27 de gener de 2009

De cinema (dotze): La classe


A cavall entre el documental i el cinema d’autor. Una peli molt francesa. Em va recordar plenament un llibre del Toni Sala que vaig ressenyar fa temps. I em va fer pensar en alguna blocaire que llegeixo sovint. Una peli ben versemblant; directa, crua, agredolça. Molt vivencial. Tant, que ja imagines com anirà tot abans de veure-la. Però no per això deixa de ser recomanable. Entre altres virtuds, està que el mestre protagonista, professor de llengua (gran assignatura!), és el mateix autor del llibre homònim sobre el qual es basa la pel·lícula. En François Bégaudeu. La peli va guanyr la Palma d'Or del Festival de Cannes de 2008.


La vida a la classe d’un institut de l’extraradi parisenc. És impossible sintetitzar la pluralitat de matisos d’un curs escolar en dues hores de pel·lícula; però és innegable que l’argument toca totes les tecles: l’autopresentació dels professors nous i veterans al claustre, el primer dia del curs; el desinterès general per aprendre; el fastig d’alguns professors als alumnes; el paper de l’amistat entre companys; la disbauxa de l’adolescència; el paper dels pares en l’educació; el sentiment de pertinença o no a un país d’acollida; la xenofòbia entre negres, àrabs o xinesos; la vestimenta de tribus urbanes, el pèssim nivell de coneixements en algunes matèries; les baralles de pati, l’alumne que tot i ser-hi, mai s’entera de res; els alumnes aplicats; la discussió per mig putn a la nota final; l’expulsió d’un centre; la violència latent; els remordiments davant el fracàs; el corporativisme;...


Realment a ser un bon docent no t’ensenya ningú. Per molts CAP (Cursos d'Adaptació Pedagògica) que facis. La pròpia experiència és la que et forja, dia a dia. I els professors són humans. Per això també s’equivoquen (com fa el protagonista) i perden els estreps. Donar classes a un insitut no hauria de ser una batalla, però és evident que avui dia és enfrontar-te a un grup de petites feres amatents al teu petit error per saltar-te a sobre. Cal estar ben preparat mentalment per enfrontar-t’hi amb ganes. Cal també saber treure’ls el suc als nois i les ganes de pencar. Segurament el sistema ascentral de l’aula, la pissara i el professor com mer transmissor de coneixements no ajuda gens. I també és cert que hi ha professors que més valdria jubilar-los d'entrada.


Els recursos hi són, i cal saber-los explotar. La pel.lícula transcorre majoritàriament dins les quatre parets de l’aula; com un microcosmos del que és la França actual i que pot traslladar-se a qualsevol país europeu occidental. El titol original és inequívoc: "Entre les murs".


M’ha sorprès un parell d’anècdotes del sistema acadèmic francès: allí has de parlar de vostè al professor. No fer-ho, és falta greu (que passaria si aquí féssim el mateix? Faria riure!) I també que en un consell d’avaluació, on es posen notes als alumnes, hi són presents els delegats de l’aula; per transmetre a la resta de companys el que allí es delibera. Una règim assembleari mal entès?


Realment, jo que sóc pare de fills adolescents, fa temps que planyo als mestres dels instituts. (També planyo als alumnes en algun cas; però la vida els ensenya que el món està ple de matisos: del blanc al negre pasant per infin itat de grisos). Sempre he pensat que no deixar els nens fins els 14 anys a l’escola (com passava a l’EGB) i que als dotze ja passin a l’instituí era voler-los fer més grans de cop i volta. Potser m’equivoqui; però, en general, els nois d’ara estan més ben preparats i tenen molts més recursos per enfrontar-se al món. Són més rebels i amb caràcter. Però no sé si hem sabut fer-los més autònoms. Es creuen grans i segueixen sent uns cadells.


Si sou mestres o pares, aneu-la a veure i ja em direu.


A veure si entre tots fem que això progressi adequadament. O que senzillament, progressi.


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

13 comentaris:

Striper ha dit...

Vaig sentir lo de parlar de voste als mestres, i per que no amb respcte i educacio també es poden dir les coses,

Striper ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
kweilan ha dit...

A mi la peli em va agradar molt perquè se'n pot treure molt suc. Molts temes que tu cites al post: la feina de mestre, el corporativisme, les ganes de fer-ho bé, els remordiments, el desencís dels alumnes, la manca d'un referent clar...i la llista seria ben llarga. De parlar de tu o de vostè, no crec que perquè els meus fills parlessin de vostè al seu mestre li tinguessin més respecte, però són els mestres els que ho haurien de dir això.

Anna ha dit...

"Una peli molt francesa". Amb aquesta frase ja m'has convençut de no anar-la a veure :D

El último peatón ha dit...

No recuerdo haber visto nunca una pelicula que describa tan bien el proceso de un curso escolar. De hecho, creo que su mayor virtud es parecer un documental, sin serlo.
Por otra parte, lo de no poner música de fondo en los títulos de crédito siempre me ha parecido una pedantería (es una manía personal, lo sé).

ddriver ha dit...

doncs anirem!! es podra fumar al cine oi?

Anònim ha dit...

UNA MOLT BONA "PELI" SI SRO., MAGNIFICAMENT EXPLICAT EL MON DEL MESTRES, AQUELLA SALA DE CLAUSTRA...BE LO MILLOR,PER MI ESCLAR, ES LA TENDRESSA MALGRAT EL REALISME.
JUGANT AMB BCN.....

Montse ha dit...

Hi aniré quan la facin per aquí. A mi si que m'agrada, en general, el cine francès, he vist que a algú no li fa peça :)

On vera!

Joana ha dit...

Va! Pel cap de setmana o demà dijous ( dia de l'espectador) .S'ha de mirar tot!
gràcies!

Rita ha dit...

Ja la tenia prevista, però després de llegir-te amb més motiu.
Gràcies!

Guspira ha dit...

La miraré. A vegades d'aquestes pelis se n'aprenen cosetes...
És cert que el món de la docència no és el que era. Hi ha molt alumnat desmotivat, però ens hauríem de mirar per què ho estan, d'on provenen socialment, on miren per seguir l'exemple...
El que vull dir és avui en dia trobem en molts casos que un professor ha d'exercir altres càrrecs que potser no li pertoquen, ha d'ensenyar coses que en un principi ja haurien de saber-se...
És un tema complicat i llarg, però estic d'acord en què no tothom serveix per fer de professor.
Un bon professor no és aquell que sap molt sinó aquell que sap ensenyar.
Bé, ho deixo aquí... aniré a veure la peli!!!

zel ha dit...

Ai veí, ni contenta ni calenta... què em passa doctor? Ja ho sé, una mica, estic hivernal...ja arribarà l'estiu...

Viatger ha dit...

Bona peli, si senyor, ben feta i molt recomanable. Potser diria que un xic desconcertant els darrers minuts , ja que al principi tot va al seu ritme, vas agafant la història be, i quan ve el suc de veritat tot va massa ràpid i poc elaborat crec ... i acaba.

Enhorabona veí !