8 de novembre de 2008

De la carpeta del veí (11): El fil d'ariadna



Per la Blue sea,

mirada d’ulls oceànics


El fil d’Ariadna



És fràgil el fil que ens uneix.

Dos punts en un paisatge desèrtic.

Llavis cremats a glopades,

com si ens hi anés la vida.


Potser hi ha un lloc

on entaforar el passat i fer-ne taula rasa.

Potser hi ha marges on arrelar els records

i retrobar-los temps després

florits, eixorcs o caducs.


La ciutat és un seguit de racons

aparentment ombrívols.

Pertot gratacels de la desmemòria,

altaveus del desig.

En tots hi ets i en tots te m’apareixes.


Ets l’ombra d’un presagi

que un talp tafaner treballa.

Llum estranya en horitzons recòndits

sense sortida d’emergència.

Emprenc el vol a la deriva

sense més recels per equipatge.

Corriols de via estreta.

Galeria d’estàtues de rumbs imaginaris.


L’oblit es un cel romput

que ens acarona l’ànima.

Ulls esclatats de no veure’t

assedegats d’esperar-te.

Diré: nit i oblit,

quins bells mots per una metàfora!


Què serà de nosaltres,

sense bitllet de tornada?


Penso en tu i en tot això

mentre esgarrapo fulls al calendari.




Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!

9 comentaris:

Striper ha dit...

Ens cal billet de tornada ? No deia algun poeta que no teniem que mira enrera.

Carme ha dit...

Potser hi ha un lloc per entaforar el passat... o potser no, el tenim tan present que no cal ni bitllet de tornada. Preciós.

khalina ha dit...

El passat passat està, però va marcant present i futur. Marca però el que nosaltres li deixem

Glòria Maria ha dit...

Preciós!! Ara bé, no sé pas si el passat només marca el que li deixem nosaltres del present, com diu algú... En tinc dubtes.

Joana ha dit...

Bitllet d'anada...
Un tren sense tornada.
La Vida!

zel ha dit...

Jo decidiria marxar, si no fos que tinc dos nois que em tenen el cor robat, i encara no és temps de deixar fils (ni fills) perduts...

Laura ha dit...

Nit-Oblit-Vagit-Infinit. Però quin poema més sentit! :-)

the silver blue sea ha dit...

Sicut erat, Veí... et nunc et semper.
Un petó ben blau!

El veí de dalt ha dit...

Striper,
enrera i endavant, sempre.

Carme.
cal saber on anem, però.

Khalina,
no sempre és fàcil...

Gloria,
i jo.

Joana,
tuuu, tuuu!

Zel,
ni jo ho pretenc!

Laura,
rodoli!

Silver,
no hauré de dir "amén", oi? ;_)