De cadàver exquisit (3): tot el que puja, baixa...per fi!
Semblava impossible però és cert: S’HA ACABAT aquell cadàver exquisit DESCENDENT que vam començar un llunyà 16 de juny i hem acabat un 16 de novembre ha arribat al seu darrer esglaó! Cinc mesos per fer-lo.... Estimats veïns i veïnes: espero que els kirikis els feu més sovint, si no, malament rai...
Almenys, el que em consola és que ja hem acabat el que “baixava”, després de llegir "el que pujava”. Amb la qual cosa es certifica un dels axiomes del Malerianisme: que “tot el que primer puja després baixa”, fins i tot a la nostra escala.
En fi, ahí va! (una prèvia: el núm 18, en Zenit Ram, ja va desaparèixer en combat fa temps. S’ha mudat a algun altre barri i ningú sap on. El 41, que era l’Antígona, m’ha demanat una exempció temporal del lloguer. Li guardo el piset fins que torni). Per tant, hem estat trenta-nou els veïns/es calaveres. I cadavèrics.
Quan el llegeixo, altre cop he de confessar que em feu por. No teniu poder telepàtics alguns/es? Heu-lo ací:
Cadàver exquisit descendet
1. Aquest poema és un petit somni
2. sinuós, atrevit i eròticament delirant
3. de forma bellament inútil
4. y cansado triste y acongojado,
totalmente desesperado,
miraba tu retrato.
5. Gran, viu i misteriós
6. que m'empeny, inexorable, a l'abisme.
7. Em tempta el balç, però no m'hi deixo caure.
9. i és quan la meva voluntat s'estova
10. i m’endolceix. Avui cal, lluito, i ploro mentre estenc la roba...
11. que deixo lliscar lentament.
12. Ja saps que no en tinc prou, però ho amago,
13. y si me muestro tal como soy,
14. fill del vent i del mar,
15. sento, oloro, m'amaro d'esquitxos salats, regalims de tu...
16. No em treguis la bena dels ulls,
17. llàgrimes que em cauen galtes avall
19. que sóc dels rius que no poden aturar-se.
20. De calor que crema el cul de les llebres
21. en ta pell silent que vetlla l'obscur
22. fred, humit, em llisca cames avall...
23. Mentre el temps queda momentàniament suspès,
congelat, mort,
24. i em desperto assedegada i envoltada de llum
25. agònica del plaer que s'ha esfondrat.
26. Sí, esbotzat, rebentat, abatut, derrotat, ensorrat
fins a fer l'esforç amb afany d'un amor salvatge.
27. Trenco l'oratge amb humitats
descarregant tempestes d'estiu...
28. Olor a fruits dolços i regustet a sal de la mar en els seus llavis
29. amb que xuclava sensualment un cacaolat molt calent,
30. mirava el sol de la tarda, mentre es moria de fred
31. i un sol de tardor m'acompanya
32. com una llum que envolta o una ombra que embolcalla
33. la subtil i fugaç mirada
34. com la dels nens quan no volen mirar enlloc
per por de saber massa
35. tota la vida has estat un ganyavents
què vols dir? si ni tan sols no em sents,
36. enmig de la ficció calles, com un traïdor
37. i esperes el moment de la tragèdia...
38. que anuncia els foscos capricis del destí
39. gris i fred com la boira del matí
del dia aquell, en que cansat, et vas rendir.
40. Caure, cap avall,
sense fi.
@ El veïnat de can Malerudeveure’t
I qui sou els autors? Doncs per ordre d’aparició:
01.El veí de dalt
02.Núria Aupí
03.Jesús M. Tibau04.
Gaby
05.Euria
06.Anna
07.Carme Rosanas
08.Clint
09.Arare
10.Zel
11.Metamorfosi
12.Lady Griselda
13.Andrea
14.Robertinhos
15.Joana
16.Duschgel
17.Puji
18.Raquel
19. Cruella
20.The silver blue
21.Palito de las orejas
22.Xurri
23.Núria (Elizq)
24.Cau de llunes
25.Cèlia
26.Gatot
27.Déjà Vie
28.Striper
29.Trina Milán
30.Alatrencada
31.Nausica
32.Sol solet
33.Violette Moulin
34.Té la Mà Maria
35.La Rateta Miquey
36.Júlia Costa
37.Carme Fortià
38.L'Avi
39.Anna Tarambana
Gràcies a tots/totes!!! Ja he començat el quart cadàver! I aquest cop només el fent cap avall! A veure si espavilem!
11 comentaris:
Ha quedat molt bé. Felicitats a tots!
Doncs no ha quedat malament.Kiriki no sera KIKI.
HOme, veí, tu diràs missa, però jo trobo que hi ha coses que no lliguen "gaire"!
malgrat tot, és divertidíssim! i si, sembla que tinguem telepatia!
per cert... per on para, el cadàver actual?
Petonets cadavèrics (en el "bon" sentit)
uff, això ha estat el partolaburra!!!
Curiós, que hi ha alguns versos perfectament lligats, com si no fossin a cegues, però estic amb la Montse que hi ha uns canvis de tó i de temperatura una mica imprevissibles. A veure si el proper costa menys de parir.
Khalina,
doncs a veure com surt el nou amb la teva participació!
Strip,
kikirikó!
Montse,
no veus que em faig autobombo? Petons catosfèrics.
Xurri,
com sou les dones...Mai contentes amb res...! (vaja lio m'has deixat amb la HV...!)
és mes difícil que les històries veïnals, però no esta malament no ?
Estic al·lucinada, tot i haver costat tant, queda força coherent!
Increible, de veritat, no pot ser que surtin així...sense els ulls oberts a la resta... la teva màgia, veí!
És divertit i original! Felicitats als creadors i creadores de la criatura.
A! I felicitats també a la ment perversa que va tindre aquest genial idea.
Veí,
com sempre, tot el que surt d'aquest coi d'escala és rematadament genial!..a pel següent...amics!
Té la Mà,
no, no està malament...
Cèlia,
al.lucina mandonguilles.
Zel,
Magia Borràs, serà...
Txarli,
ls ment perversa és la d'un servidor; evident. El mèrit, però, és dels seguidors/es.
Veí,
genial gràcies a vosaltres!
Publica un comentari a l'entrada