23 de febrer de 2007

De lectura "Candelaria" (10-12):´Útimas tardes con Teresa, Amorrada al piló i Seda

Vaig llegir el post on tan amablement, la Candela, em citava. Valens, això ja fa pudor. De tant afalagar-nos, semblem cotons ensucrats de fira. I què? Jo li recomano lectures i ella em fa cas. Ella em cita, i jo també, Ella es despulla, i jo no (i no sabeu la sort que teniu..!). Ella està iLUMInada i jo també. Jo escolto molt i parlo poc. D’altres parlen molt i no escolten. Però com que sí que conec el que recomano (com molts de vosaltres feu); el seu post m’ha vingut bé per fer aquest. I seguim per bingo!

Com que darrerament veig certs aires de nostàlgia en alguns blogs del replà, i aprofitant que aquests darrers dies anem de litera-dura, engalzo tres obres que ja tots coneixeu i en recupero paràgrafs que en el seu dia vaig remarcar en llapis al marge. No sabeu com es de divertit això de rellegir llibres guixats (ja ho sabeu que jo guixo els llibres, oi?; bé, ho guixo tot, menys el talonari de xecs, que d’aquests no en tinc), i mirar deu, quinze o vints anys després què hi posava amb una lletra impossible.

No li explicaré a la Candela el suplici del pobre Pijoaparte amb la burgeseta Teresa, al llibnre del Marsé, Últimas tardes con Teresa però li avanço un pensament de la infermera que cuida la Maruja a l’hospital sobre com les noies “ens veieu a venir”. En aquell moment (1983; també signo i poso data als llibres), vaig escriure al costat, i no em demaneu perquè: “La història de sempre. Elles no perdonen. Ho veuen tot”.

«Des de el cuarto contiguo, Dina, que les estaba escuchando, comprendió enseguida lo que pasabay sonríó mientras le tomaba el pulso a la enferma: Teresa empieza a formularse los sentimientos de su amigo. Siempre seremos tontas las mujeres, pensó. Dina sabía mucho del amor. Sabía, por ejemplo, que la afirmación amorosa del tipo más peligrosos como amante consiste en negar en todo momento la existencia del amor, en no dejarse amar; pero sabía también que algo en él, en su tranquila voz sin historia, en sus agudos y sarcásticos ojos y en sus manos egoístas y rápidas, sugiere al mismo tiempo que no esta aquí para otra cosa que para ser amado. Y el murciano también debía saber algo de todo eso, porque durante los últimos día, a despecho de lo tierno y reflexivo que se mostraba con Teresa (Dina les había sorprendido en el saloncito no pocas veces, arrullándose casi) había sabido mantener en todo
momento ese tranquilo desafecto tan necesario para que las azules pupilas de su amiga se llenaran de duda y de interés.» (p. 179)


Un segon extracte el trec d’una novel•la sense cap pretensió literària més que entretenir, prenent el sexe com a pretext (un exercici molt sa) i que es va posar de moda fa uns anys. De moda per una certa transgressió que ara faria riure. Una obra que també li recomana l’Arare, la meva alter ego blogaire (ella, però, dona de mar endins, jo home de terra ferma; ens haurem de trobar a la línia de costa, doncs).

És d’Amorrada al piló. Aquí, s’evoca un relat radiofònic a l’emissora on treballa la Marta, la locutora calenturrienta protagonista de la novel•la. És la història d’un bell morir amb un cul com a referent. Una de els parts més interessant de l’anatomia femenina, per cert. O no, companys? Escrit al marge
(1983): “Bo. Per petar-se (sic) el cul.”

«Ella li va agafar la mà i el va obliga a ballar, a acostar-se al seu cos, a besar-la a treure’s la roba... I ell se sentia excitat com mai i obeïa.
És girà oferint-li l’esquena i refregant-li el cul amb moviments forts, rítmicament arrítmics, lineals i circulars. Els seu cos no desitjava altra cosa que aquell tros de carn curvilini, no desitjava tocar-li els pits, ni despullar-la, ni besar-li els llavis, el ventre, el coll o les cuixes.
Els seus dits, les seves pupil•les gustatives es delien per grapejar, humitejar i masegar aquell esplèndid paner, suau i blanc com un glop de llet.
I ho feia, emborratxat per aquella música i pel perfum que el cos de la noia desprenia...Agenollat a terra, contemplant el cul nu, encara més excitat...
I va succeir el que ell estava anhelant.
Ell no era, en aquells moments, res més que una víctima.
Embriac com estava, ni sospità per un moment el risc que corria.
L’excitació augmentà de forma tal que l’explosiu desenllaç es va fer imminent.
L’espetec arribà, en tres temps espaiats, en tres petites detonacions, com si es tractés d’una escorreguda orgàsmica qualsevol.
I el pobre executiu —gens agressiu— poca cosa va poder fer en rebre els cops de cul, les natjades que acompanyaria l’esclafit de la ventositat.
Aquell aire nou i dolç va omplir la casa completament i ocupà tota la capacitat dels seus pulmons causant la suspensió de les seves funcions vitals.
El divendres al vespre el van trobar mort prop de l’estació al metro.»
(pàgs. 48-49)

I ara una tercera, la millor potser. És de “Seda” (1997), que molts haureu llegit. I li vam recomanr el Gatot i un servidor. Un llibre que demostra que una estil breu és molt més evocador que planes i planes escrites. Com la poesia. El viatge, al fons del desig. És a la part final de l’obra, quan Madame Blanche transcriu a Hervé Joncour, el marxant de seda, l’escrit en japonès que li ha deixat Hara Kei, el seu malson impossible, abans d’abandonar-lo definitivament per no morir de follia. Jo no vaig escriure res al marge; però és un extracte que sempre recordaré perquè, sense cap grolleria, em va excitar sobremanera. Clar, que portava vuitanta planes llegides intesament.

«(...)
ella s’aturà. Contineu, si us plau, va dir ell.

és bonica la teva mà sobre el teu sexe, no paris, m’agrada mirar-la i mirar-te, senyor estimat meu no obris els ulls, encara no, no has de tenir por, sóc prou teu, em sents? Sóc aquí, et puc tocar, això és seda, la sents?, és la seda del meu vestit, no obris els ulls i tindràs la meva pell,

va dir ella, llegia a poc a poc, amb una veu de dona infant,

tindràs els meus llavis, quan et tocaré per primera vegada serà amb els meus llavis, quan et tocaré per primera vegada serà amb es meus llavis, tu no sabràs on, en un moment et sentiràs la calor dels meus llavis, damunt teu, no pots saber on si no obres els ulls, no els obris, sentiràs la meva boca allà on no saps, inesperadament,

ell escoltava immòbil, del butxacó del vestit gris sortia la punta un mocador blanc, immaculat.

potser serà en els teus ulls, posaré la meva boca damunt les parpelles i els pestanyes, sentiràs l’escalfor penetrar dins el teu cap, els meus llavis en els teus ulls, endins, o potser serà en el teu sexe, hi posaré els meus llavis i els desclouré davallant a poc a poc,

va dir ella, teia el cap encorbat sobre els fulls i es passava un mà pel coll, lentament,

deixaré que el teu sexe clogui la meva boca, penetrant entre ells meus llavis i empenyen la meva llengua ,m la neva saliva davallarà per la teva pell fins a la teva mà. El meu bes i la teva mà, un dins de l’altra, sobre el teu sexe,...


ell escoltava, tenia la mirada fica en un marc de plata, buit penjat a la paret,

fins que al final et besaré damunt el cor, perquè et vull, mossegaré la pell que batega sobre el teu cor, perquè et vull, i amb el cor entre els meus llavis, seràs meu, de debò, amb la meva boca al cor seràs meu, per sempre, si no em creus obre els ulls senyor estimat meu i mira’m, sóc jo, qui podrà esborrar mai aquest instant que s’esdevé i aquest cos meu ja sense seda, les teves mans que el toquen, els teus ulls que el miren,» (pàg. 85-86)


Buf! Algú us ha escrit alguna vegada (no dic si us ho han dit) de res semblant?

No el/la deixeu anar mai, si és el cas.

20 comentaris:

Joana ha dit...

Bon dia veí,
Fa poc he rellegit Seda, crec que és per rellegir.lo de tant en tant.Et deixa el cos sedós, senzillament tocat, amb tanta delicadesa.
Els altres dos me'ls apunto.
Quina feinada amb tanta lectura.
Que passis un bon cap de setmana!

Tondo Rotondo ha dit...

Salut,

Doncs m'agrada! Acabo de recuperar els dos llibres de la maria Jaén que tinc (desconec si n'ha escrit més, suposo que si, tot i que crec que treballa eo ha treballat en algún culebrot).

L'Amorrada el Piló vaig llegir-lo ¡¡ARA FA 11 ANYS!!! El nadal de 1986: que jovenet! Jajjajajaj i sauna, l'altre l'any 1988. Recordo també que vaig anar al conema a veure'n la pel.lícula de l'Amorrada... però res a veure.

Penso que els posts de la candela (no els d'ara...) ben bé podríen agrupar-se en un llibre eròtic!

Anònim ha dit...

Crec que la Candela no es menja ni un rosco a pesar de tanta tonteria.

nimue ha dit...

Seda és una meravella! és un dels llibres que acostume a regalar perquè el trobe deliciós, bellíssim.

Arare ha dit...

Si.

violette ha dit...

Uffffffff!! és delicat i bonic, però llunyà. I consti que això no és cap inconvenient, és només una reflexió respecte al moment que estic vivint.

Mikel ha dit...

bufff jo es que soc mes de veure les pelis que de llegir els llibres...perdo perdo , ja callo ;-)

Clint ha dit...

Veí, em penso que m'apunto a aixó de llegir-se Seda, tots el deixeu tant bé...i no se si algú t'ha escrit, o t'ha dit mai això..però si t'ho fan, una mica nerviós si que et poses segur!

De l'amorrada al piló, no puc evitar (i ho intento) treure'm del cap un gag de la Trinca en un d'aquells programes que feien fa mooolts anys, és com un càstig!

cruella ha dit...

"Algú us ha escrit alguna vegada (no dic si us ho han dit) de res semblant?"

La pregunta, davant de tanta bellesa, és: hauria jo de deixar ja d'escriure, i emmudir?

Cruella, de nou ha dit...

Acabo de llegir el comentari anònim sobre la Candela. Permet-me que et digui, Anònima Presència, que ets tan covardica que fins aquí arriba la ferum hormonal.

Candela ha dit...

Ei... Vei moltes gràcies!!!! Un post fantàstic!!! Em costa trobar temps per llegir amb calma com jo voldria i em fa por deixar-ho a mitges, espero que no!

Anònim...juas juas juas...m'has fet riure molt per el modus operandi. Diu molt de tu.

El veí de dalt ha dit...

Joana,
feinegem, feinegem, que la civada guanyarem...

Tondo,
el segon, "Sauna", és dolent del cagar. No sé si va fer res més de bo, la xicota.

Anònim,
no m'agraden els anònims. I m'és igual si és cert o no.

Nimue,
je en som dos

Arare,
Doncs agafa'l fort.

Voliette,
un moment "sibilant", pel que veig...

Mikel,
no callis coi! si no, no et sentiré!

Clint,
no recordo aquest gag que dius, erò me'l puc imaginar.

Cruella,
pobre de tu que facis cap de les dues coses! (A l'anònim/a, ja l'he respost)

Candela,
llegeix, que és bo pel sexe i l'esperit...anònim!

Robertinhos ha dit...

Gran llibre el del Pijoaparte

Jo recomano el llibre de Chicos prodigiosos del Michael Chabon

una abraçada veí!

Oriol ha dit...

amb la de llibres que m'aneu/ens aneu recomanant, hauré de començar a pensar en reencarnar-me amb president del govern o director general del Corte INglés. Necessito moltes vides.
La candela no es menja un roscu? això de roscu és com lo de "muñeco"?

Alepsi ha dit...

Està clar, Veí, que l'home que em faci sentir això amb les paraules que escrigui pensant en mi... em tindrà guanyada per tota la vida... buffffff!!!!

Jo ja no dono l'abast amb tantes recomanacions!!! :(

crue ha dit...

Veí: aquell link que m'has passat no xuta. T'ho faig saber.

allenja ha dit...

Em va agradar molt Seda, la imaginació habitualment és la nostra perdició però "el guapu del profe italià" ens ha demostrat que també pot ser la nostra salvació...

El veí de dalt ha dit...

Robert,

NPI d'aquest llibre ni autor. Apunto

Oriol,
Si et fas Dir. Gal. del Corte Inglés em demano la planta de lenceria femenina.

Alepsi,
algú ho farà...

Crue,
el link o el post? A mi si...

Alleja,
"guapo profe italià?"; estic fatal...no recordo...

Candela ha dit...

NO TENEN AMORRADA AL PILO A LA BIBLIOTECA!!!! Els faré una queixa!

Pablito ha dit...

Em vaig quedar garratibada després de llegir Seda.Va ser un despertar espectacular.