De lectura (u): Bosch, Lolita. Qui vam ser

Fluixet. Potser per començar deixa un cert gust a boca de voler-ne més, però certament, no m'ha enganxat. Tindria que haver començat per Elisa Kiseljak (2005) potser, com diu Alícia? (algú més l'ha llegit?). Als que us agrada això dels blogs i bitàcoles us agradarà el llibre, però. Sembla talment escric per a un blogista (amb fotografies i citacions de poemes ressenyats!). Bosch té un estil concís, sense parafernàlia, directe, precís. D'acord. Però a mi no em fa el pes. El tema, dieu? Doncs les relacions d'amor i desamor, com tot des de fa tres-cents anys... El títol, Qui vam ser, ja és tota una declaració d'intencions. per tant, anava avisat. I a més, autobiogràfic. Amb una estrucutra diferent, original a voltes (genial la narració de l'amiga (ella) que duu cartes al seu amic mort -que es diu Chucho però li diu Corina (!) i les diposita per un forat al nínxol, com si d'una bústia es tractés!) sí; però más de lo mismo. "G" (ell) va i ve de la vida d'ella. Ell són qui vam ser. Una caixa amb postals, uns records de joventut (Amor i cinema als bars de mala reputació), unes ciutats que distancien més que uneixen, cartes, ninots,...elements comuns per bastir una relació de parella. Novel.la breu, brevíssima. Us el llegireu amb el mateix temps que tardeu en fer un post(mortem?)

Bosch, Lolita. Qui vam ser. Barcelona: Ed. Empúies, col. Narrativa, 31. 2006, 96 p.