31 d’octubre del 2006

De lectura (dos): Emili Rosales: La ciutat invisible

Diguem que més que correcte. No apassionant, però. Emili Rosales juga a posar dues històries en paral.lel. A un galerista fill de La Ràpita (història A) li arriba misteriosament a les mans un mecanoscrit autobiogràfic d'Andrea Roselli, arquitecte italià del XVIII, que rep l'encàrrec del rei Carles III de tirar endavant una nova ciutat a prop del Delta de l'Ebre, a l'empara de Sant Petersburg (història B). El coneixement del diari personal i la singladura cap al fracàs conegut del somni il.lustrat, alterna amb la història real del protagonista, Emili Rosell, esquitxada per una relació d'amor i desamor. La trama avança amb la lectura del mecanoscrit i la situació de crisi del galerista i del seu entorn. Com a nexe, entre A i B, està la recerca d'un quadre de Giambattista Tiepolo un dels darrers mestres de l'escola italiana del vuit-cents i que mai s'ha trobat. Un quadre, com no, que plasma la bellesa d'una amant -la de l'arquitecte-, que és a l'hora la recerca del mateix amor de joventut del protagonista. Dues dones que la fan ballar als protagonistes. Dos homes en hores baixes, a la recerca d'un paradís perdut.
En el rerafons, en la història contemporània, es veu una crítica velada als tripijocs polítics i al transvassament del riu Ebre. Hi ha un joc de noms subtils en l'obra: l'autor és Emili Rosales; el protagonista, Emili Rossell, galerista; i l'arquitecte del mecanoscrit, Andrea Roselli. L'estil és d'una prosa prou acurada, poètica a voltes. La gràcia de Rosales està en la recreació dels ambients històrics vuitcentistes a les corts reials (Madrid i Sant Petersburg); el seu punt fort, en un lirisme acurat en els pensaments dels dos protagonistes que semblen viure una història parella separada dos-cents anys; i en un llenguatge veraç en els diàlegs. Tot tendeix a conjuminar-se en un in crescendo cap a un final previsible. L'obra va guanyar el Sant Jordi del 2004.

Més opinions als blocs de Més que llibres,i a aleixvidal, segurament, més encertadess que les meves.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Un llibre amb un plantejament interessant però que crec que queda una mica curt. A mi em va decebre un poquet.