De la carpeta del veí (16): Miratges, per a "Una sortida digna"

En Josep M. Tibau, el que sempre trobem pels racons de casa, ens demana una col.laboració per un dels seus projectes literaris. Emprar els mots d'un blog seu en un poema. Després es veu que els publicarà. Espero que la prosa poètica també li serveixi. I que a vosaltres us agradi..

Miratges

M’agrada veure’t com et pentines al mirall; d’esquena al món i al temps. Llargs rínxols de cabells que et cobreixen el rostre. Veure’t sense ser vist. Blens que dibuixen un camí atzarós per la cresta dels teus pits convulsos. M’agrada acaronar-te el cos des de la distància; nu, assegut al llit d’aquest hotel indòmit i reincident.  Xiuxiuejar a cau d’orella versos encesos que cap trobador hagi escrit encara. Besar-te els mugrons irisats de pluja, les mans valves, el sexe endurit; les cortines closes.

Calla i escolta’m pel silenci. En ell tot és dit per ser escrit. Volves de fum atrapades al sostre. Respira fort; que la salabror retorna. I deixa que el meu son t’aculli, com un jaç d’estels que aplana els marges.

Potser hi haurà foc en alguna illa. Una claror que un vigia atansi. Algun mot que el teu cos atrapi. Jeu ara, en aquesta catifa d’herbes altes.  El mantell de la nit et serà propici. I escriuré el teu nom a la riba, abans que cap temporal l’esborri.  Sóc Ulisses sense nau. Sóc Neptú sense trident. No hi ha reialmes. No hi ha banderes. Cap exèrcit assetjarà la plaça. Cap enemic creuarà fronteres. El nostre és un país petit, sense malícia ni retrets. Delerós de trobar una sortida digna, danso damunt un epitafi.

Vull morir en tu, i no n’he après encara.