Any Vinyoli

En l'Any Vinyoli, compartim un record al poeta...

Qui em contradiu la nit, a mi?

Coses de veïns...

Mira que et vaig avisar... Mira que et vaig dir que hi havia veïns molt torracollons pel replà...

É la nave va...

Vinga, som-hi!

1. El motiu

«Tot final ha tingut principi. I tot principi, tindrà un final». Sobre aquest original aforisme (he suat força, ho reconec) he cregut que podia muntar la darrera tongada de les Històries veïnals. I així ha estat.

Què he fet? Doncs escollir alguns finals de diferents relats de les diverses tongades de les HV (un autohomenatge col·lectiu en honor vostre, ho reconec també) i farem que siguin l’inici dels nous relats que ens toquin escriure aquest cop. Tá clar?

Són:

1.      1)  Era la mirada d’un home decidit a arrossegar-la cap a un final que semblava no tenir fons. (A: Hystíria, HV 1)

2.   2) Entre els coixins del sofà, la 9 mm esperava, tranquil·la, el seu torn. (A: 9mm, HV 3)

3.   3) Al fons de la sala, s’obre una reixa.(A: Algun dia tindré un disgust, HV 4)

4.   4)  Al cap de cinc minuts que se li fan eterns, algú tusta la porta. S’hi apropa resolta. (A: Semblava paranoic, HV 4)

5.   5) Junts van fumar, compulsivament, callats. (A: Darrer comunicat, HV 8)

6.   6) Les primeres impressions, no acostumen a enganyar. (A: El veí de segons primera, HV 9)

7.   7) Jamás te perdonaré lo que me hiciste. Pero te quiero demasiado. (A: No beberàs, HV 5)

8.   8) “Les feines que es comencen, s’han d’acabar”, es va dir per dins. (A: La bona  veïna, HV 12)

9.   9) Aquest, és el dia que jo faig trenta anys. Sempre el recordaré. (A: L’illa, HV 13)

Per tant, el primer  membre de cada grup haurà de començar  el seu tros de relat, amb la frase assignada (el Grup 1, la frase 1; el grup 2, la frase 2,...)  La gràcia –o desgràcia de la tongada– rau en veure com aquestes nou frases que eren final d’un relats en generen de nous... Perquè de bons ja sé que ho seran.

Tots sou ja coneixedors del procediment a seguir, oi? Sou veterans! Si algú és novell o pateix Alzehimer, aquí té les normes.

I ara el que tots esteu esperant, oi? Amb qui m’ha tocat?  Ai, ai...! Serà amb aquell tanoca? Repetiré amb aquella veïna? M’haurà posat amb el nou? M’hauré escapat del pelma del veídedalt...? Com sempre, un cop fer el sorteig davant notari, veig que el destí marca camins inescrutables... Resulta que tots els grups són fets amb gent que normalment mai ha escrit res entre ells (ja és difícil i alguna excepció hi ha d’haver; per exemple, els que soleu escriure en castellà el destí us ha posat juntets). I tots esteu en una posició al grup que no teníeu de feia temps. Mira que bé! I s’han anar alternant veí-veïna en les posicions dins el grup. Ves per on! I més rar de tot plegat és que a mi m’han tocat tot de noies de companyes, tu...! Qui ho hagués dit! I a més, em toca ser el darrer del grup del darrer dels grups.  Així que em toca tancar la paradeta i abaixo la persiana. Ni fet expressament. Snif!

And the winners are...

2. Els grups

1.     1.  Zel,  Robertinhos, Montse Pes, Joan Gasull
2.      Srta. Tiquismiquis, Dissortat, Carme Fortià, L’Avi
3.      Sergi G. Oset, Viiullegeix, Carles Mulet, Mar
4.      Rafel, Sílvia, Khalina, Martí
5.      Puji, Gerònima, Mark, Marta
6.      Barbollaire, Glo.bos.blog, Monyofiné, Arare, Clint
7.      Palimp, Xurri, El Paseante, Duschgel
8.      Carme Rosanas, Edgar, Laura T. Marcel, GingebreMan
9.      La RaTeta Miquey, Joana, Alba, MK, Elveidedalt

3. El calendari

I quan serà això?

Doncs el calendari a seguir (que no seguireu, que ja us conec), seria el desitjable:

a) Del 24 de gener al 9 de febrer: el primer del grup té temps per passar-li al segon.

b) Del 10 al 25 de febrer: el segon del grup té temps per passar-li al tercer.

c) Del 26 de febrer al 13 de març: el tercer del grup té temps per passar-li al quart.

d) Del 14 de marçal 29 de març: el quart del grup té temps per passar-li al cinquè (si s’escau) o acabar el relat i enviar-me’l a mi.

e) Del 30 de març 15 d’abril: el cinquè del grup té temps per acabar el relat i passar-me’l a mi.

4. Els microrelats

4.1. El microrelat veïnal

Ah! I com no, a banda dels 9 relats resultants, farem alguna cosa conjunta alhora, oi? Com que ja estem saturats de bacanals i orgies, se m’acut fer el de sempre (diga’m original): un microrelat conjunt. Bé, en farem dos. Un com sempre: us he ordenat per odre alfabètic de blog (o nom, el que no teniu blog) i com ja sabeu, caldrà que aneu fent una frase que continuï la del veí precedent. Màxim 200 càracters! Aquí, en aquet microrelat, cada veí/ïna participarà un sol cop, i quan li toqui. Estigueu al cas. I mireu de ser ràpids quan us toqui.  Les vostres aportacions les aneu fent a mesura que us arribi el microrelat. I sempre m’envieu còpia a mi, perquè així veig si algú es despista o es retarda. La mecànica és fàcil: El segon de la llista (l’Alba) rebrà una frase (la meva). Haurà de fer-ne una i passar-li la meva i la seva, al tercer. El tercer, rebrà les dues i li passarà amb la seva aportació, al quart; el quart fa la seva i li passa totes cinc frase precedents, al sisè, i així anar fent tot construint una història que arribarà fins el darrer de la llista (la Viuillegeix), que rebrà les 37 frases precedents, farà la seva i tancarà el microrelat amb la frase 38. Tà clar?

Jo aniré publicant també les aportacions al blog en un post específic: “Darrer microrelat veïnal” i així el podeu anar seguint i veien com evoluciona sempre que vulgueu. I quedarà per la posterioritat.

4.2. El microrelat twittero

L’altre microrelat, serà un experiment. Sense gasosa. A diferència de l’anterior, tindrà tantes frases com vulgueu. Les que vulgueu anar afegint fins que tanquem la tongada. Però seran de 140 caràcters màxim. Per què? Perquè el farem a Twitter. (Els que no en tingueu, doncs ja tardeu en tenir-ne...) Amb el hagstat  #blogvilleHV14 podeu anar posant frases que segueixin el relat que jo he iniciat. Aquí no hi ha ordre ni concert. Ja sabeu que clicant en el hagstat, es poden ordenar cronològicament totes les aportacions i es van veient com va quedant el relat. Podeu posar-ne tantes com vulgueu i intervenir els  cop que vulgueu; però mai dos cops seguits! (com es fan els polvos, vaja...). A veure com surt tot plegat. Ja imagino que no tots participareu  (“fa mandra”, “és complicat”, “quin rotllo!”, “no tinc twitter”,  “em perdo”, i bla, bla, bla...) i  que alguns ho fareu més sovint que altres. Serà un microrelat twittero. Això no ho havíem fet, fins ara! Acabem amb una innovació! Que no sigui dit que a Blogville som uns carques!

I ja he començat!

#historiesveinals14
Va sortir dalt al terrat. La ciutat es despertava en aquells moments. Ell també. Una veu de dona el va cridar . "Véns?".

Em seguiu?

En fi, és tot!

Ah, no! M’oblidava...

5. L’ordre del Microrelat veïnal

L’ordre d’intervenció del microrelat veïnal és:

1.       Malerudeveure’t 2.      Alba

3.      A tot bloc!

4.      Aquari

5.      Ara mateix

6.      Aventures i pensaments de la Khalina

7.      Bocins de lluna

8.     Col·lecció de moments

9.      Cuchitril literario

10.  Cuentos prescindibles

11.   Des del meu mar

12.  Eduard

13.  Els gustos reunits

14.  En breve, más cuentos

15.   En el bosque de la larga espera

16.  Entre somnis i realitats

17.   Fantasia i erotisme

18.  Fons d’armari

19.  Garbi64

20. Gel de ducha II 21.  GingebreMan

22. Globos.blog

23. Ja ho heu aconseguit

24. L’Avi

25.  La Cullerada

26. La meva perdició

27.  La RaTeta Miquey i els seus pensaments

28. La Cerdanya des de can Fanga

29. Llampecs i trons

30. Llum de dona

31.  Mar i cel

32. Nausica

33. Paraules per tu

34. Post-its sacados de la papelera

35.  Too muchs trong ma non tropo per te

36. Turo Park

37.  Un lloc per a nosaltres

38. Viu i llegeix

6. Com comunicar-se?

Tots rebreu un email amb la relació de participants perquè tingueu el correu de tots i de cadascú, i us pugueu enviar relats i aportacions al microrelat. O citar-vos a cegues, si voleu! ;-)

En fi, endavant les atxes!

¡Campana y seacabó!

I som 38, al final!

En fi, essent les 24 h del dia 20, es tanca el termini per a participar a la 14a (i darrera) tongada de les HV. O sia, les Històries veïnals.  I en som 38! 9 grups. Un parell més i fem un altre grupet per ser grups de quatre. Però en fi, cap problema. Alguns seran de cinc membres...

I entre aquests, mantenim els clàssics de sempre que ens han acompanyat des del principi; repesquem a vells oblidats, recuperem a velles glòries, algunes velles glòries s'estrenen, i en trobo a faltar algunes (¿?), fidelitzem als darrers en incorporar-se i pesquem a algun passavolant i a més dels que veníeu darrerament, repetiu. Tenim de tot, vaja. Moltes gràcies a tots!


En fi. En breu us agrupo a la babalà, dic el motiu per a cada grup (versarà sobre les HV, aviso) i muntem un darrer cadàver veïnal, oi? Com a poètic epitafi... Snif!


I aquí els 38 veïns i veïnes eixerits i llampants! Aviat rebreu un correu amb els emails de tots per si heu de contactar i fer la roda. Mentrestant, el nom dels inscrits i els seus blogs.

Veí/ïna                            Blog

Alba Alba Arare Des del meu mar Barbollaire Un lloc per a nosaltres Carles Mulet Nausica Carme Fortià Entre somnis i realitats Carme Rosanas Col·lecció de moments Clint A tot bloc! Dissortat En el bosque de la larga espera Duschgel Gel de ducha II Edgar Cotes Edgar Eduard S. Eduard El Paseante Turo Park El veí de dalt Malerudeveure’t Gerònima Llampecs i trons Glo.bos.blog Globos.blog Joan Gasull Garbi64 Joana Llum de dona Khalina Aventures i pensaments de la Khalina L’Avi L’Avi La RaTeta Miquey La RaTeta Miquey i els seus pensaments Laura T. Marcel Mar i cel Mar Bocins de lluna Mark Olsson En breve, más cuentos Marta Paraules per tu Martí Aquari MK Cuentos prescindibles Montse Pes Fons d’armari Monyofiné Fantasia i erotisme Palimp Cuchitril literario Puji La Cullerada Rafel La Cerdanya des de can Fanga Robertinhos Too muchs trong ma non tropo per te Sergi G. Oset La meva perdició Sílvia Els gustos reunits Srta. Tiquismiquis Ja ho heu aconseguit Viuillegeix Viu i llegeix Xurri Post-its sacados de la papelera Zel Ara mateix

Anem fent llista cap a la darrera batalla...

Ara per ara, som 29 veïns i veïnes inscrits a la 14a Tongada de les Històries Veïnals. Llarga vida als valents en aquesta recta final!

Tenim fins el 20 de gener (d'enguany, és clar) per apuntar-vos a la darrera batalla de totes les batalles...

Els inscrits són 31!! (si algú es troba a faltar, m'ho diu).

Alba	Alba
Arare	Des del meu mar
Barbollaire	Un lloc per a nosaltres
Carles Mulet	Nausica
Carme Fortià	Entre somnis i realitats
Carme Rosanas	Col·lecció de moments
Edgar Cotes	Edgar
El veí de dalt	Malerudeveure’t
Gerònima	Llampecs i trons
Glo.bos.blog	Globos.blog
Joan Gasull	Garbi64
Joana	Llum de dona
Khalina	Aventures i pensaments de la Khalina
L’Avi	L’Avi
La RaTeta Miquey	La RaTeta Miquey i els seus pensaments
Laura T. Marcel	Mar i cel
Mar	Bocins de lluna
Mark Olsson	En breve, más cuentos
Marta	Paraules per tu
MK	Cuentos prescindibles
Montse Pes	Fons d’armari
Monyofiné	Fantasia i erotisme
Palimp	Cuchitril literario
Puji	La Cullerada
Rafel	La Cerdanya des de can Fanga
Robertinhos	Too muchs trong ma non tropo per te
Sergi G. Oset	La meva perdició
Sílvia	Els gustos reunits
Srta. Tiquismiquis	Ja ho heu aconseguit
Viuillegeix	Viu i llegeix
Zel	Ara mateix

Vinyoli a la sang

El 2014 serà l'any de totes les batalles, però també és l'Any Vinyoli, un dels meus poetes prreferits. Ja ho vaig dir fa temps. I per començar l'any, un poema del mestre.

PRIMER D'ANY

He sortit aviat a voltar pels carrers
de la matinada, he mirat els horts
de la nit freda
que finalment ha deixat entrellucar el nou dia.
He pensat que faríem
alguna cosa junts:
inventarem un núvol
de foc? Desviarem un riu?
Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?
Les mudes flors d’un altre
jardí, potser,
se’m tornaran paraules.
Aquest és el primer
dia de l’any:
et donaré dos llibres
que t’he comprat.
En un cafè
t’hi posaré minuciosament
endreces.

Beurem després alguna copa junts.

Joan Vinyoli (del llibre Ara que és tard)

Darrera tongada de les HV...

No. Això no és cap innocentada...

Fa sis anys, un friki de la catosfera, anomenat elveidedalt, va promoure un blog literari participatiu anomenat "Històries veïnals" per promoure la literatura 2.0 a la xarxa (excuses: el que volia era lligar i no avorrir-se). 

Des d'aleshores s'han generat 13 tongades d'històries conjuntes (12+1, pels supersticiosos), amb 123 relats escrits a quatre mans, 6 cadàvers exquisits,  3 microrelats i 1 Hipertext veïnal, fets tots ells, conjuntament entre més de 100 blocaires participants. Per no parlar del llibre Històries veïnals editat per micromecentage -encara queda algun exemplar!- i els sis volums que podeu troabr a lulu.com. 

I en el record, un parell de festes i trobades sonades (presencials i virtuals) entre altres galindàines que s'han anat fent en aquests anys. Per no parlar dels centenars d'emails tramesos, un vídeo promocional editat i altres encontres i coneixences de veïns i veïnes que tot això ha generat. El millor de tot, per cert. 

Però el veí es fa gran o mandrós. I per acabar bé el que va començar millor, proposa fer una darrera tongada i retirar-se, en pau, als quarters d'hivern. Tot té un principi i un final i les HV, també. La farem entre el gener i l'abril de 2014. No fos que ens distreguéssim gaire d'altres afers. 

Les normes, no cal dir-les, oi?

T'hi apuntes?  

Tens temps fins el 20 de gener de 2014. Aleshores, farem els grups, el calendari i direm el motiu dels relats. I també, del microconte, que sempre ve parell.

Si vols participar, deixa  un comentari al post o envia u email a: elveidedalt@gmail.com.

I bon fi d'any!

Concurs microcontes: "Canvia la història"

Un és pobre i il·lús. I com que sé que la Loteria de Nadal ni la Grossa em tocaran (tampoc hi jugo), almenys, potser, si arrepleg alguns vots vés a saber si guanyo aquest curs d'escriptura i em ve al cap alguna idea per compartir. Que el dic està sec.

He escrit aquest microconte a la pàgina de la Gemma Lienas que sorteja un curs d'escriptura. Es triste pedir pero más triste es robar...

De jove volia guanyar el Nobel de literatura. El seu mestre el va advertir: “Primer, hauràs de saber». Va estudiar. Va llegir. Va viatjar arreu. I va estimar tot el que va poder. Anys després, quan s’hi va posar, havia oblidat què escriure. Encara gargoteja fulls a l’encalç d’una idea.

Si us agrada, aneu AQUÍ i voteu. Si no, poz no.

El proper bestseller us el dedico. ;-)

De la carpeta del veí (26): Judici

Judici

«Jo també hi era aquella nit. I totes les anteriors. Cert. Per què no he dit res fins ara? Doncs perquè ningú m’havia vingut a buscar. Sí. Ja li ho dic: ho vaig veure tot. I ara necessito que ho sàpiga vostè, senyor jutge.

»Feia dies que venia observant-la. Sempre el mateix ritual. Arribava entrada la nit, sola, arrossegant les seves pertinences. Seia al banc de fusta que hi ha davant del caixer, a esperar.  Quan algú hi sortia, s’aixecava ràpidament i, abans que la porta es tanqués, la travava amb un pal. Després, arraconava aquella muntanya de bosses i s’acomodava al fons, fora de l’abast de les mirades insidioses. No imaginava que, des d’on jo m’estava, li podia seguir tots els moviments. Posava calmosament uns cartons a terra, s’hi asseia i es treia les sabates. I abans d’ajeure’s, feia un darrer glop a una ampolla de vi. Tenia uns moviments mecànics, repetitius. Segurament l’alcohol havia fet estralls en el seu organisme. Mussitava frases inconnexes amb algun interlocutor imaginari. A cops, guaitava amb mans tremoloses fotografies velles que treia de la butxaca. M’hauria agradat parlar-hi; escoltar la seva història de desarrelament i oblit. No ho podia fer. Sóc sorda i muda, jo. Ja ho sap.

»Aquella nit va ser esgarrifós. Feia dies que em fixava en aquells dos gamarusos. No era el primer cop que entraven quan ella era dins. Ho feien només pel gust d’emprenyar-la. La dona no responia mai als seus improperis. Els ignorava. Però aquell cop va ser diferent. Potser l’excés d’alcohol d’uns, l’esgotament de la paciència de l’altra van fer el fet. No ho sé. Vull ser imparcial, jo. Li explico tan sols el que vaig veure.

»Els cops de peu, les escopinades, les entrades i sortides, el raig de gasolina, el llumí, aquella flamarada,... De cop, tota la roba i els cartons cremant, el fum,... Em vaig socarrimar tota, jo també. Era com si el sol hagués esclatat de cop, als meus ulls. I després, res. Un silenci atàvic. Llum de sirenes, els bombers, l’ambulància, tota aquella gent allí dins... En fi, ja ho han vist desenes de vegades. El que no sabia és que ara els interessés les meves gravacions de dies enrere.

»Diuen que em quedaré cega. Les cremades m’han afectat l’objectiu, el cablejat i la sincronització amb la central de dades. Sento dir que ja no els serveixo. Però sàpiga que la nitidesa del record em cremarà per dins; en qualsevol magatzem on m’entaforin. Cregui’m.

I no. No tinc més res a dir. »

In memoriam

Pels qui us agrada caminar pel cantó salvatge de la vida...

http://www.youtube.com/watch?v=4p_cXfdz8Hw