De Calents i contents (11): Tan diferent, de Lady Griselda

Lady Griselda, de nom real Laura, ens envia un relat amb final sorpresa. Un relat humit i sensual. Com ho són molts dels seus posts que publica al blog, que va camí de fer un anyet. Una criatura, vaja. Un blog amb un nom ben curiós: Prosopopeia. Un nom retòric per excel·lència, ja que una «prosopopeia» és una figures literària que consisteix en caracteritzar a una realitat no animada atorgant-li atributs propis de l’ésser humà. Comorr? Per exemple: “un mar de tacte suau”. Doncs aquest és un relat que us incitarà a fer prosopopeies i altres martingales.

En el seu blog, de disseny original, trobareu frases que li plauen i la música que l’enlluerna, a més d’alguns dibuixos seus. Parla de música, de cinema, de llibres, de menjars i de les coses que sent i escriu. Aneu a casa seva i no us defraudarà.

I tu, què esperes a envair.me el teu relat calent i content?

Aqui teniu l'audio

Aquí teniu el text

______________________

Tan diferent

Estaven acostumats a les complicitats amb aquell entorn natural, salvatge, feréstec, però aquell dia semblava que tot era més viu que mai.

La visió d'ella, nua, capbusant-se dins l'aigua, retallada contra la claror del capvespre, l'havia fet desitjar-la d’una manera quasi dolorosa. En canvi va fer el que qualsevol altre tarda hagués estat impensable: va esperar.

Ella va emergir de sota l’aigua. Es va girar cap a ell, conscient que l’estava observant. Cèrcols d’aigua jugaven per sota els pits i, de tant en tant, pujaven i baixaven pels mugrons amb més obscenitat que delicadesa.

—Que no vens? —va demanar-li— Va vine, que t’espero! Ella es va tornar a capbussar, i en sortir de nou, gotes de sal li guarnien la cara, el cabell, el coll, els llavis...

Va entrar a l'aigua, a poc a poc, sense deixar de mirar-la. Pensava que es posaria a nedar cap ell, però ella l'esperava dreta, fitant-lo directament als ulls, acaronant-se els pits amb suaus moviments circulars. Ell s’hi va acostar caminant pressarosament per sobre el llit fangós. Quan van ser l'un davant de l'altre, li va passar la mà per la cintura per atreure-se-la i es van besar en un joc febrós de llengües, llavis i dents, mentre ella li buscava el tronc inflamat i li sacsejava, dolçament, amunt i avall, rítmicament.

Ell intentava contenir-se mentre buscava la petxina doblement humida, però ella li ho impedia doblegant-se cap a ell i aixecant els malucs.

No podia esperar més. L'asseuria sobre qualsevol roca i amb un moviment inesperat, la penetraria sense contemplacions com havia fet tantes vegades.

No sabia si li havia endevinat la intenció. Un segon abans, ella el va mirar fixament, va somriure, el va deixar anar de sobte i es va posar a nedar cap a la riba tan de pressa com va poder. Passada la perplexitat inicial, ell la va seguir, bracejant tranquil·lament. Sabia que no aniria lluny. I a més, tenien tot el temps del món.

Assecar-se al sol era un plaer afegit després de sentir l'aigua del llac envoltant cada centímetre de la pell. Aquell dia, plaer i agonia es trobaven barrejats. Semblava tan disposada, tan plena de foc, i en canvi no el volia? Perquè l’incitava primer i el deixava anar després? Ella mai no li havia negat res i precisament aquella tarda que tenia tantes ganes...

Es va anar a estirar al seu costat, panxa enlaire, com ella. Capiculada al costat, va allargar la mà i va continuar el moviment que havia començat a l'aigua. Ell va recuperar immediatament la poca consistència que havia perdut feia uns instants. El seu membre s’alçava com un ariet sobre el seu perfil ajagut.

—Avui mano jo, recordes? Deixa'm fer...

Ell va tancar els ulls, obedient. I de seguida es va adonar del canvi. Ja no era la mà, sinó els seus llavis els que lliscaven amunt i avall del seu ceptre amb parsimònia. Notava l'escalfor de la gola que l'acollia i el tenia pres, i després, tota la llengua que li resseguia l'espasa enlairada fins a la punta. Un cop i un altre. Sense presses. Tenien, sí, tot el temps del món. Ella s'entretenia en breus llepades delirants. Ell no podia romandre quiet. Va avançar els dits entre les cames d'ella i els va enfonsar en un cau que regalimava de desig, de calor i d'urgències contingudes. Se sentia a gust així.

Ella es va incorporar i es va asseure damunt seu, donant-li l’esquena. Com li agradava veure-la així! Era com si cavalquessin lleugers en un estampida. La força del costum va fer que encaixessin perfectament, amb fluïdesa, amb un soroll somort que el va excitar sobremanera. Li plaïa tenir-la així, d’esquena, amb les natges enlairades; a la seva mercè. La intuïa fregant-se el sexe mentre ell bombejava els seu fal.lus amunt i avall. Veia el seu tors perfilat moure's amunt i avall, altre cop retallat contra la claror d’aquella posta de sol magnífica que feia lluir encara més, els to daurat de la seva llarga cabellera. Es moria de gust notant com aquelles natges glorioses li colpejaven el baix ventre; percebent el pessigolleig fred de les gotes d’aigua que queien des dels seus rínxols fins al seu pit i s'escolaven costelles avall, fins morir a l'herba.

La va prendre fort per la cintura. Els moviments es van fer cada cop més intensos, desbocats, gairebé frenètics, només hi havia sol, i aigua, i verd, i un delit immens, compartit; i ella... ella, que estava a punt de morir, com ell, va esclatar de cop en un crit profund, gutural, sense fi, que va posar en tensió els dos cossos amarats d'aigua i de suor, mentre tot el voltant semblava que callava i es rendia al seu èxtasi infinit, irrepetible. Brutal.

Es van desfent d’aquest llaç a poc a poc i van quedar estirats, panteixant, l’un al cost de l’altre. Ella, recolzava el cap al ventre d'ell, mirant cap avall. Li venia de gust veure com la tija perdia fermesa i es tornava minsa i empetitia. Ell semblava seriós. Li va prendre la mà en un gest de complicitat amorosa.

—Saps una cosa, nena? Hem vingut aquí un munt de vegades, però avui ha estat tan..., no sé..., tan diferent, que he tingut una sensació estranya... com si estigués mal fet.

Ella li va fer una llepadeta comprensiva al baix ventre. Volia saber si podria tornar a revifar aquella joia única que posseïa en exclusivitat.

—Sí, rei. Jo he notat el mateix. I saps una altra cosa? —va afegir l’Eva, mentre allunyava la poma que havien mossegat feia una estona amb una puntada de peu— Mai no m'ho havia passat tan bé!

@ Lady Griselda (Prosopopeia)

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: