El veidedalt a Què llegeixes? (3)

El veidedalt té un cul de mal seure. Ja m'ho deia l'àvia Maria, en pau descansi... És per això que fa un temps en vaig fer addicte al Què llegeixes? (no a llegir, que ja ho sóc; sino al blog que la Institució de Lletres Catalanes es va empescar fa uns mesos per fomentar la lectura i el debat entre lletraferits i gent de mal viure, com un servidor.

Ja vaig participar en la primera edició fa tres anys i no em va a anar del tot malament. Per una ressenya feta (recordo que era Barbetly y compañia, del Vila-Matas) vaig tenir el plaer de compartir taula i dinar; juntament amb nou participants més -vuit dones i un paio, això diu molt a favor d'elles...), amb tres escriptors de renom: l'Alfred Bosch, en Lluís Anton Baulenas i l'Emili Teixidor. Nivellassso!

Ara, enguany, santornem-hi!

En un dels apartats del blog que es diu: "Reescriu la primera frase ...", s'havia de fer un inici fitici de la novel.la de la Mecè Rodoreda La plaça del Diamant. No sé si us sona...;-)

I m'ha tornat a tocar el mateix premi: compartir tertúlia amb amb les dues finalistes més, que tampoc conec de res. i un literat de la ploma catalanòfila. I Val. Seré un pèl pedant i fatu; però... a que fa flipa mogollón? L'escriptor en qüestió ha estat en Josep M. Fonalleras, que té columna habitual a El Periodico. El seguiu? Voldrieu que li fes alguna pregunta en concret, de part vostra?

Abans que el Roberthinos ho insinui, que quedi clar que no m'he votat a mi mateix insistentment, ni he fet proselitsime enlloc. Senzillament, la gent, amb poc criteri i poca feina, és clar, anava deixant el seu vot. Serà que tinc seguidors ocults?

En fi, heus ací la meva frase proposada per l'inici de La Plaça del Diamant:

La vida està feta de petites casualitats. Hi ha fets que fan girar el rumb que et marca el timó. Hi ha oratges que et fan sotsobrar o t'empenyen a port. Aquella nit, al ball de festa major, no sabia encara que viuria un temporal. El naufragi va venir més tard. Però jo tenia una rada on refugiar-me.

Espero que la Mercè Rodoreda, des del més enllà, sàpiga perdonar-me...

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: