27 de febrer del 2010

De veïns d'escala (17): Marcel.lí No i No, mediador social

En Marcel·lí és un LISICATiT (Lider Sindical Carismàtic Contra Tot i Tothom). Ja el primer mes de vida va pronuciar el seu primer discurs, quan el mot que va sortir del seus llavis en el bressol va ser un "NO" rotund quan la seva progenitora li demanava "Que estimes la marona?" La gràcia del nadó va ser prou cel·lebrada a la família. Però no va tenir tanta gràcia que l'única paraula que sortís dels seus llavis fos precisament aquesta. Més i quan la broma va durar fins els onze anys! Son pare ja no sabia què fer-ne de l'espècimen que li havia tocat en sort.

Amb tot, d'aquesta escassetat de mots en Marcel.lí va fer virtut. I va tenir una carrera fulgurant. D'altres han arribat a presidents de la Generalitat amb una loquacitat tant o més restringida. En Marcel.lí va passar de ser delegat de classe de vuitè d'EGB, a representant de la cèl.lula llibertària que ell sol va fundar a la universitat, enllaç sindical d'autònoms amb ningú a qui representar en la maduresa, fins arribar a ser mediador social per oposició.

La capacitat innata per dinamitar qualsevol possibilitat d'acord o pacte en les reunions on intervenia, van ser molt ben valorades entre els sindicats, la patronal i el govern -a parts iguals-, que sempre el volien tenir de la seva banda en els pactes previs pels convenis col.lectius o en els pactes legislatius amb l'oposició, segons fos el cas. No cal dir que es venia sempre al millor postor. I que la seva inflexibilitat a qualsevol cessió en la tramitació del conflicte va fer que se'l considerés un heroi o un traïdor segons de quin vent bufessin les garrofes.

No us saludarà mai. No agafa mai l'ascensor. No obre mai la bústia. No tanca mai en clau. No rega mai les plantes. No esten mai la roba. No convida a cafè. No surt de nit. No s'ho fa amb dones. No es confessa. No paga les multes. No hi és.


Quan li demano al replà si creu que algun dia tot això acabarà, sempre em respon amb un lacònic: "No".

Els altres veïns de l'escala;

1. Manolo Carmona, alias Vanessa, travesti; porter
2. Vincent Machin, chafarrinador; entresol primera
3. Pròsper Cesid, espia; primer quarta
4. Benigno Galindo, matador, segon tercera
5. Thierry de la Melangière; restaurador, tercer tercera
6. Melquíades Carallop, econaturalista, cinquè cuarta
7. Jep Remull, mariner d'aigua dolça, quart primera
8. Cangrejo Mariano, mampostero del andamio; sobreàtic segona
9. Gustau Parra, boxejador-fajador, segon primera
10. Pere Serra i Tallafort, llenyataire, setè quarta
11. Pau Pi Pi, jubilat sempitern, tercer segona
12. Boris Bigoff, assassí en sèrie, entresol quarta
13. Joan Scot McFarmont, director general, àtic segon
14. August Solidari Arreu, funcionari internacional, quart segona
15. Serafí Expòsit, nunci episcopal, principal segona
16. Barrabàs Bonfill. embaixador, setè segona 
17. Marcel.lí No i No, mediador social, primer primera

7 comentaris:

òscar ha dit...

Malentendre alguna cançó d'en Raimon ha convertit persones en monstres. En monstres del no.

Jo preferia al de les Galetes.

Anna Tarambana ha dit...

"no s'ho fa amb dones", i amb homes?

Menys mal que hi ets tu veí i poses ordre, sinó em trasllado!

Anònim ha dit...

JO HAN TINC DE PITJORS...SEMPRE DIUEN SI. IMAGINAT QUIN MERDER¡
JUGANT .....

el paseante ha dit...

Sembla que em descriguis. Tens alguna cosa en contra dels que som així?

Emily ha dit...

Sí que sou gent a l'escala...

Cris (V/N) ha dit...

jajajjaaa, saps Veí? Estic assajant al teatre una obra de les "T de Teatre" que es titula això no és vida.... Jo faig de "la depressiva" i ja vaig nèixer dient NOOOOOOOOOOOOOOOO.... Per cert, quan estrenem amb juny a veure si vens i ho comprobes, potser el marcel·lí és l'home de la meva vida (teatro, la vida es puro teatro) Petons veïnals!!!!

Candela ha dit...

M'agrada.