30 de juliol del 2007

De la carpeta del veí (4): Dubte impertèrrit

(foto treta de www.loquo.com)

Dubte impertèrrit


Em demano on ets ara.
Qui ocupa les estances que pintàrem,

amb qui inventaràs receptes

qui et farà massatges

i on desaràs les cartes.

(Si li plaurà ser damunt o dessota.)

Em demano
si creues les cames en beure el cafè,
si et pessigues nerviosa el llavi;
si escoltes Vinicius,
si renegues de tot,
si duus mitges negres o si passes la balda;

encara

Em demano aquestes i tantes altres coses
abans de jeure de nou amb tu,
en un trèspol de branques inacabades,
quan la son ens desfà els retrets
i aquest fum incita l’oblit
del temps que ajornàrem,
d’un delerós miratge.

Em rendeixo de bell nou a tu,
a l’escalfor dels teus pits;
la mirada baixa.


Demà, en llevar-me l’alcohol,
tornaré a demanar-me les mateixes coses.

Benèvolament incòmodes...


Li ha caigut al veí, de la carpeta, ahir que era lluna plena...

16 comentaris:

onix ha dit...

(comentari sense filtre)
M'ha agradat molt , molt i ja no per les paraules i el sentiment que traspuen , sinó perquè veure què hi ha homes amb sentiment i què és qüestionen les mateixes coses em torna la confiança en el genere masculí, tot i què no soc gens feminista simplement els anys em van tornant escèptica
;)********

Anònim ha dit...

Foto treta de www.loquo.com?? Es una broma?!

Josep Maria Yago Suau ha dit...

felicita el veí

euria ha dit...

Bon dia veí!!! Espero que et vagin caient coses d'aquesta carpeta :)M'ha agradat. Està b saber que la gent tb dóna voltes a les coses. Salutacions ben fresques ;*

Abogadaenbcn ha dit...

Felicitats vei! Igual que euria et dic que tant de bo caiguin moltes més coses de la carpeta!

Oriol ha dit...

veí amb nivell!!1 President d'escala.
Una abraçada.

Boira ha dit...

M'ha agradat molt veí, destil·la sentiment, i molta vida. No és cert el mite de que els homes no tingueu sentiments, lo que passa és que molts no els saben expressar. Aquest, està clar que, no és el teu cas. Et felicito. Per cert,
gràcies pel teu comentari a Gossades.
A mi també m'agrada el teu bloc.

Un petó.

neus ha dit...

Crec que al Veí li haurien de caure més cosetes d'aquestes, encara que no sigui accidentalment ;)

És preciós, Veí.

Una abraçada!

Anònim ha dit...

Osti veí...
Brutal, preciós... Ara m'has tocat!

Anònim ha dit...

ummmmm veí, que bonic!! Tant de bo te'n vagin caient nés de papers d'aquests.

Ptons,

sabateta

El veí de dalt ha dit...

Escèptica Ònix,
gràcies altre cop. I ara què dic? Quina responsabilitat... Mira, millor que segueixis sent una mica escèptica (una mica, eh? tampoc et passis...) perquè un versos no t'han de condicionar tant. I si els hagués copiat? Noooooooo! Els tios, sempre serem tios; i les noies, noies. Per sort. I en aquest garbuix sempre ens buscarem i ens trobarem, amablement i conscientment, els uns als altres. I a mi, em trobaràs sempre al replà.

Ahse,
Broma bromera? Loquo loquera? Ashe ahsera?...Però t'ha agrada, o no? Què estrany que no em destrossis els versos...

Josep M.
li seran dats.

Euria,
a mi em cau tot, ja...

Abogada,
gràcies, noia. Com tenim això dels generadors sorollosos?

Oriol,
de preis, ja et deixo a tu. Jo només vocal.

Gossades,
algú que ens enten! Guau! Un "arrumaco" per tu.

Elur,
val. Deixo la carpeta oberta, a veure si amb alguna vetada cau res més. Per tu...

Musa,
coi! A on? Avisa'm dona, que sóc un despistat de mena! (;-)

Sabateta,
que no fas vacances? Ens veurem per l'Illa Roja... ;-)))

the silver blue sea ha dit...

Aiii, Vizinho... A lua falta-lhe sempre que escapa uma vez outra vez de um verso de seu dobrador e de escutar o Vinicius. A falta da lua a você... Um beijo da lua!

arsvirtualis ha dit...

Tendresa tangible...

Clint ha dit...

ja m'havia semblat sentir el llaüt aquest vespre al replà...m'encanta el final!

El veí de dalt ha dit...

Lluna blava,
tu ho xerres tot, eh? Aix`"dobrador" no serà "cobrador" (del frac), oi?

Un beijo a você!

Ars,
tangible, tangible...

Clint,
el final d'un gran principi...

el paseante ha dit...

Maleïda nostàlgia la teva. Magnífica escriptura la teva que fa obrir els ulls primer i pensar després.