De la carpeta del veí (11): El fil d'ariadna

Per la Blue sea,

mirada d’ulls oceànics

El fil d’Ariadna

És fràgil el fil que ens uneix.

Dos punts en un paisatge desèrtic.

Llavis cremats a glopades,

com si ens hi anés la vida.

Potser hi ha un lloc

on entaforar el passat i fer-ne taula rasa.

Potser hi ha marges on arrelar els records

i retrobar-los temps després

florits, eixorcs o caducs.

La ciutat és un seguit de racons

aparentment ombrívols.

Pertot gratacels de la desmemòria,

altaveus del desig.

En tots hi ets i en tots te m’apareixes.

Ets l’ombra d’un presagi

que un talp tafaner treballa.

Llum estranya en horitzons recòndits

sense sortida d’emergència.

Emprenc el vol a la deriva

sense més recels per equipatge.

Corriols de via estreta.

Galeria d’estàtues de rumbs imaginaris.

L’oblit es un cel romput

que ens acarona l’ànima.

Ulls esclatats de no veure’t

assedegats d’esperar-te.

Diré: nit i oblit,

quins bells mots per una metàfora!

Què serà de nosaltres,

sense bitllet de tornada?

Penso en tu i en tot això

mentre esgarrapo fulls al calendari.

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: