà la plaça.
Cap enemic creuarà fronteres.
El nostre és un país petit, sense malícies.
Vull morir en tu, i no n’he après encara.

I de cop,
              es desferma la tempesta.

Hi ha algú més?, demanes.

Unes síl·labes que corren
a batzegades per la gola
i moren just abans de néixer.

Hi ha algú altre?, pregunto.

El silenci s’acotxa als teus ulls
amb volves de fum atrapades al sostre.
Respira fort, que la salabror retorna.
Deixa que el meu son t’aculli
com un jaç d’estels que aplana els marges.

Ens abaltim els cossos, doncs,
guerrers sense consignes.
No duem escuts, ni estàndards
tan sols un passat que ens justifica
i un paisatge erm a la butxaca.
Ens aboquem indolents
a un incendi de pous inacabats.

Diuen que hi ha una altra mar, t’afermes.
I la teva mà em mostra el camí
que només la complicitat atorga.

L’habitació és una glera,
els llençols un naufragi.
I aquell far, que res anuncia
una glopada de sal al teu baix ventre.
El silenci segella un pacte
que ens afebleix i perpetua.

No preguntis. No retreguis.
No demanis perquès ni et justifiquis.
El dubte ens honora i ens enalteix;
còmplices i estranys alhora.

I pels marges foravilers, laltri
ens sotja i ens vigila.

© elveidedalt, març 2014



21 de març del 2014

De la carpeta del veí (27): Fred indòmit

El 17 de març va ser el Dia de la Poesia Catalana a Internet (posats a inventar dies, oi?). El 19, va ser Sant Josep (aquest no és cap invent). I avui, 21 de març, el Dia Mundial de la Poesia. Prous motius perquè en parli, no?

Doncs mira, per partida doble:

Poso primer uns versos que he trobat per allí i que s'adiuen amb l'esperit del veïnat. Són del Carles Hac Mor, un franctiradors de llarga trajectòria. Potser el darrer dadaista.


I després, pujo a les golfes (no, no vull dir que em pugi al pis a noies de vida libidinosa), no; vull dir que vaig al quarto dels mals endreços de dalt, remeno   per la Carpeta del veí, i us poso un dels meus poemes. Àpali.



Fred indòmit


Em dono al mar
inclement i eteri,
rostolls de pedra encesa.
La figura del teu rostre 
s'emmirallen en una festa 
de llargues cintes blaves.
M’enfonso en un bosc espès
dels rínxols indomables
i el vent atàvic, ignominiós,
em perboca vells adagis.

Sé que del fred m'arribarà 
l’esgrafiat del teu nom.

Em dono al mar, sí;
i per ell salpo de nou
sense còdols a les mans
ni atzucacs a les genives.

I ara, silenci endins, pregunto:
“I doncs, d’on ve 
aquesta remor de cendres…?”


17 de març del 2014

Del Museu Blocaire del Disseny Friki (56): El taüt tunejat

Feia temps que no postejava, i menys, un post dedicat al Museu Blocaire del Disseny Friki. Però el que he vist avui a l'aparador d'una botiga de Ceret, a la Catalunya Nord, no té desperdici: una empresa que personifaica regals amb imatges i que tuneja taüts amb fotografies panoràmiques, com la que fa de mostra de vistes al Canigó, entre altres. 

On hem arribat, marededéusenyor !?

Me'n demano un, amb una foto de Blogville!

I ja sabeu, si teniu objectes per aquest Museu, m'envieu la foto i el penjo!


Els altes objectes del Museu Blocaire del Disseny Friky

10. El teclat Chiquiliquatre (de la Kpi)
21. L'USB follador, del Bixo
56. Taüts tunejats, pel Veí de dalt 

18 de febrer del 2014

Congress for Curious People Barcelona 2014

Curiós Congrés que es farà a Barcelona a finals de febrer i principis de març. Aneu al programa hi podreu veure llocs que no es veuen normalment, explicat de la mà d'experts. Paga la pena.


Sens dubte, estem davant d’una oportunitat única per gaudir del coneixement d’una part molt peculiar de la història de Barcelona, tant pel que fa als itineraris, les visites com a les conferències que, a més, estaran amanides de festes, sopars i espectacles, que podeu consultar en la programació de la pàgina web del Congrés.

14 de febrer del 2014

Any Vinyoli

En l'Any Vinyoli, compartim un record al poeta...




Qui em contradiu la nit, a mi?

6 de febrer del 2014

Coses de veïns...


Mira que et vaig avisar... Mira que et vaig dir que hi havia veïns molt torracollons pel replà...

23 de gener del 2014

É la nave va...



Vinga, som-hi!

1. El motiu

«Tot final ha tingut principi. I tot principi, tindrà un final». Sobre aquest original aforisme (he suat força, ho reconec) he cregut que podia muntar la darrera tongada de les Històries veïnals. I així ha estat.

Què he fet? Doncs escollir alguns finals de diferents relats de les diverses tongades de les HV (un autohomenatge col·lectiu en honor vostre, ho reconec també) i farem que siguin l’inici dels nous relats que ens toquin escriure aquest cop.  clar?

Són:

1.      1)  Era la mirada d’un home decidit a arrossegar-la cap a un final que semblava no tenir fons. (A: Hystíria, HV 1)
2.   2) Entre els coixins del sofà, la 9 mm esperava, tranquil·la, el seu torn. (A: 9mm, HV 3)
3.   3) Al fons de la sala, s’obre una reixa.(A: Algun dia tindré un disgust, HV 4)
4.   4)  Al cap de cinc minuts que se li fan eterns, algú tusta la porta. S’hi apropa resolta. (A: Semblava paranoic, HV 4)
5.   5) Junts van fumar, compulsivament, callats(A: Darrer comunicat, HV 8)
6.   6) Les primeres impressions, no acostumen a enganyar. (A: El veí de segons primera, HV 9)
7.   7) Jamás te perdonaré lo que me hiciste. Pero te quiero demasiado(A: No beberàs, HV 5)
8.   8) Les feines que es comencen, s’han d’acabar”, es va dir per dins. (A: La bona  veïna, HV 12)
9.   9) Aquest, és el dia que jo faig trenta anys. Sempre el recordaré. (A: L’illa, HV 13)

Per tant, el primer  membre de cada grup haurà de començar  el seu tros de relat, amb la frase assignada (el Grup 1, la frase 1; el grup 2, la frase 2,...)  La gràcia –o desgràcia de la tongada– rau en veure com aquestes nou frases que eren final d’un relats en generen de nous... Perquè de bons ja sé que ho seran.

Tots sou ja coneixedors del procediment a seguir, oi? Sou veterans! Si algú és novell o pateix Alzehimer, aquí té les normes.

I ara el que tots esteu esperant, oi? Amb qui m’ha tocat?  Ai, ai...! Serà amb aquell tanoca? Repetiré amb aquella veïna? M’haurà posat amb el nou? M’hauré escapat del pelma del veídedalt...? Com sempre, un cop fer el sorteig davant notari, veig que el destí marca camins inescrutables... Resulta que tots els grups són fets amb gent que normalment mai ha escrit res entre ells (ja és difícil i alguna excepció hi ha d’haver; per exemple, els que soleu escriure en castellà el destí us ha posat juntets). I tots esteu en una posició al grup que no teníeu de feia temps. Mira que bé! I s’han anar alternant veí-veïna en les posicions dins el grup. Ves per on! I més rar de tot plegat és que a mi m’han tocat tot de noies de companyes, tu...! Qui ho hagués dit! I a més, em toca ser el darrer del grup del darrer dels grups.  Així que em toca tancar la paradeta i abaixo la persiana. Ni fet expressament. Snif!

And the winners are...

2. Els grups

1.     1.  Zel,  RobertinhosMontse Pes, Joan Gasull
2.      Srta. TiquismiquisDissortatCarme Fortià, L’Avi
3.      Sergi G. OsetViiullegeixCarles Mulet, Mar
4.      RafelSílviaKhalina, Martí
5.      PujiGerònimaMark, Marta
6.      BarbollaireGlo.bos.blogMonyofiné, Arare, Clint
7.      PalimpXurriEl Paseante, Duschgel
8.      Carme RosanasEdgarLaura T. Marcel, GingebreMan
9.      La RaTeta MiqueyJoanaAlba, MK, Elveidedalt

3. El calendari

I quan serà això?

Doncs el calendari a seguir (que no seguireu, que ja us conec), seria el desitjable:

a) Del 24 de gener al 9 de febrer: el primer del grup té temps per passar-li al segon.
b) Del 10 al 25 de febrer: el segon del grup té temps per passar-li al tercer.
c) Del 26 de febrer al 13 de març: el tercer del grup té temps per passar-li al quart.
d) Del 14 de marçal 29 de març: el quart del grup té temps per passar-li al cinquè (si s’escau) o acabar el relat i enviar-me’l a mi.
e) Del 30 de març 15 d’abril: el cinquè del grup té temps per acabar el relat i passar-me’l a mi.

4. Els microrelats

4.1. El microrelat veïnal

Ah! I com no, a banda dels 9 relats resultants, farem alguna cosa conjunta alhora, oi? Com que ja estem saturats de bacanals i orgies, se m’acut fer el de sempre (diga’m original): un microrelat conjunt. Bé, en farem dos. Un com sempre: us he ordenat per odre alfabètic de blog (o nom, el que no teniu blog) i com ja sabeu, caldrà que aneu fent una frase que continuï la del veí precedent. Màxim 200 càracters! Aquí, en aquet microrelat, cada veí/ïna participarà un sol cop, i quan li toqui. Estigueu al cas. I mireu de ser ràpids quan us toqui.  Les vostres aportacions les aneu fent a mesura que us arribi el microrelat. I sempre m’envieu còpia a mi, perquè així veig si algú es despista o es retarda. La mecànica és fàcil: El segon de la llista (l’Alba) rebrà una frase (la meva). Haurà de fer-ne una i passar-li la meva i la seva, al tercer. El tercer, rebrà les dues i li passarà amb la seva aportació, al quart; el quart fa la seva i li passa totes cinc frase precedents, al sisè, i així anar fent tot construint una història que arribarà fins el darrer de la llista (la Viuillegeix), que rebrà les 37 frases precedents, farà la seva i tancarà el microrelat amb la frase 38.  clar?

Jo aniré publicant també les aportacions al blog en un post específic: “Darrer microrelat veïnal” i així el podeu anar seguint i veien com evoluciona sempre que vulgueu. I quedarà per la posterioritat.

4.2. El microrelat twittero

L’altre microrelat, serà un experiment. Sense gasosa. A diferència de l’anterior, tindrà tantes frases com vulgueu. Les que vulgueu anar afegint fins que tanquem la tongada. Però seran de 140 caràcters màxim. Per què? Perquè el farem a Twitter. (Els que no en tingueu, doncs ja tardeu en tenir-ne...) Amb el hagstat  #blogvilleHV14 podeu anar posant frases que segueixin el relat que jo he iniciat. Aquí no hi ha ordre ni concert. Ja sabeu que clicant en el hagstat, es poden ordenar cronològicament totes les aportacions i es van veient com va quedant el relat. Podeu posar-ne tantes com vulgueu i intervenir els  cop que vulgueu; però mai dos cops seguits! (com es fan els polvos, vaja...). A veure com surt tot plegat. Ja imagino que no tots participareu  (“fa mandra”, “és complicat”, “quin rotllo!”, “no tinc twitter”,  “em perdo”, i bla, bla, bla...) i  que alguns ho fareu més sovint que altres. Serà un microrelat twittero. Això no ho havíem fet, fins ara! Acabem amb una innovació! Que no sigui dit que a Blogville som uns carques!

I ja he començat!

#historiesveinals14
Va sortir dalt al terrat. La ciutat es despertava en aquells moments. Ell també. Una veu de dona el va cridar . "Véns?".

Em seguiu?

En fi, és tot!

Ah, no! M’oblidava...

5. L’ordre del Microrelat veïnal

L’ordre d’intervenció del microrelat veïnal és:

1.       Malerudeveure’t
2.      Alba
3.      A tot bloc!
4.      Aquari
5.      Ara mateix
7.      Bocins de lluna
9.      Cuchitril literario
10.  Cuentos prescindibles
11.   Des del meu mar
12.  Eduard
19.  Garbi64
21.  GingebreMan
24. L’Avi
25.  La Cullerada
31.  Mar i cel
32. Nausica
36. Turo Park

6. Com comunicar-se?

Tots rebreu un email amb la relació de participants perquè tingueu el correu de tots i de cadascú, i us pugueu enviar relats i aportacions al microrelat. O citar-vos a cegues, si voleu! ;-)

En fi, endavant les atxes!