20 de febrer del 2009

De calents i contents (16): El mòbil de la Mar, de Bocins de lluna

Aquesta setmana portem un relat la mar de calent. Vull dir que és de la Mar, que sempre ens obsequia amb algun bocí de la seva lluna. Aquest cop, és un bon pessic de to elevat. Gaudiu-lo; i sisplau; enceneu els mòbils durant la seva projecció... potser és ella que us telefona. Jo el tinc a tocar. "Riiinnng..." ; "Sí...(serà ella?)'"; "Hola veí! (No, no l'és)" "Collons Robertinhos, ja m'has aixafat la guitarra! Per cert... ja has revelat la pel.lícula?"

Els anteriors relats del Calents i contents:

1. "Mitja taronja", de El veí de dalt

2. "Papers cubans", de la Joana Torres

3. "Unes botes fetes a mida", de la Caliope

4. "Debilidad", de Guiller Pirata (no té blog)

5. "Un dissabte qualsevol" de l' Estripanits

6. "Mandra", de Llum de dona

7. "Cita a cegues", de Trina Milan

8. "Ments-turbacions, de El Gatot

9. Entrevista de feina de l' Skorbuto eròtic

10.Rashia , de Rebeca

11. Bassals, de Clint

12. Tan diferent, de Lady Griselda

13. La taquillera. de El veí de dalt

14. Menjarte'm, de l'Arare

15. Orgasme compartit, de la Iruna

16. El mòbil, de la Mar

I aquí el so



I aquí el text


El mòbil


Va sonar el mòbil.

Era ell. No el va agafar.

Va tornar a sonar.

Va tenir temptacions de despenjar l’aparell, però altre cop es va contenir.

Al cap de pocs minuts el to agut d’un missatge la va tornar a trasbalsar.

Ara sí, no se’n va poder estar. Va buscar un lloc arrecerat de mirades indiscretes, va asseure’s i el va obrir. Un text digne d’ell. Respiració agitada, daltabaix intern. Aquell missatge no la va deixar indiferent. No l’havia d’haver llegit, l’havia d’haver esborrat directament. No havia d’haver caigut a la temptació...

I ara?

Podia no contestar-li, podia fer veure que no l’havia llegit, podia esborrar-lo, podia obviar-lo, podia passar, podia oblidar-lo, podia caminar ràpid per no pensar-hi, podia trucar a sa germana, podia anar-se’n de compres...; però en el fons no volia fer res de tot això. Volia dir que sí, volia acceptar la proposta, veure’l, contestar-li, sentir la seva veu, quedar, sentir, volia anar a fer un cafè, olorar la seva pell, tocar-lo,... desitjava convertir-lo en un ésser real de carn i ossos.

I es va concedir aquell regal.

Va contestar el missatge amb el mateix to sensual i provocador que ell havia fet servir, una resposta que li picava l’ullet al seu interlocutor. El convidava a jugar, a insinuar, a seduir, a provocar, a desitjar,...

Van quedar.

Puntual i impacient, ella.

Deu minuts tard i cofoi, ell.

—Em pensava que ja no venies...

—No hagués faltat a aquesta cita per res del món!

Es van quedar penjats en la mirada uns segons que van semblar una eternitat. Cap dels dos volia apartar-ne la vista. El món va desaparèixer i es van començar a despullar amb l’esguard.

—Passegem? –va aconseguir dir ell enmig d’aquell trasbals.

—Sí, és clar.

Riures, paraules, ganyotes,... petits frecs electritzants. Es buscaven. Es tocaven distretament, dissimuladament. Els bullia la sang.

Van parar a fer un cafè. El to de la conversa va passar de compartir simples anècdotes quotidianes a parlar de la seva història, curta però intensa. Les paraules s’enfilaven per camins perillosos i excitants. Les mirades cada cop més penetrants s’entretenien ja en detalls significatius: moviment dels llavis, boques sensuals, escot suggerent, ulls brillants, postura del cos, to de veu,... el desig els cremava.

Feia estona que jugaven a fet i amagar amb les seves cames. De sobte, amb una excusa inconfessable, ell es va apropar i va seure només a uns mil·límetres d’ella. Es va tombar per protestar però no la va deixar, li va posar la mà a la boca i va resseguir-li a poc a poc els llavis. Es va deixar fer. Va tancar els ulls i es van fondre en un petó intens i profund. Jocs amb la llengua, llavis calents, mossegades lleugeres... Es buscaven, es trobaven, endinsant-se l’un en l’altre. Amb delit. Sense treva. Impulsivament.

El sexe els cremava amb un foc cada cop més estès. A cops, onades de plaer.

Van buscar-se l’entrecuix i es van trobar. A punt de desfer-se, ella. A punt d’explotar, ell.

Xiuxiuejos a cau d’orella, desitjos inconfessables que encara els feien enfilar més amunt. Ella es va aixecar d’una revolada i es va alçar una mica la faldilla, abans de seure-s’hi al damunt. Ell, sense saber com, va tenir el temps just de descordar-se els pantalons, abaixar-se un pèl els calçotets i quan s’hi va instal·lar a sobre, la penetració va ser profunda i ràpida. I plaent, molt plaent.

Notava com avançava mil·límetre a mil·límetre, com l’envaia, com l’omplia. L’excitació desbordada. Gemecs ofegats. Batecs desbocats. Cossos calents. Només de sentir-lo... cremava, estava tan oberta, acollint-lo estrenyent-lo dins seu. Sentint la seva força, la seva duresa. Notava com el seu desig cercava la seva profunditat.

Amb pocs moviments de cavalcament es van enlairar fins a l’orgasme. L’esclat final del desig tantes vegades reprimit, ofegat, amagat...

I després el descens. No gosaven moure’s per no trencar la màgia del moment.

Però a poc a poc van anar tornant a la realitat que els envoltava: el cafè, el carrer, la gent, la nit que ja ho cobria tot,...

Per sort, eren en una taula amagada de mirades indiscretes, ni el cambrer no els havia anat a veure. Res ni ningú no els havia aturat en el seu viatge màgic.

Van redreçar-se la roba i van refer el seu aspecte. Ella es pentinava els cabells amb les mans mentre ell encenia una cigarreta.

—Vols acabar de passar la nit amb mi? –li va preguntar amb un deix sorneguer, mig de broma, picant-li l’ullet.

Una mirada de complicitat i un petó dolç a la galta per tota resposta.

Es van aixecar, van pagar i van sortir al carrer. Els va abraçar la foscor i la frescor d’un vespre tardorenc, de finals de novembre.

No van dormir. Van acariciar el cel qui sap les vegades! En van perdre el compte. Hores més tard, es van acomiadar amb una data de retrobament. No es va penedir d’haver contestat el missatge. Mai.

@ Mar

http://bocinsdelluna.blogspot.com/


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

3 comentaris:

mar ha dit...

Gràcies Veí!
Escoltar-lo m'ha fet envermellir!
Un petó!

Violeta ha dit...

Veí, molt bona la tria.

Mar, excel.lent el relat.

:)

Petons.

Robertinhos ha dit...

Coi Mar, amb aquests relats el meu únic futur és escriure guions de pelis porno...
aaaaahhhh!!!!
mmmmmmmm!!! va dir ell
oooooooooohh!! siiiiii!!! va respondre ella