10 de gener de 2009

Israel-Palestina, el conflicte insalvable?


El meu no és un blog polític. Sempre he pensat que no paga la pena dedicar un blog que parli d'allò que cada dia els mitjans en van plens... Però crec en la política com a mecanisme d'ordenar una societat. Per això encara voto. La meva etapa anarco fa temps la vaig deixar enrera. Però cada dia, quan veig el talant de la classe política que direigeix el nostre país i la que mena els designis mundials, torna amb més força la meva incredulitat adolescent, ho reconec...

Sempre he pensat que l'humor és una manera vàlida, seriosa i compromesa d'apropar-se a la realitat. No sé si transformar-la; però almenys d'enfrontar-s'hi. Si sou veïns del replà això ja ho sabreu des de fa temps. Pero hi ha coses sobre les que no es poden fer bromes. I no sé com apropar-m'hi des de l'humor. Ja imagineu de què parlaré avui. Fa dies que hi dono voltes.

Com tots, procuro estar informat de la realitat i contrastar al màxim (fins allà on el temps i els meus coneixements em permeten) les opinions radicalments oposades que ens arriben. Llegir, entrendre i valorar unes i altres postures i plantejaments, per després pendre partit. Perquè a la vida sempre has de prendre partit per una o altra opció. Per la parella que esculls, l'equip de futbol al que ets fidel 0 els pantalons que et compres a les rebaixes. Això no treu que puguis dialogar, riure i compartir amb aquells persones que no aguantes o pensen radicalment diferent que tu. A la feina tinc autèntics cretins amb qui he de (i puc) mantenir unes mínimes relacions de cortesia. Entre persones això és possible. Potser entre pobles, no.

Els conflicte àrab-isrelià, més concretament, palestí-israelià, sempre m'ha tret de polleguera. Entenc que el poble jueu va patir un autèntic genocidi durant la Segona Guerra Mundial. Que històricament han estat bandejats de molts llocs. Des de casa nostra fa alguns segles, sense anar més lluny. Que les teories sionistes Teodhor Helz tinguessin acollida en el context històric post-bèl.lic del 1945 i que es donés una terra promesa a un poble que no tenia estat. Que d'un desert han fet un vergel. Que Israel és un país democràtic, avançat; on les dones tenen un paper rellevant. Amb un exèrcit de primera fila i un servei d'espionatge (segur que ja m'han clissat!) de primer ordre. Que pot ser model per a nosaltres, els catalans, en certes coses.

Però no se'm pot negar que és indignant, reprovable i fastigós la mesura de força que han imprès a la seva política defensiva. No ara, des de sempre. Davant el terrorisme de Hamàs apliquen pura i simplement el terrorisme d'estat. No em vingueu amb collonades. És així. Les accions que l'exèrcit israelià i els dirigents polítics dels país (no dic els jueus ni els israelians), ha estat pura i simplement, d'extermini i genocidi. No hi ha un exèrcit davant un altre exèrcit. Els soldats israelians juguen a exterminar ratoneres. Les pedres de la intifada són les ames de la desesperació.

És ben cert que l'OLP va pecar de corrupció en el seu estrenat govern palestí (I que recordeu que no és ni de bon tros la porció de terrenys que els pertocaria segosn els acords de Pau d'Oslo). Que no va saber acceptar el triomf democràtic (he dit democràtic) de Hamàs a la franja de Gaza. Que la població civil és també hostatge del fanatisme islamista. Pero també és cert que l'estat d'Israel ha incomplert sistemàticament totes i cada una de les resolucions de les Nacions Unides que fan referència als territoris ocupats i a l'aixecament del mur de separació (algú es creu seriosament avui en dia que aquest organisme serveix per a res en el món??? Tretze dies han tardat aemetre un comunicta demanant l'alto el foc!). Que els EUA estan darrera tots els vetos polítics i que han alimentat, any rera any, l'armament del país, en una geopolítica que els conveia a ambdues parts. Què diu Obama al respecte? No el sento parlar amb tanta convicció que quan deia "yes, we can". Seran ells els únics que podran posar una mica de seny a aquest desgavell? No hi confio gens.

I sabeu que penso? Que la religió està en les besceroles de tot el conflicte. D'uns i altres. Que un poble es consideri l'escollit per uns textos bíblics tan aleatoris com l'existència del mateix Déu, i que basteixi tota las seva idiosincràcia sobre l'establiment d'un Gran Israel en la terra promesa és la mare de tots els ous. I contra les religions només hi ha un atac i una defensa: el convenciment de la seva inutilitat des del raciocini i el diàleg respectuós i seré... Ja sé que és il.lús dir-ho. Però així ho penso. Que el veidedalt sigui ateu tampoc us ha d'estranyar a aquestes alçades, oi?

I d'aquí no ens en sortirem.

He seguit aquest dies la controvèrsia que els conflicte bèl.lic genera en al xarxa de blogs. N'hi ha, com és lògic, per tots els gustos. Amb tos els matisos possibles. Us n'ofereixo alguns. Voldria que aquest replà també fos un lloc d'encontre, de debat, de diàleg. D'allò que ja s'ha perdut ja, definitivament, al Pròxim Orient; immers en una espiral d'odi enquistat. I sincerament veig que uns i altres no pensen en la pau sinó en un impossible per les dues bandes: l'extermini, ras i curt, d'un poble. I aquí, Israel té les de guanyar. Em consta l'existència de grups i postures que des de dins Israel i Palestina reclamen un status quo pactat, una solució dialogada, d'igual a igual. És cert que un poble té dret a defensar-se d'una agressió. Però a aquest preu? I quina sortida s'ha deixat a l'oprimit; a qui si li derreuix la casa sistemàticament, se l'impedeix treballar, se li ocupa el territori per dret de conquesta, se li impedeix reclamar justícia i se l'ailla de la seva gent i del món; sinó l'ús de la violència i els atacs suicides ? No els justifico; però els entenc perfectament. Hi ha una estratègia clara d'ofec sistemàic del poble palestí que ve de lluny. No em vingueu amb collonades.

Els néts d'aquells que van sortir de Palestina el 1948 i van omplir els camps de refugiats, i que ja mai més tornaran a casa seva, són ara els dirigents de Hamàs. Els podem demanar respecte i consideració vers l'estat que els ha menystingut i oprimit tots aquests anys? Que han patit fins a l'extenuació el bloqueigs econòmics i sanitaris, amb murs de ciment infranquejables? Recordo la masacre de centenars de civils als camps de refugiats de Sabra i Chatila al Líban ocupat amb la condescendència de l'exèrcit israelià. Recordo l'inici de la segona intifada el 2000 arran el pas arrogant d'Ariel Sharon pel pla de mesquites àrabs de Jerusalem. No van ser els palestins qui van matar a Isaac Rabin per l'esquena el 1995. El mur de l'aparheid és l'aquiescència de la humiliació.

Que un organisme tan neutral com la Creu Roja hagi posat el crit al cel aquests dies, essent atacada quan volia recollir ferits i morts, és ben simptomàtic que no estem davant un graó més de l'etern conflicte. S'ha alçat una bota que vol aixafar terroristes, sí; i, de pas, sembla que tot un poble.

El conflicte acabarà algun dia, cert. Acabarà com sempre: amb Israel com a clara triomfadora, amb els postures encara molt més enfrontades, amb l'odi radicaltizat, amb milers de colons implantant-se en terrenys que no els corresponen, amb el fanatisme religiós d'uns i altres com a pal de bandera.

Però el veidedalt no pot deixar d'estar aprop del dolor del poble palestí. Un mort israelià per 100 mort palestins són magnituds esfereïdores. L'una i les cent. Això no és una guerra. Ni una acció quirúrgica. És un despropòsit de totes totes. És clarament una actitud on la vida humana (d'infants, nens, dones, homes) no té cap valor. I què podem fer des de fora? Què fa, què hi pot fer la comunitat internacional?

Jo no sé fer res més que parlar-ne. I fer saber la meva solidaritat amb el patiement angoixant del poble palestí. I la voluntat i el desig que uns i altres visquin en pau algun dia. Sense més ofecs ni opressions. No acabarem amb les religions. Ni amb els ultraortodoxos d'un i altre bàndol. Però almenys que algú faci que aquestes es respectin. La solució no els vindrà de fora.

Per tot aicò, i mésm avui el meu cor és a la manifestació de Barcelona.

_____________________

Veus que sento al replà...

Efrem, Benvinguts, Màrtirs
Elies, Dies de fúria, Amb Israel, ara i sempre
Gos Gànguil, Som i serem, La lluita continua
Dessmond, Itching like grass, Un país de merda ; on recorda aquest joc
Ferran Caballero, Ferrancab, Solidaritat amb palestina
Facebook, Grup de suport al poble israelià
Grup Catalunya-Israel
Zel, Ara Mateix, Einstein ja ho va dir...
Merche Pallarés , Del sol y de sus lunas ; Recordádnos
Joana Torres, Joana Torres, Aqui falta gent
Toni Ibañez, Entrellum, The blod libelist
El Gatot, El Gatot, Què és fonamental?
Yere, Mundo maltratado
Oscar Ramírez, Tot és possible, Carta d'un ciutadà italià
Palestina Tkin Tank, Palestina Tkin Tank
Aljazeera, Aljazeera

I moltes més que sou en altres escales...

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!

20 comentaris:

Striper ha dit...

Conflicte religios amb interesos economics per els mandamassos.

Sol Solet ha dit...

M'agradaria dir alguna cosa, però crec que ja ho has dit tot tu. A banda dels morts, la destrucció i tota la misèria que hem vist estos dies, el que més emprenya és sentir el govern espanyol (com d'altres) dir que enviarà no sé quants milions d'euros per ajuda humanitaria. El que no som capaços de solucionar dialogant ho solucionarem pagant. Així fins que ens destruissim uns als altres per culpa de religions, ètnies, etc.

kweilan ha dit...

Em sembla que has exposat la teua visió dels fets i que comparteixo plenament. I mentres tant veiem per la tele aquestes morts injustes...avui una dona palestina deia "el món no es pot oblidar de nosaltres..." no, no ens en oblidem però i què? Continuen morint i vivint un dia a dia ple de fred, de gana, de malalties, de dolor...

Abogada en Bcn ha dit...

No més morts!

Gatot ha dit...

firmaria aquest teu post "quasi" de dalt a baix, veí; de fet... he estat a punt de tornar a parlar del tema després de penedir-me d'haver-ho fet, però aquests darrers dies em sento físicament cansat...

abans deia quasi, perquè hi ha una cosa en la que no estic d'acord amb tu: en això de com planteges prendre partit.

pel que fa a la parella, no repetiré el que penso i que ja he exposat en diverses ocasions però que em sembla que s'hi poden aplicar les mateixes teories que al futbol: crec que es pot sentir passió i emoció pel futbol sense haver necessàriament de triar un equip en exclusiva; els meus respectes per qui té una fe i devoció fonamentalista pel barça (i els meus respectes pels del madrit, els del nàstic, els del girona que ja és a 2a, i pels irreductibles del maçanet de cabrenys). però jo com tu, sóc ateu i puc tenir respecte i simpatia per unes aficions més que no pas per les altres; puc preferir que guanyi el barça, abans no ho faci el portugalete... però no em quedaré un dia sense sopar (ni sense fornicar) per causa del futbol... en canvi, partits com el de la passada nit entre el valència i el vilareal m'ha encantat veure'ls, i no sóc ni de l'un ni de l'altra equip.

disculpa la parrafada: no m'explico amb la claredat que ho fas tu i encara no tinc clar haver-ho fet prou bé!

però penso que una visió àcrata de la vida, que jo enlloc de deixar enrere reivindico, permet no claudicar a l'autoritat d'una sola fe, sigui en el futbol, sigui a la butifarra o sigui en la política...

dels pantalons i de les rebaixes, no comment... potser l'any que ve???? :)

petons i llepades de dol!

el paseante ha dit...

Et considero massa intel.ligent com per haver escrit aquest post. Algun "negre" te l'ha fet (tot i que està molt currat, i ben escrit, i ben documentat, i jo puc estar errat). A veure, t'ho intento argumentar. Aquest conflicte entre palestins i israelians no és nou. Fa dècades que dura. Però els mitjans el posen de moda continuament. Això ven. I tots a prendre part per uns o altres, com a llorets. Hi ha més guerres al món, però no són tan glamouroses com aquesta. I segur que les ONG (o la mateixa Creu Roja) no hi són presents, perquè no surten als mitjans aquests conflictes, i no els serveixen per mantenir el seu "modus vivendi". El món és així noi. Un negoci. Ens venen la moto, i la comprem. Ja t'he dit que potser estic equivocat. En qualsevol cas, està bé el debat.

Tere ha dit...

No tiene solución porque Israel se siente amenazada por todos sus vecinos y su reacción siempre es con las armas y de esta manera continuará sintiéndose amenazada siempre.
Cuando se apoyó la creación de un Estado de Israel no se preocuparon de crear al mismo tiempo un Estado Palestino,olvidaron que las gentes que allí vivían tenían sus derechos y no creo que esta sea una guerra que se ponga de moda de vez en cuando,siempre está ahí,pero sólo faltaría que ahora no se hablara de ello después de que los palestinos fueron desplazados,exiliados,acorralados,
masacrados,perseguidos porque los otros creen que detrás de cada palestino hay un terrorista,les hacen vivir en ínfimas condiciones,les construyen un muro como si tuvieran la peste y,ahora parece que quieren borrarlos de la faz de la Tierra.
Yo me decanto por los débiles,me indigna los abusos de los fuertes y es algo más que una guerra de religión,es territorial y de total intolerancia hacia las personas que viven allí.Que callen todas las armas,que se prohiba a los israelitas políticas de fuerza bruta,que se respeten los derechos de los palestinos,kurdos,saharauis y todos los pueblos oprimidos que hay a lo largo y ancho del mundo,como toda África por ejemplo.Un saludo

Júlia ha dit...

El problema és complex i dramàtic però no s'arreglarà amb manifestacions ben intencionades que només serveixen per treure una mica de mala consciència a la progressia. Estic molt d'acord amb el paseante en què els mitjans hi incideixen de forma continuada, no entenc que la gent surti al carrer només quan pel mig hi ha Israel, Estats Units, i s'oblidin interessadament drames on moren encara molts més infants (parlo d'infants perquè sempre s'utilitzen per al que convé). Àfrica és absent dels informatius, per exemple, gairebé sempre. Ara l'Irak ha desaparegut del mapa, per no parla d'Afaganistan i d'altres llocs, nens soldats, infants utilitzats sexualment i moltes coses més, els palestins tothom els ha manipulat quan ha convingut i entre ells també estan dividits. Parlar dels 'jueus', dels 'palestins' i d'altres de forma genèrica pot resultar molt parcial. La veritat és que els mitjans de comunicació ens fan anar per on volen i cap on volen, segons qui mana.

ferrancab ha dit...

Gràcies pel vincle.
Una abraçada

NeoPoeta ha dit...

Veí, tu dius que només pots parlar-ne... imagina't si ells també poguéssin només parlar-ne.

En una cosa estem tots d'acord: això no pot seguir així, s'ha d'acabar. Però com? Ni ells mateixos ho saben. Per què començà tot? La teva hipòtesi de la religió em sembla totalment encertada, és més, no crec que n'hi hagi un altre. I això qui ho pot salvar? L'Obama? Tant de bo. Tant de bo algú els tingui ben posats i digui el que cal dir.

Un aixecament, una crida multitudinària des dels blocs catalans i d'arreu del món seria una passada, seria francament impressionant... jo per desgràcia no tinc prou difusió mediàtica, no estic a les altes esferes de blocs amb milers de milions de seguidors que em llegeixen, així que t'ho dic a tu, veí, què et sembla la proposta? Ho deixo en les teves mans amb la confiança que aquesta idea, a les teves mans, es convertirà en una forta arma del diàleg.

Un petó,
Neo.

PD: A mi també m'encanta la música del teu blog!

El veí de dalt ha dit...

Striper,
tots els conflictes bèl.lics tenen un rerafons econòmic, oi?

Sol Solet,
cert; però almenys en ZP ha estat un dels pocs dirigetns europeus que ha parlat amb l'ex-pressident de l'Autoritat Palestina i li mosotra la seva solidaritat. A nabda de demanar l'alto el foc. Pot fer res més? Sí, segur...

Keiwlan,
recordar és no oblidar, oi?

Abogada,
ni aquí ni enlloc!

Gatot,
d'acord home! El futbol era un exemple; com ho seria triar un escola pels fills; un lloc per anar a viatjar o el perfum. Vull dir que sempre t'alies amb un o altres per simaptia o empatia. En el cas que ens ocupa, t'alies amb els més dèbils (que part de culpa tindan; com tothom i en tot) perquè la posició de força del fort és totalment desproporcioanda i, pels antecedents històrics que citod e passada; sembla poc disposat a troabr una solució "racional" (ja no dic justa).

Passejador,
d'acord: el món és un negoci on uns viuen a costa dels altres. Ha estat així sempre: des de l'epoca dels romans, dels senyors feudals, l'esclavisme, la industrialització i el colonialisme. I molts conflictes actuals provénen de fa un munt d'anys de les polítiques del capitalisme i el colonialisme salvatges. Això no treu que tinguem més simaptia per denunciar uns o altre cas. A Birmània persegeuixen als Karen, a la Xina, els tibetans; a Brasil, indígenes de l'Amazones; a Mali, els tuaregs; els saharauis al MArroc, a Túrquis, els kurds; a Sri Lanka, els tamils; a Uganda, tutsis i hutus se les tenene, al Sudan, als habitants del de Dafur...i tants d'altres exemples. Palestins i jueus comparteixen el nostre mar i som hereus, en part, de les seves dues cultures. Per això em toquen més d'aprop. Podem no fer res, dir-quelcom o i fins i tot, anar allí a ajudar d'alguna manera o fins i tot, combatre amb les armes en algun dels dos bàndols. A mi, com pots suposar, no m'agrada que ningú mati per cap ideal religiós ni polític. Però tampoc que ningú hi mori. És això el que m'encén.

PS Per cert, espero que em tornis aviat els 600 euros que em deus que he de convidar a les meves pupil.les del Maleru Futbol Club a un sopar.

Tere,
cert: la por al veí. Aquest paroxisme que es tradueix en l'abús de força i la humiliació sistèmpatica, és el que els arruina.

Júlia,
tal com ho pintes (i no deixes de tenir raó) és molt cru. I pocs arguments hi ha per rebatre-ho. En el fons el joc polític de la nostra democràcia occidental no deixa de ser tot un paripé. La pregunta és fins a quin punt de manipulació estem dispoasts a tolerar. Mira...., penso que si tot això d'internet té algun sentit també és per fer de contrapès als mitjans, diem-ne, "habituals". El que passa és que hi ha tant de "soroll" que també és difícil moure's. Segueria responent igual com he fet amb el Paseante. (però ja saps que a ell el que li va és la vida contemplativa i esotèrica).

Ferran,
de re, home.

Neo,
colló! Em sobrevalores! Si et poses a Google i marques "palestina" o "israel" veuràs els mils de webs i blogs que parlen del tema. El meu pot fer ressò i debat (que es el que ara pretenia, res més) en el meu replà. És cert que hi ha força -i encantadors- veïns i veïnes que poden difondre molt més ennlà alguan idea i projecte. Però som una gota més en aquesta immensa mar que deia el poeta i que és internet. Però, que duri així! I que sobretot, no ens barallem entre nosaltres!

Deric ha dit...

hi ha coses que no s'entenen i a patir els mateixos de sempre: la gent del carrer

Anònim ha dit...

Pero es que flipo a colores y por eso hay que ir por la calle insultando a los judios y tirandoles piedras? porque nadie le tiro piedras a los islamistas cuando las torres gemelas, los atentados de madrid o bombay o tantos otros que de escribirlos no quedaria mas tiempo.
Porque de la misma manera no se manifestaron cuando Israel ha sido bombardeada? Ya basta de que Israel sea el comodin culpable de todo. Ya basta de tanta ignorancia no se dan cuenta que despues de Israel les toca a ustedes porque eso es Islam quieren a todo el mundo en su poder pero se comienza por Israel que es el unico pueblo que ha sobrevivido a tanta calamidad gracias a D[os.
Y la ultima el Zapatero de lo peor se aprovecha de la situacion para que el pueblo no este atento de sus verdaderos problemas: la crisis, el desempleo, el Hambre si señores el Hambre! y todos como marionetas.Aaaa pero claro es que me olvidaba gracias a esos atentados es que Zapatero esta en el poder!! asi que les debe un monton.
Amigos como jovenes debemos decidir saber la verdad y en los medios no he visto que entrevisten a ningun Israeli, nadie dice que en los hospitales de Israel hay muchos heridos palestinos?. O que piensan que las armas de Hamas son inofensivas? jajajaj que va esta gente corre a esconderse y viven desde hace meses en los refugios bajo tierra mientras hamas secuestra a los suyos para asi tener mas victimas. Enterense de una vez que el verdugo no es Israel sino Hamas que les recuerdo son palestinos secuestrando al pueblo palestino es el legado de Arafat no les importa su propia gente y ustedes aqui protestando con los terroristas. Algun dia les tocara me da pena y dolor decirlo pero ojala no sea tarde. Protesten si pero contra Hamas y el islamismo radical o sino ya los veo paseando con sus mujeres y el burca.
ISRAEL ES EL UNICO QUE HA RESPETADO LA TREGUA. Y AHORA DEFIENDE A SUS CIUDADANOS DEL TERROR.Donde se ha visto que alguien antes de bombardear envie panfletos y avise hasta el cansancio para que la gente evacue, este es un gesto que a mi me impacto y que a mi en lo personal me deja una muy buena opinion. Diganme donde? JODER DONDE? creen que hamas hace lo mismo?
DE MI PARTE LARGA VIDA A ISRAEL QUE ES UN PUEBLO QUE HA APORTADO Y SIGUE APORTANDO MUCHO A LA HUMANIDAD . Investiguen se los digo de corazon no se dejen manipular, no me burlo de sus opiniones que obviamente son manipuladas solo les alerto y los entiendo pero estan equivocados si piensan mal de un pueblo que se defiende. La gente que muere alli es porque Hamas los pone alli. Estan avisados y no se van PIENSENLO.
Y de paso aprovecho ISLAMISTAS de Barcelona a ver si se pagan el transporte como yo y no salten el torniquete DEL METRO.

laura ha dit...

¿El antisemitismo nos afecta, nos concierne, nos hemos de preocupar? No sé si es de Bertold Brecht la mítica frase que resumiría esta inquietud. Perdonen la imprecisión de la cita, que escribo de memoria: “Vinieron a buscar a los judíos. No me preocupé: no era judío. Después vinieron a buscar a los homosexuales. Ninguna preocupación: yo no era homosexual. Después fueron los gitanos. Tampoco me preocupé: no era gitano. Cuando vinieron a buscarme a mi, ya era demasiado tarde.” (extraido de un articulo de Pilar Rahola) a que deja que pensar.

Montse ha dit...

Company, jo sempre he estat i estaré contra la violència de qualsevol tipus i contra qualsevol, encara que un d'ells (o tots dos) siguin uns fills de puta... encara.

No vull prendre partit, encara que sóc conscient que no es pot matar mosques a canonades... el millor seria que no s'haguessin de matar de cap manera, no sé si m'explico...

el paseante ha dit...

Ara t'escolto. T'has posat seriós, comme il faut. Tot i que no comparteixo el teu discurs. Això de Palestina crec que és una moda que els mitjans fan gran per amagar altres misèries més properes. Ja sé que hi moren innocents, però això passa en molts indrets d'aquest miserable món.

Júlia ha dit...

Estic molt d'acord amb el Paseante en aquesta ocasió. Veurem com d'aquí un temps, amb el conflicte vigent -perquè, sent realista, penso que encara durarà molt de temps, això si arriba a resoldre's en vida meva- surt un tema més actual i ja no es parla dels palestins fins a un altre dia, quan toqui i convingui.

Les manifestacions abrandades, sense anàlisis serioses dels temes, no serveixen per a res més que per afegir benzina al foc i augmentar la visceralitat. Diuen els botiguers tradicionals 'el que no es veu no es ven'. Si tant ens trasbalsa la situació dels infants, per què no estem constantment denunciant un per un els molts indrets on se'ls mata, se'ls maltracta, se'ls manipula, se'ls explota, se'ls cria per a adopcions occidentals i coses pitjors?

A més tot plegat ha fet que s'aixequessin els dimonis antisemites que de tant en tant ressusciten pertot. Hi ha molta gent 'd'allà' que no està d'acord amb el tema tal i com es porta.
Una altra cosa és que, en aquell context, hi hagi solucions ràpides, efectives i, sobre tot, justes.

Una recomanació, la peli Il Divo, sobre Andreotti, de tant en tant s'ha de tenir memòria sobre quina mena d'Europa hem bastit, un supermercat immens sense poder de decisió ni d'intervenció que quan té problemes ha d'anar a buscar l'oncle Sam encara que més endavant el bescanti.

Siguem realistes, demanem l'impossible, però de forma efectiva, raonada i pacient.

Júlia ha dit...

La frase que menciona Laura és, en realitat un poema, no recordo qui és l'autor, no és un poeta conegut, però no Bertold Brecht, a qui s'atribueix de forma errònia perquè crec que el va utilitzar en algun dels seus textos.

Jo afegiria -ho sento, sóc pessimista- que encara que hagués fet alguna cosa, si hagués convingut, també l'haurien anat a buscar a 'ell'.

Gatot ha dit...

veí, em permís...

sé o suposo que la Júlia no em llegeix però m'he sentit al·ludit dos comentaris anteriors quan diu:"...si tant ens tralbasa la situació dels infants..."

Júlia: no puc parlar pels altres però si jo no denuncio constament aquestes situacions és perquè sóc un covard; encara més, un covard cansat.

m'acovardeix saber que el que jo faig o dic no serveix per res més que per a situar-me en un dels dos bàndols en què sembla haver-se dividit Catalunya les darreres setmanes: els progres-pijus i els assenyats intolerants;

m'acovardeix que tantes ONG's no aconsegueixin gaire res més que jo mateix;

m'acovardeix que els nostres polítics -o algun dels nostres polítics- no sigui capaç de tirar endavant propostes serioses de solució i fer-les públiques perquè sàpiguen que no serveix per res;

m'acovardeix que tanta i tanta gent pugui parlar sentenciant a favor i/o en contra d'uns i altres des de la comoditat de la calefacció de casa...

m'acovardeix que tothom vulgui tenir la raó o pensi tenir-la, perquè aquesta infantil actitud de posessió (de la veritat?) ens impedeix creure que els altres també puguin tenir-la;

petons i llepades covardes però dialogants!

El veí de dalt ha dit...

Deric,
ja ho pots ben dir...

Anònim,
no m'agrada respondre anònims; i evidentment, sobre el que dius tindríem bastant a discutir.

Laura,
no crec que el meu escrit sigui antisemita ni que en les crítiques de fons s'hi vegi aquesta diea. sid ec as, són alguns jueus que fan de al seva religió l'unica i vertadera. Pe`ro això no és només uan prerogativa seva. també ho fa l'església catòlica. En fi...
Tampoc sé ben bé a que ve la frase de Bretch -que no sé si és seva-. Jo hi estic plenament d'acord, ja que va a dir que no podem quedar-nos callats davant l'opressió.

Montse,
t'expliques i comparteixo el teu punt de vista. Senzillament, el que dic és que a vegades cal prendre partit. Res més.

Paseante-seriós,
però aleshores, per no seguir aquesta moda ho estem tot el sant dia foten a parir mig món (i a nosaltres mateixos incllòs) o anem de tant en tant traient el cap i deixant sentir la nostra veu. No sé, no sé...

Júlia,
el mateix et dic. TAmbé procuro ser realista, però com tu dius, fem-ho raonadament i pacient. que no surti tots els dies als mitjasn tampoc vol dir que no ho tinguem sempre present. Amb tot, sempre ens sentime més a prop d'unes causes que d'unes altres. I insisteixo: com que la nsotra cultura també és filla de la cultura jueva i musulmana ens ha de tocar de més d'aprop. Precisament perquè aquest odi sense fi no es traslladi més enllà.

Gatot,
ja saps que pots venir al replà a parlar amb qualsevol veí sempre que vulguis. Per això estem!