Qui no es consola, és perquè no vol...

Llegeixo la notícia a Lamalla.net i no puc deixear de fer-ne un post...

Es veu que a Roses (Alt Empordà) s'està duent a terme un taller de fabricació de dildos casolans amb materials reciclats, amb quinze alumnes inscrits (dotze dones i tres homes). La professora del curs, un tal Orit Kruglanski –una gurú de l’art auto-satisfactori i creadora de poemes interactius–fa una crida sobre la nomenclatura de l’objecte: “No m’agrada que els diguin consoladors, no serveixen per consolar ningú, sinó per passar-ho bé”. I té raó, oi, veïnes?

La professora parla del procés de creació del dildo, com si d’una recepta de cuina es tractés. “És com una enginyeria inversa”. Primer es construeix el mecanisme vibrador, es fa un motlle de fang, es decora amb materials reciclats i, per últim, es cobreix amb una capa de plàstic per fer-los higiènics i segurs. El revestiment de làtex no és més que la funda sota la qual recau la creativitat dels alumnes del curs.

L'alcaldessa de la ciutat, Magda Casamitjana, abans que se li tirin al damunt els de l'Opus ja diu que: “Els consoladors serviran de base per abordar el tema de la sexualitat” .

És segur que aquest curs s'exporta aviat als centres cñivics de Barcelona. Si no és que es fan ja...Si no és que ja hi esteu apuntats/des...

Enllaços

• Biografia d'Orit i poemes
• Orit i el bricolatge sexual
• CAR Roses

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: