De calents i contents (17): La febre americana del Gatot

En aquestes alçades no cal que parli gaire del Gatot, el gran llepador de Salt, pare espiritual del blog homònim i de La cuca al cau. Un felí amb menys perill que la davantera del Numàmcia -per molt repecte que faci la foto del peluix "atigrat" que posa al nick- i amb un cor més gran que una plaça de braus. Aquí ens envia un dels seus relats (no sé perquè m'imagino que deu tenir algun detall autobiogràfic...) i amb un final, diguem-ne... políticament oportunista. Qui fos senegalès, collons!

Els anteriors relats del "Calents i contents" (ONA FM, 103.5):

1. "Mitja taronja", de El veí de dalt

2. "Papers cubans", de la Joana Torres

3. "Unes botes fetes a mida", de la Caliope

4. "Debilidad", de Guiller Pirata (no té blog)

5. "Un dissabte qualsevol" de l' Estripanits

6. "Mandra", de Llum de dona

7. "Cita a cegues", de Trina Milan

8. "Ments-turbacions, de El Gatot

9. Entrevista de feina de l' Skorbuto eròtic

10.Rashia , de Rebeca

11. Bassals, de Clint

12. Tan diferent, de Lady Griselda

13. La taquillera. de El veí de dalt

14. Menjarte'm, de l'Arare

15. Orgasme compartit, de la Iruna
16. El mòbil, de la Mar
17. La febre americana, del Gatot

Espero el teu relat, també! ANIMA'T. que és gratis!

Aquí l'audio

Aqui el text

La febre americana

Foto de Zsolt Magyar.

Havíem tontejat prou fent xat en públic, en el que s'anomenen "sales generals" on participen de la conversa diverses persones, deixant anar la imaginació en el que eren les nostres preferències sexuals. Des

prés d'algunes setmanes ja coneixia perfectament quines postures preferia la Remei i quins jocs la posaven a punt per deixar-se an

ar de

l tot i sense vergonya al llit.

Per això, no em va estranyar quan un dia, en privat, em va suggerir que poguéssim trobar-nos físicament argumentant un viatge de feina que havia de fer i que la portaria a Girona un parell de dies amb les seves nits.

La Remei és una dona voluptuosa físicament; pel que havia pogut veure amb la webcam era alta, gran tota ella, amb uns pits rodons i altius encara - tot i apropar-se als 40 anys- i amb unes proporcions i mida per sobre de la mitjana.

Mentre em proposava la trobada i planificàvem el viatge, s'agafava un pit, l'esquerra, amb les dues mans i mentre l'acaronava encara quedava molta pell per cobrir; s'acostava el mugró a la boca llepant-lo primer, després xuclant-lo... "així vull que me'l xuclis, que me'l mosseguis, que te l'empassis... però i l'altre pit, pobret? tindrà enveja... potser lo millor serà que hi hagi un altra company de joc per tenir els dos pits contents alhora...; perquè tu gatot, només tens una boca, oi?"

Ja havíem parlat alguna vegada de fer un trio i jo n'havia parlat amb un amic meu camioner amb qui ja havíem compartit llit alguna vegada. En Josep és un camioner "clàssic": es conserva en bona forma física, es bromista i xerraire i li agrada massa -segons la seva dona- tot el que té a veure amb el sexe. Tantes hores al volant fan que vagi barrinant i escalfant-se ell solet i quan arriba a destinació sempre té hores mortes que no vol desaprofitar.

La Remei escoltava la descripció i s'anava posant més calenta. Es va abaixar el pantaló del xandall mentre m'ensenyava el cul. Quin bé de Déu! Era ben clar, que un sol home tenia feines i treballs a acabar-se aquella dona! Ella no es queixava del seu home: "fa tot el que pot i més... i com que em coneix, sap perfectament què m'agrada..."

Veient-la des del darrera, les mans van apuntar entre les cuixes i pujant, separaven les natges del cul.

"En vull a davant i l'altra al darrera... empenyent, clavant-me-la, sentir les dues cigales alhora... ara sincronitzades, ara no... així, així..." I els seus dits lliscaven uns per la gruta anterior, xopa i lluent, altres per la porta del darrera...

Vam quedar per dimecres cap al tard, sabent que abans d'arribar em faria un truc al mòbil.

Vaig mirar de localitzar en Josep però aquella setmana era fent un transport a Holanda. La seva dona em va convidar a cafè i mirava d'esbrinar perquè tenia tant d’interès de trobar-lo i, sobre tot, el perquè de la meva cara de decepció en saber que era fora. No res, dona... que volia donar-li una sorpresa, perquè... perquè hi ha una amiga que fa anys aquesta setmana i li volia preparar una festeta.

No va quedar gaire convençuda de la explicació. Però em va dir que si trobava amb qui deixar el seu fill, potser ella s'hi apuntava també a la festa.

Clar... no era ben bé això en el que havíem quedat amb la Remei... però li vaig dir que si de cas ja li concretaria.

Tornant cap a casa, vaig trobar en Sàliu, un ex-company de feina senegalès i llarg com un dia sense pa. És un noi jove, solter encara, amb un delit especial per les dones blanques. Vam anar a fer un te, em va posar al dia de la feina que no tenia ara mateix i del pis compartit amb uns companys on viva; li vaig explicar la proposta tot i que a mi en Sàliu no m'atrau massa físicament. Però és un noi guapot...

El dimecres, quan va trucar la Remei vam quedar a un centre comercial de bon trobar. Efectivament era una gran dona, tal com havia intuït. Jo no sóc baixet, però ella em passava ben bé una mà d'alta. Li vaig explicar el que havia passat: en Josep a Holanda; i les alternatives: la seva dona possiblement disposada per l'endemà o la possibilitat del meu amic senegalès...

En parlar-li del noi negre, vaig veure com se li il·luminaven els ulls, li sorgia un mig somriure i una mà li davallava panxa avall. "El truco, si vols... prenem alguna cosa i decideixes... què et sembla?"

Vam quedar a un local a prop del centre de Salt. En Sàliu ja ens esperava a la porta, impacient. Vam xerrar una estona a la barra del bar fent les presentacions. Ell havia vingut amb un seu cosí amb qui compartia pis. Em va agafar a part per dir-me que, clar, li havia explicat al seu cosí, que ell només estava allí de rellogat... i que el cosí ja hi estava d'acord però que al menys, volia mirar...

Quan vam tornar a entrar la Remei ja tenia una mà fregant el pit del cosí, per dins de la camisa i aquest, li engrapava el cul amb cara de satisfacció.

"Veig que us heu fet amics! vaig somriure... però en Sàliu, és aquest, eh?"
"Si, si... tots dos són molt bufons!" em va contestar mentre em passava una mà pel clatell, "em sembla que has fet molt bona tria... per cert, vols dir que no són família del Obama? hi tenen una retirada...!"
Noia, si tu ho dius...

Vam "pujar" al pis compartit i a l'ascensor va començar un lot de fregadisses on es feia difícil distingit de qui era cada mà, si no era pel color, es clar...

En Sàliu i el cosí parlaven francès i una mica de castellà, tot i que entenien el català. Però com sempre, la Remei no va trigar a canviar d'idioma. O d'idiomes, perquè si de veu els va començar a parlar en castellà, amb la llengua va començar a practicar el francès a la perfecció i a tres bandes.

Entusiasmada com estava amb les tres vergues, ni se'n va adonar de com es van treure la roba aquell parell d'homenots. Estava clar que anaven per feina i ella no necessitava tampoc gaires preàmbuls, doncs la trobada ja semblava que li havia resultat prou excitant. Els vaig deixar fer, recorrent-la de dalt a baix amb els llavis negres i carnosos i aquelles llengües llargues i prodigioses. La Remei també es deixava fer i, de tant en tant, obria els ulls per mirar-me lascivament mentre jo esperava amb els pantalons avall assegut a una butaca a prop del sofà. El cosí es va estirar al sofà i la Remei no va trigar a muntar-lo. El seu cul extremadament blanc contrastava amb aquella pell bruna. En Sàliu, mentre, es va situar tot darrera. Li va ensalivar l’anus mentre la Remei seguia cavalcant. I lentament però ferma, va clavar aquell ariet, notant per sota, la pressió de l'altra verga a la vulva. La Remei obria els ulls de bat a bat, mentre un li premia els pits des del darrera i l'altra els hi xuclava des de sota.

També va obrir la boca... i vaig apropar-m'hi perquè no quedés mancada de cap sensació per gaudir. Li entrava tant com podia i en sortia per deixar-la respirar... el ritme es va accelerar, ella manava i tots tres ho sabíem...
"si... si... si... oooohhhhhhhhhh, vaaaaaaaaaaaa, masssssssssssssssssssssssssssssss!!!!!!! massssssssssss!!! masssss!!!!!!"

I com un sol home, en Sàliu i el seu cosí van canviar també de llengua per dir alhora: "yeeeeeeessssss, weeee cannnn!!!!!!!!!"

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: