Ahir em va sorprendre gratament trobar que la Pregunta del dia del portal Què llegeixes? (ja en sou membres?; mireu que en falten molt pocs perquè arribin a 15.000 inscrits!), doncs resulta que parlaven d'un subjecte de mal nom i pitjor reputació...
I seguint amb la diatriba de l'anterior post, espero que al meu bloc (de pisos) del nostre blog (de veïns i veïnes) no acabem com aquests d'aquí sota...
Jo si de cas, no penso obrir aquests que piquen a la porta on visc (ja sabeu que sóc el morós del terrat).
Imagino que un deu ser de Bankia i l'altre del PP (sigles de Pèrfids Perillosos). El de negre, rere seu, la Merkel, que pren nota.
La poesia és una manera de veure el món. I d’enfrontar-se
a la vida. Per això hi ha tantes maneres d’escriure poesia com maneres de viure. Hi ha tantes
maneres de fer poesia com poetes l’escriguin. I tantes maneres d’entendre-la i
estimar-la, com lectors s’hi enfrontin.
Per això és una art inabastable. Per això deu
ser que deuen haver-hi tants poetes i tanta gent que exerceix de poeta. I tan poca la que en llegeixi. A vegades penso
si en aquest país són els mateixos poetes que es llegeixen a si mateixos. I
mira que n’hi ha de bons... Perquè si una cosa tenim, són obradors de les
paraules. I tenim força lectors. Però són lectors de poesia?
Però com que sempre m’agrada compartir, us poso
un enllaç a una pàgina web que hi ha al YouTube
on podreu veure i escoltar centenars de versos de poetes. La de la Poesia als
parcs. Un cicle
de recitals poètics als parcs naturals del país. Una pàgina que també és
una mica meva en certa mesura. Una manera de conjuminar la paraula i la natura.
Aneu i escolliu. Hi trobareu centenars de píndoles poètiques recitades per
poetes del país en indrets, a cops, emblemàtics. Aviat, i malgrat la crisi —o
precisament per això— tornarem a iniciar el cicle d’engany. I us deixo un que m’agrada
de la poetessa Laia Noguera que vaig
conèixer un dia en un parc francès i que ens presenta aquest dia a Núvol.
Al fons de la sala, un dels encerts de la mostra. Una gran
foto de Triadú al seu despatxet casolà i, enfront, una taula amb reproduccions
d’escrits i cartes que algunes plomes rellevants de la vida cultura catalana,
li adreçaren en vida. Així podem saber
com era la cal·ligrafia de Sarsanedes, Sales, Baltasar Porcel, o Rodoreda (que
li assegura que ha trobat el “to” al la seva La Plaça del Diamant), per
dir alguns. I te les pots endur, com he fet jo amb la de Riba, que aquí mostro,
signada el 1953.Una veu en off va llegint-les en veu alta. Dels deu
escrits he trobat a faltar la locució d’un, la Palau i Fabre.Fa temps que publico a batzegades. Deu ser que les retallades i la crisi han arribat al replà i fa que cada cop tingui menys ganes d'escriure res. Potser em cal algun motiu...
El diumenge 10 dinaré amb les veïnes (dic "les" perquè ara m'adono que tot eren noies: la Glo.bos, la Rateta, la Gerònima, la Llum, la Mikis i l'Helena) amb qui vam organitzar el Sopar veïnal. Algú el recorda encara? Sí, oi? Era un dinar promès i les promeses s'han de complir. Noves propostes de rutes literàries per la city a càrrec de les noies de ConèixerBCN
Sota la mirada d’Albert Sánchez Piñol, ens endisem en el conflicte bèl.lic que va sacsejar la Barcelona d’inicis del segle XVIII. Una lectura innovadora del que fou un dels setges més llargs viscuts per una ciutat i una ruta que desgranna els espais barcelonins relacionats amb aquella tragèdia. Actual i intensa.
Què sabem de la Maçoneria?Dissabte, 16 de març - 11,00h
Entrades
Comentaris
Entrades
Comentaris
.JPG)
.jpeg)
.jpg)
.JPG)
.png)
.jpg)
.jpg)
