De la carpeta del veí (4): Dubte impertèrrit

(foto treta de www.loquo.com)

Dubte impertèrrit

Em demano on ets ara.
Qui ocupa les estances que pintàrem,
amb qui inventaràs receptes
qui et farà massatges
i on desaràs les cartes.
(Si li plaurà ser damunt o dessota.)

Em demano
si creues les cames en beure el cafè,
si et pessigues nerviosa el llavi;
si escoltes Vinicius,
si renegues de tot,
si duus mitges negres o si passes la balda;
encara

Em demano aquestes i tantes altres coses
abans de jeure de nou amb tu,
en un trèspol de branques inacabades,
quan la son ens desfà els retrets
i aquest fum incita l’oblit
del temps que ajornàrem,
d’un delerós miratge.

Em rendeixo de bell nou a tu,
a l’escalfor dels teus pits;
la mirada baixa.

Demà, en llevar-me l’alcohol,
tornaré a demanar-me les mateixes coses.

Benèvolament incòmodes...

Li ha caigut al veí, de la carpeta, ahir que era lluna plena...