27 d’octubre del 2006

De cinema (u): Scoop o no escups?

Vaig tenir la sort d'anar ahir a la preestrena de Scoop, la darrera del Woody Allen. M'agrada el cinema d'aquest home. Abans l'idolatrava; ara ja només l'admiro. Manhatan i Annie Hall estan entre les meves pelis preferides. Aquesta darrera, no. Però està bé, prou bé. Tan bé com l'Scarlett Johansson; però no millor que la Paz Vega o la Ingrid Rubio, per exemple. I és que a mi, m'agraden les noies de cabells foscos i llargs. Però al que anavem... La peli és d'un confecció rodona, perfecta. Molt a l'estil de les darreres del director-clarinetista (per cert, sabeu que filmarà properament una peli a Barcelona?). Si teníem pocs guiris, encara més!
La peli és un mix-max entre un thriller delirant i una comèdia d'amor a l'ús. I com a nexe, un Woody Allen en la seva salsa de personatge cínic, irònic i incisiu. Rius. Sí, vertaderament rius amb les seves ocorrències poca-soltes. Si la veieu en versió original (sempre fa de millor veure les pel.lícules en VOS) heu de saber molt anglès per agafar les seves sortides de to al vol, a la velocitat que parla l'homenet. La trama (només us l'anuncio), va d'una periodista novella (l'Scarlett) que amb la col.laboració d'un mag de pa sucat amb oli (l'Allen) volen demostrar la culpabilitat d'un noble adinerat i home de negocis que creuen és l'assassí en sèrie d'un seguit de dones tallades pel mateix patró i que deixa, com a tarja de visita, una carta de tarot. La gràcia de l'assumpte és que la sospita els la revela l'esperit d'un periodista famós mort fa poc i que se'ls apareix regularment per oferir-los l'exclusiva. Un guió delirant, molt allenià. Com a contrapès, la història d'amor entre periodista i arstocrata sospitós està servida. El final, us el reservo.
En el seu format i trama, la peli em recordà molt "Misterioso asesinato en Manhatan". El temps et passa volant, cosa que vol dir que t'enganxa, i et deixa el regust dolç d'haver passat una bona estona; però res més. No és per Òscar, però sí per videoteca. L'escena del vaixell navegant amb la mort al capdavant és molt felliniana. I el rerafons la ciutat de Londres (on està rodada) com abientació, totalment presicindible. Podria ser qualsevol indret. El millor, les converses entre els dos protas. No és mala actriu la Johansson (que vaig descobrir a La isla i em va semblar una nova nina barbie). Ara , em desdic. Però Diane Keaton sempre serà millor.
Per cert, pels no-anglòfons (com jo mateix) Scoop no té res a veure amb l'excreció bucal. Vol dir "exclusiva", que és el motiu darrer de l'acció que mou els protagonistes. L'obtindran? Va, aneu a veure-la i em dieu el què.

6 comentaris:

Montse ha dit...

Gràcies. Me l'apunto.M'agrada molt Woody Allen.

Doncs cap problema amb mi, company (sóc rossa i mitja melena) hehehehe!

El veí de dalt ha dit...

jbauer

ja em diràs el què...

arare

sempre es poden fer execpcions... xDDD

Anònim ha dit...

M'han fet els mateixos comentaris que fas tu, punts de contacte amb Misterioso asesinato en Manhatta i bona sense passar-se, però molt distreta. Les de l'Allen totes tenen 'alguna cosa', les millors i les pitjors, sempre hi ha trossos ben aprofitables.

Joana ha dit...

Sembla que l'Scarlette Johansson serà la nova musa d'en Woody. A Match Point va estar molt encertada. Una peli més seriosa que aquesta última. Distreta sí. En Woody és un geni!

Veí, al blogger hi havia problemes tècnics i s'ha esborrat el teu comentari. L'he rebut per correu. Gràcies ;)

Anònim ha dit...

Ahir vaig estar a punt d'anar-la veure, però al final vam anar a veure "Los hijos de los hombres". Dimarts, però, hi aniré. Estic segura que m'agradarà...

Tinc els cabells foscos i llarg... ;)

Montse ha dit...

Ep, veí, acabo de veure Scoop i m'ha encantat! Gràcies (again) per la recomanació.

P-tontets