5 de febrer del 2007

Lectures recomenades per la Llibreria 22, de Girona

Deambulant per blogs, he anat a petar al de Flux, del Jaume Subirana, antic conegut i darrerament coincident en afers literaris, i fins fa poc, director de la Institució de Lletres Catalanes. Li manllevo la relació dels millors 22 llibres del 2006 que recomana la Llibreria 22 de Girona. Un encant de llibreria, per cert; si mai aneu a la ciutat immortal segur que hi trobeu alguna cosa del vostre gust. Les llistes sempre tenen trampa, ja ho sabeu els/les que aneu sovint a llibreires; però sempre orienten, oi? Potser als que llegiu el post també us dono alguna idea. Per això ho faig, també. I si no, afegiu-ne d'altres títols per mi. Us ho agrairé.

Els títols són:


  1. L’habitació grisa, de Mònica Batet

  2. Si menges una llimona sense fer ganyotes, de Sergi Pàmies

  3. Laura Sants, d’Emili Teixidor

  4. Farsa, de Màrius Serra

  5. Un home de paraula, d’Imma Monsó

  6. Herba d’enamorar, de Teresa Moure

  7. Bogeries de Brooklyn, de Paul Auster

  8. La història de l’amor, de Nicole Krauss

  9. Dos dies més de sud, de Francesc Parcerisas

  10. El cop de la destral, de Jordi Larios

  11. De Robinson Crusoe a Peter Pan, de Vicenç Pagès

  12. Exploracions/notes i converses de literatura, de Miquel Pairolí

  13. Deu raons (possibles) de la tristesa del pensament, de George Steiner

  14. Memòries d’un espectador, de Carles Sentís

  15. Assaigs. Llibre primer, de Michel de Montaigne

  16. Republicans jugant amb foc, d’Àngel Duarte

  17. Els mestres de la República, de Raimon Portell/Salamó Marquès

  18. El búfalo de la noche, de Guillermo Arriaga

  19. Detrás del hielo, de Marcos Ordóñez

  20. Vinieron como golondrinas, de William Maxwell

  21. Travesuras de la niña mala, de Mario Vargas Llosa

  22. En los oscuros lugares del saber, de Peter Kingsley

Algú se n'ha llegit algun i me'l recomanaria? Estalvieu-vos els següents pels motius que explicito, i així de pas, faig una mica de breu crítica literària.



  • 2. Ja l'he llegit i us vaig deixar un post fa uns dies. Paga la pena.

  • 3. No puc amb el Teixidor. I mira que el primer llibre que recordo haver llegit de petit era un seu (Un aire que mata, en castella). El segon va ser un de Cela, per cert (Cuentos para leer después del baño). -Osti! Això m'ha donat una idea per a un post!-. Però des de El llibre de les mosques no vull que em prengui més el pèl. Em va avorrir sobiranament.

  • 4. No estic ara per Serra's. És un mag de les paraules, però enfarfega. Amb tot, tinc pendent encara el Mon oncle (que crec que em plaurà) i vull seguir un ordre lògic.

  • 5. El tema no m'atrau gens ara (sabeu de què va, oi?) . I nois/noies, no sé què li han vist a la Monsó. Els seus anteriors llibres tampoc eren re de l'altre món, al meu parer. Sento que el seu marit morís; però m'ha fet sempre un cert repelús aquelles obres inspirades en morts d'éssers estimats i que després prenen un aire comercial.

  • 7. Ja el tinc a la filera de pendents. Auster també és un mestre de les situacions. Però quan algú es posa tan de moda, malfieu-vos. Llegiu d'ell Tombuctú, ben recomanable. O Leviatán.

  • 17. No sabia que el Portell també fes història (el feia autor de guies de descoberta). Però del tema de la Repúblcia , estic saturat darrerament. M'apassiona la història, ho sabeu; però vull literatura. Bé, sexe i literatura :-P

  • 21. Aquest sí que és "dels grans". Un pèl fatxot el paio, no tant com el Sentís (sabíeu que va entrar amb les tropes franquistes a Barcelona, el 39, vestit de moro?) però un dels grans en castellà. Ja fa temps que vaig deixar de valorar una obra artística pel pensament polític o situacions personals de l'autor que hi ha al darrera. És difícil, no estar condicionat per la vida pública d'un autor i fer-se prejudicis; intento evitar-los (podría ser el cas del Cela, una fatxa de culló de mico; però un geni del castellà). Segur que per força heu llegit alguna cosa de Vargas Llosa. Encara recordo la seva primera novel.la breu Los cachorros. Però, de les que li conec, em quedo amb La guerra del fin del mundo. Inquietant, i amb Pantaleón y las visitadoras, per petar-se de riure.

Avui m'ha sortit el veí més lletraferit. Si teniu alguna altra recomanació (no poètica, que em surten per les orelles) per fer-me, serà ben acollida. I passo pàgina.



27 comentaris:

Montse ha dit...

Auster em cansa, però El gran libro de las ilusiones em va fascinar.

Un home de paraula no el penso llegir.

Vargas Llosa fa mil anys que no el llegeixo, però amb el de Pantaleón m'ho vaig passar molt bé. d'ell, no? (em va agradar molt)

Tinc Herba d'enamorar a la prestatgeria, per estrenar.

De Màrius Serra n'estic fins al monyo (he dit monyo) i és que me'l trobo fins i tot a la sopa i ja em cansa.

L'Emili Teixidor m'agrada a mitges (vaig aconseguir acabar Pa negre) i no em ve de gust llegir-lo, ara com ara.

Com que dius que no vols poesia, ja no et recomano els poemes de Màrius Sampere, que són una petita meravella.

I no fa massa, en Sani i el Saragatona recomanaven el primer llibre d'Assaigs de Montaigne, que encara no m'he comprat, però que ho faré, si no el trobo a la biblioteca del meu poble.

Bona nit i bon sexe (com que dius que...)!

ah! i bona lectura!

El veí de dalt ha dit...

Ei, Arare. Tu no descanses, eh? Acabo de llegir fa poc el darrer llibre de Màrius Sampere. Sí, m'agrada molt com escriu i com juga amb les vivències i els records, però em desplau un cert misticisme que li entrevec (vaja, és claríssim) en els seus textos. Recordo els comentaris del Montaigne fets pel Sani i la Saragatona; però noia, em fa mandra. Del Serra, sí que es fa (o el fan) pesat el noi, però m'he autopromès llegit Mon oncle i jo sóc dur de mollera. Com tu.

onix ha dit...

Molt bona recomanació caldrà felicitar als de la 22 ,ja ho faré de part teva XDDD a mi si m'agrada el Teixidor, va.. i en Màrius Serra també què tens linkat el Queimada ;) igual et visita XDDDD , el del Sergi Pàmies em va agradar molt el post perquè el llibre m'ha flipat . Res, Què son molt d'agrair posts com aquest ;)*******

Mikel ha dit...

Jo es que sempre m´espero a que surtin les pelis ;-)

Montse ha dit...

Estic d'acord amb el que dius de Sampere: traspua misticisme per tots els porus. Malgrat això, el seu llenguatge és acurat i sap jugar molt bé amb les paraules. A més, fa molts anys el vaig conèixer personalment, em va fer unes fotos d'estudi precioses. Suposo que ho saps, que és un artista!

Però tens raó. És massa místic.

I ja que hi som posats et diré que tinc -també- pendents de lectura:

- Los girasoles ciegos (Alberto Méndez)

-Dillatari (Ponç Pons)

- El sexo bajo sospecha (Claudia Truzzoli) (assaig: crítica dels prejudicis de gènere que determinen comportaments i actituds dels dos sexes en els seus rols respectius)

hm.. n'hi ha més, però amb aquests en tinc per uns tres mesos (si vull aprofundir bé, ep!)

Ah! I a la tauleta de nit tinc L'Odisea, que estic rellegint (t'ho juro, si no em creus en faré un reportatge gràfic)
:P

Anònim ha dit...

Tots són ficció, oi? He d'alternar, si no no puc... ara estic llegint la Catedral del Mar, però el d'abans va ser 'Una breve historia de casi todo' de Bill Bryson (vaig fer un post). Si et ve de gust divulgació científica és molt recomanable.

Anònim ha dit...

Llista del 1986???? Veí, estàs fatal.

Jo et recomano un autor BESTIAL. De gran, vull ser com ell: Adam Bodor (El districte de Sinistra i La mort de l'arquebisbe).

Per cert, això d'intentar que les idees (per anomenar-les d'alguna manera) de l'autor no et condicionin és difícil, però si l'autor és sublim és possible. Com a mostra, un botó: Jose Saramago :-PP

El veí de dalt ha dit...

Ònix,
De re dona. A servir.

Mikel,
si; a mi també em va agradar "La Blancaneus" ;-p

Arare,
no conec el Ménddez aquest q comentes. Pel que fa a Ponç Pons, és un dels meus preferits. És dels que té el llenguatge més ric: és clar, està tocat pel vent de l'illa. L'Odissea el vai llegir, a prtits tastes, fa dos anys, en la versió de Riba. Només per voluntariosos. Uf!

Crue,
estic fatal. Sí. En teniu la culpa vosaltres. Ja ho he esmenat. Això rai! Venint de vós, corro a buscar el Bodor que dius. Jo, com que ja sóc gran, només puc aspirar a pujar un pis més amunt. I el Saramago és sublim, pel que diu i pel que escriu. Però jo em referia als fatxes que (d'ara i del passat) creen, escriuen, filmen, pinten, esculpeixen, musiquen, (follen?), de forma espectacular i com a persones (pel que opinen o manifesten) són un zero a l'esquerra.

Joana ha dit...

Sí veí, la llibrria 22 és un lloc per perdre-s'hi. Alguna tarda hi vaig a remenar llibres, els toco, els oloro i llegeixo de què van. També s'hi fan molte presentacions de llibres ab l'autor . Molt recomanable.Si publiques el teu, jo et faré el pròleg!!! ;)
Jo ara llegeixo Una mujer difícil de John Irving i El retrat de Dorian Grey...i tinc una pila que m'esperen.
una abraçada!

Candela ha dit...

¿I no hi ha cap llibre de contes per llegir al bany?

(ja he fet el meu comentari intel.lectual del dia)

Joana ha dit...

Candela,
Hi ha un llibre de contes de l'editorial Tusquets : "Cuentos eróticos de Navidad" per llegir a estones allà on vulguis de dferents autors i a un preu molt assequible( 6 e ), amb humor i sexe parlant del Nadal. Te'l recomano. Jo el vaig regalar i va agradar molt ;)

Anònim ha dit...

Benvolgut Veí, (ja sé que jo sempre escombro cap a casa) però dins del món literari m'agradaria veure alguna novela gràfica (o cómic)...I perdoneu la simplicitat.

Alepsi ha dit...

Quina desgràcia, veí, no haver-me'n llegit cap dels 22.... em guardo el post i començaré pel primer i acabaré per l'últim (i deixaré de banda els que ja dius que no valen la pena, de tu me'n refio... jajajajaja!).

Clint ha dit...

Ei veí, jo es que t'anava a recomanar el numero 25 però nomès n'has posat 22!
Jo l' últim que he llegit és En Fermí i la Valentina, una bella història d'amor entre dos ratolins que es coneixen en un xat! (i a sobre té dibuixos!)

SU ha dit...

Veí,

Les de Llegeixes o què?! ja vam deixar dit que aquesta llista no ens afecta gaire... (a l'adreça antiga, http://llegeixes.blogspot.com/, ho podreu comprovar).

De la llista, l'únic que tinc a casa a la prestatgeria de "llibres per llegir abans que s'acabi el 2007" està "Deu raons (possibles) de la tristesa del pensament", de George Steiner.

Quan ho faci, segur que ho pengem a bloc.

Petons, abraçades i bones lectures!

SU, la meitat...

Ferran Moreno ha dit...

Vaja, l'únic que he llegit i et podria recomanar no vols llegir-lo :-p És el de l'Emili Teixidor, encara que no m'ha agradat tant com Pa negre i algun tros l'he trobat una mica avorrit.

Quant a la resta, tinc els d'Auster, Moure i Pàmies a la pila.

Déjà vie ha dit...

ostia tu q malament q vaig jo!!!
Bogeries de Broklyn el vaig comprar pro encara no l'he llegit. Busco el moment, encara q diuen q es molt bó.
Es clar, Paul Auster...
d moment m'estic llegint, en el blanc d Ken follett. I be, ultimament em costava enganxar-me a algun i akst sembla q ho ha aconseguit.

montessorifueunagranpsiquiatra.blogspot.com ha dit...

He tomat nota de Peter Kingsley necessit forçar l'intelecte i deixar la ficció una estona
he anotat també els de Cru a continuació...
Per cert veí, ja tens la petició formal al meu blog nou, esper que sigui suficient pel senyor...

El veí de dalt ha dit...

Allenja, em deixes amb un pes a les espatlles que no sé si sabré sobreportar. Espero que darrera el teu blog no s'amagui d'incognit el porter del meu bloc (el de pisos); que és un masclista empedreït, i em vulgui fer caure en la trampa. Em sento honorat que el teu primer post sigui adreçat a la meva humil persona i que, no dubtis, acompliré l'encàrrec amb tota la meva bona (i gens santa) voluntat. Espero però, seguir-te veient posts al nivell del teu anterior bloc. Em demanaré, si em permets, ajut als companys mascles del replà. I en faré uan reflexió que espero, no us decebi. Amb tot, he vist poca acollida a la iniciativa de la Crue en el món blocaire femení (per no dir zero patarero). O és que, com sempre, les noies heu d'esperar que els homes moguem fitxa per sentir-vos alleugides i segures? Deu ser això... ;.)

Oriol ha dit...

vei, l'últim llibre que he llegit és "En Teo va al Circ", com diu la Candela, jo també ja he fet el comanteri intel.lectual del dia.

Anònim ha dit...

Jo també em refereia a això mateix, Veí. O no saps que de fatxes n'hi ha tant de dretes com d'esquerres?

Anònim ha dit...

Per cert, Allenja, que el teu nou blog no permet comentaris si no estàs registrada a Blogger. Per tant, no hi puc escriure!. FAig servir el blog del Veí per a tal finalitat, que espero que no li importi.

Deia, Allenja, que espero amb deler el teu post només per a noies.

Quant al "post per a nois" que li encarregues, sàpigues que només és un, i és aquest:

"Avui és una merda perquè ha perdut el Barça. Encara sort que he follat. FI."

montessorifueunagranpsiquiatra.blogspot.com ha dit...

Cru, sempre cru

Júlia ha dit...

Una llista que no m'acaba de fer el pes, encara que aquesta llibreria és un lloc magnífic. És, efectivament, una llista de botiga, més aviat. Sobre Pàmies, ja en vaig parlar també al blog, crec que s'hauria de marcar fites més compromeses. NO m'acaba de fer el pes, tampoc, Teixidor ni Serra. I Imma´Monsó menys, però val més `caure en gràcia que ser graciós. Auster em sembla també una mica sobrevalorat. De la resta n'hi ha de molt bons i interessants, no els he llegit tots. Vargas Llosa pot ser més o menys 'fatxa', però això no vol dir que no escrigui molt bé, també ho era Pla -de fatxa-, jo m'havia llegit gairebé tot el que escrivia, fa anys, però no aquest darrer. Sobre Sentís, un home interessant, que anat evolucionant amb els anys, el franquisme va aplegar molta gent liberal, que no era exactament fatxa, encara que la parafernàlia del règim fes forat en alguns jovenets d'aleshores. Crec que és un home que ha tingut una evolució determinada, que ha viscut molt i que paga la pena llegir aquest llibre, que aplega uns anys concrets de la seva vida. Al menys per adonar-se que no tot és blanc o negre, per cert. De Montaigne, res a dir, un clàssic de sempre.

Júlia ha dit...

Los girasoles ciegos, que menciona Arare, és un gran llibre, que ha funcionat, en principi, pel boca-orella. Méndez és mort, tot un personatge, una mica misteriós, de qui fa algunes setmanes la Vanguardia va parlar en un suplement.

Júlia ha dit...

Ordóñez és, també, un escriptor molt interessant i un personatge singular, però aquest darrer no l'he llegit.

efe ha dit...

Ostres, recomanen Montaigne. Així m'agrada, arriscant.