El veidedalt a Què llegeixes? (3)
El veidedalt té un cul de mal seure. Ja m'ho deia l'àvia Maria, en pau descansi... És per això que fa un temps en vaig fer addicte al Què llegeixes? (no a llegir, que ja ho sóc; sino al blog que la Institució de Lletres Catalanes es va empescar fa uns mesos per fomentar la lectura i el debat entre lletraferits i gent de mal viure, com un servidor.
Ja vaig participar en la primera edició fa tres anys i no em va a anar del tot malament. Per una ressenya feta (recordo que era Barbetly y compañia, del Vila-Matas) vaig tenir el plaer de compartir taula i dinar; juntament amb nou participants més -vuit dones i un paio, això diu molt a favor d'elles...), amb tres escriptors de renom: l'Alfred Bosch, en Lluís Anton Baulenas i l'Emili Teixidor. Nivellassso!
Ara, enguany, santornem-hi!
En un dels apartats del blog que es diu: "Reescriu la primera frase ...", s'havia de fer un inici fitici de la novel.la de la Mecè Rodoreda La plaça del Diamant. No sé si us sona...;-)
I m'ha tornat a tocar el mateix premi: compartir tertúlia amb amb les dues finalistes més, que tampoc conec de res. i un literat de la ploma catalanòfila. I Val. Seré un pèl pedant i fatu; però... a que fa flipa mogollón? L'escriptor en qüestió ha estat en Josep M. Fonalleras, que té columna habitual a El Periodico. El seguiu? Voldrieu que li fes alguna pregunta en concret, de part vostra?
I m'ha tornat a tocar el mateix premi: compartir tertúlia amb amb les dues finalistes més, que tampoc conec de res. i un literat de la ploma catalanòfila. I Val. Seré un pèl pedant i fatu; però... a que fa flipa mogollón? L'escriptor en qüestió ha estat en Josep M. Fonalleras, que té columna habitual a El Periodico. El seguiu? Voldrieu que li fes alguna pregunta en concret, de part vostra?
En fi, heus ací la meva frase proposada per l'inici de La Plaça del Diamant:
La vida està feta de petites casualitats. Hi ha fets que fan girar el rumb que et marca el timó. Hi ha oratges que et fan sotsobrar o t'empenyen a port. Aquella nit, al ball de festa major, no sabia encara que viuria un temporal. El naufragi va venir més tard. Però jo tenia una rada on refugiar-me.
Espero que la Mercè Rodoreda, des del més enllà, sàpiga perdonar-me...
Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
15 comentaris:
I si continues escrivint així, potser algun dia el premi serà compartir taula amb tu! felicitats, si t'han votat senyal que t'ho mereixes...
Ostres...quin nivell...molt rebé!
en aquest cas Veí, sol felicitar-te. Els premis "professionals" que reps sol demostren la qualitat literaria que tens
Ara bé, reconeix que com a mínim et vas votar dos cops i vas enviar algun que altre mail! jejejeje
Felicitats !!!!
:D
Ep, que bé, moltes felicitats.
El teu començament, molt bo, tot s' ha de dir.
Petonets.
Ets tan carallot que a la Rodoreda li sabrà greu no perdonar-te. Jo no ho faria, la veritat.
Valeeeee. Que no tinc enveja coi. Felicitats (dit fluixet i de mala gana). Però de veritat que no entenc que et donin aquests premis. Per què no em voten a mi?
Veí, d'això de les casualitats en diuen serendipia.
Felicitats, pocs com tu treballen tant!
vaig llegir aquest llibre a l'institut, ja no record res de res. esper que també na merce en perdoni a mi...
salutacions.
Cèlia,
m'han votat perquè no sabien el que fein, pobres!
Abogada,
de res. Tot va creixent comme il faut?
Robert,
ho reconec. un cop vaig votar pel vei, i l'altra, pel de dalt.
Jaka,
mercès, mestressa!
Violette,
merci!
nadador,
per què no sapsfer la "o" ni amb un canuto? Amb un salvavides, vull dir...;-)
Emili,
sende ...què? Ostres, ja he après alguna cosa nova. A mi em surt "senderipitat". Merci, maca!
Metis,
ego te absolvo!
Com que Violette? Sóc la Violeta.
Quin crac aquest home!!! jo, quan sigui gran, vull ser com el veí. I com que aleshores serà ell l'escriptor famós, concursaré en tots els "eventus" literaris per guanyar un dinar tertulia amb ell i aixi us ho podré explicar. I de moment, no, ni una mica d'enveja sana, tota l'enveja de la maliciosa.
Violeta
he fet l'error que cap veí que es precïi ha de cometre mai: confondre dues poncelles com tu i la Violette. No sé si aquest regal que et faig servirà per redimir-me del meus pecats...
http://www.floresmartha.com/imagenes/toto/ramos/ramo%20flor%20varia%202.jpg
Un petó lilós!
Viu,
mira qui parla...Quina Superpregutna ens tens preprarada?
Ei...Veí, que no m'ho he pres malament, home. Moltes gràcies pel teu regal. M'encanta. Quedes més que redimit de la teva confusió.
Moooooooooooooolts petons...!
l'enhorabona, veí!
en Fonalleras i un servidor solíem coincidir a algun local de la girona noctàmbula fa alguns anys, quan aquest gat encara anava -uns dies- vestit de romà amb la corbata de feina o -d'altres- amb la xupa de cuiro negra... li podries preguntar si ha après a jugar a billar?
:)
Publica un comentari a l'entrada